dimarts, 28 d’octubre de 2008

De festa en festa


Això és una festa. Cada dia hi ha alguna cosa a fer. No m'avorreixo pas. I pel que es veu tinc tendències "natxils". :P

La foto és de la festa d'aniversari de la Elli, en una casa molt guapa plena de gent (és sorprenent com molts dels alemanys parlen espanyol o si més no en tenen algunes nocions. Això em dificulta aprendre alemany. És una excusa com qualsevol altra).

Després vam anar al Project 7 a ballar una mica i fer unes birres.

Aquesta foto m'agrada :)






Per cert, de moment no neva. I crec q no és massa usual.

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Correbars i Festa Major Jove

Doncs si voleu conèixer molts mons dignes de ser descoberts passeu-vos per Les Corts el dia 11 d'octubre abans de les 19.45h. Els tabalers de Les Corts organitzen l'Atabala'm 2008. Un correbars com cap altre. Tal és la magnitud del correbars que es recorden tots els Atabala'm anteriors.

Es convida a la gent a anar disfressats i amb ganes de passar's-ho bé. Aquest any crec que algunes gargoles apareixeran per allà a liarla com només ells saben fer*.



7 birres + samarreta de l'atabala'm 2008 per 10 euros.

Jo de vosaltres no m'ho perdria**.




QUI SÓN ELS MILLORS???



Ups! que m'oblidava d'esmentar la Festa Major Jove.... ai quin cap, es que no es pot ser home.




Els dies 10, 11 i 12 d'octubre és la Festa Major Jove 2008 de Les Corts. Hi haurà actes diversos i tots genials***. Podeu visitar lescorts.cc per obtenir més informació al respecte. Concerts, tallers, correfocs, jocs...



*Bé, no és cert del tot, pq nosaltres també en sabem de liarla.
**No soc vosaltres i estic a més de 1.756 km de distància. Així que m'ho perdré. :(
**sempre hi ha alguna persona que opina que una cosa determinada és genial. Coses de la probabilitat suposo.

El poder de la paraula

Jo sempre soc partidari de parlar les coses. Parlant la gent s'entén diuen. Cert que les paraules poden amagar dobles significats. Cert que a vegades les paraules ja no serveixen de res quan un ha actuat de mala manera i de mala fe. Cert que poden ser innecessàries per dir coses que amb una simple mirada estan dites. Però amb la paraula podem transmetre tot allò que volem matitzat fins al limit que ens marca l'idioma utilitzat, o el coneixement que nosaltres o el nostre interlocutor tingui tinguem del mateix. A més parlo d'una comunicació verbal i cara a cara, on els gest corporal clarifica el significat.

Si no et decideixes a parlar d'un conflicte, aquest no acostuma a desaparèixer. Quan una relació es posa tensa i no saps perquè el pitjor és evitar parlar-ne. Comença una espiral negativa que fa que la relació es podreixi i acabi morint o explotant. Una conversa oportuna pot frenar aquesta espiral. És llavors quan s'han de posar les cartes sobre la taula, admetre errors comesos, fer veure els errors de l'altre persona i cedir. Les dues parts han de cedir. S'han de llimar diferències.

L'orgull a vegades ens perd. Però si s'aprecia una relació l'orgull es relativitza.


Jo també peco d'orgullós algunes vegades, però intento que aquestes vegades siguin poques.






Cadascú és un món...



...i cada món té indrets meravellosos per descobrir.

divendres, 3 d’octubre de 2008

Zombis i Homes-Llop

La frase "Oh my girl!" no va ser la única cosa que ens va acompanyar durant el viatge. L'autoestopista que vam recollir va resultar ser un zombi d'home-llop... jeje, no va per aquí la cosa :P. Però fa por, eh.

