Però ara suposem que tinc una càmera fotogràfica que pot captar instantànies on apareixen les coses que passen en dues dimensions en l'espai que fotografia la càmera. Un possible resultat seria aquest de la imatge. No dic possible per que la meva càmera no sigui capaç de fer-ho, sinó perquè hi ha infinites dimensions paral·leles (*) i depenent de les dimensions triades sortiria una fotografia o una altra. (**)
Dues Astrids en la mateixa habitació però fent coses diferents. Malgrat que la càmera fotografii les dues dimensions no pot evitar petites inconsistències en forma de difuminat o transparència.
Tot i que podria estar millor la foto m'agrada molt, i m'anima a tirar endevant el treball en aquest sentit. Però em queda molt poc temps i n'he de fer algunes més. No serà gens fàcil.
(*) Segons el professor Farnsworth de Futurama únicament hi ha dos universos paral·lels. En l'altre tots vesteixen barrets de cowboy.
(**) Astrid, creus que podries treure un conte de la paranoia de les dimensions? d'una càmera que fotografia dues dimensions? potser és massa complicat com a conte de francès...
Aquesta seria una imatge més real (en blanc i negre). No he utilitzat l'escanner, he fet una foto de la foto, i per això m'ha quedat una mica sèpia la primera. Aquesta esta passada a escala de grisos amb el photoshop. ;)
----------------
Now playing: Duncan Dhu - Dont Let Me Down (Directo 1997
via FoxyTunes
2 comentaris:
uaaaalaaaaa!!!! són super xules!! sóc transparent, però no del tot! jajajaja!!!
ei n'has de fer més?? jo m'ofereixo com a voluntària!
m'ho vaig passar super bé! i si a sobre surten deliris mentals com aquest, perfecte!
Per cert, t'he de passar el vídeo de la sargantana, que és molt bo!
Ptons
doncs per a l'entrega no en faré més que les que ja tinc. Vaig fer una session a casa la mari. Ja és pel dilluns la practica. Demà hauré de fer molta feina...
^^ segur que és bo, pq jo anava xerrant sense saber que grabava... :P
petó
Publica un comentari a l'entrada