Ara he llegit l'ultim post de la noe. Un relat fascinant. Bé, jo soc fàcilment fascinable i tinc poc criteri, però crec que si jo no fos jo (amb tot el que impliqués), seria igualment fascinant (Natxo, segur que hi tens quelcom a dir). El cas es que descriu que ella va en cotxe per un bosc, és de nit i les pors la envaeixen, els monstres... Ho explica realment bé, llegiu el post el que encara no ho heu fet, o com a mínim obriu una pestanya amb el link per llegir-lo després de llegir el meu post. Com m'agrada donar voltes i voltes, eh. jeje. Doncs m'ha fet pensar en un bosc en el que el Porras i jo vam tenir la desgracia d'entrar.

(Robada de la web de la noe)

De nit tot és més amenaçador, això és així per a tothom (menys per el "Joan sense Por").

Aquest relat va succeir a Alemanya a prop d'un poble anomenat Plötzky. (Cal dir que la informació que donaré pot ser parcial o totalment falsa. No intencionadament sinó per no recordar-la i per no voler anar a buscar el diari del viatge que tinc a l'habitació i on hi ha la historia subjectivament verídica.)

Com ja us he dit, el Porras s'ho va currar molt i va fer un itinerari per Europa (passant per Ginebra però no per Suïssa (mola, eh)). També va buscar alguns càmpings a prop dels llocs on pararíem. Els dos primers prou bé, però el que ens ocupa... (No soc un bon narrador, i faig un abús dels parèntesi per explicar tonteries. Com que segur que us perdeu entre tant comentari com a mínim espero arrancar-vos una rialla en algun moment del post. nyiki-nyaka-pi).

(De moment fa molta por el relat, eh, uuuh, jo aniria a buscar una llanterna per si marxa la llum mentre és de nit o per si hi ha un eclipsi durant el dia. Mai se sap).

La nit ens va caçar i ens vam trobar en mig de Plötzky sense saber on anar a buscar el càmping (tot i els esforços de la Clea). Vam veure una parella al costat d'una furgoneta i vam valorar si parar o no. Vam decidir parar per preguntar. Quan vam sortir del cotxe, la parella ja no hi era. Una mica estrany. En un tres i no res s'havien esfumat...

Minuts més tard vam trobar, per casualitat, una indicació al càmping que buscàvem i vam sortir de la carretera principal. (craso error). Vam seguir el camí de la indicació. Ja començàvem a dubtar si l'havíem deixat enrere quan vam veure una nova indicació en un pal de fusta. Vam seguir. Cada cop allò era més tètric, solitari, fosc, sinistre. Rodejàvem un càmping, però no veiem cap entrada oberta. Cap llum al càmping. Res. El camí limitava amb el bosc. Uns arbres alts plens de foscor i potencialment de criatures i monstres desitjosos de treure'ns els ulls (per exemple).

El Porras va començar a dir que era un bosc de zombis i homes-llop. Jo vaig riure. Però cada cop ens endinsàvem més i més. Un trencant, i totes les possibilitats incloïen camins encara més estrets que l'anterior. Ara el bosc ja era una presencia impossible de passar per alt. Els ulls imaginaris de milers de besties amb sed de sang ens miraven i esperaven que sortíssim del cotxe. Homes amb barres de ferro es preparaven per trencar els vidres del cotxe i fer-nos qui sap què. Potser convertir-nos en zombis... o homes-llop!!

El cotxe seguia avançant... nosaltres cada cop més acollonits. I les bèsties, els zombis, els homes-llop i els homes-no-llop amb les barres de ferro mirant-nos des del bosc...

- Girem cua?
- Sí
- Val

Sí, vam deixar enrere aquell bosc maligne que ens volia absorbir i després d'uns moments de patiment vam tornar a la carretera principal. On vam trobar una altra indicació que ens va portar per un camí més decent a un càmping força impressionant (on vam descobrir que per dutxar-te has de pagar, que les cambreres consulten als cuiners per fer un check-in del càmping i que cap de les dues professions allà representades parlen l'anglès decentment).

Al dia següent vam sentir crits de quitxalla provinents de la direcció de l'altre càmping. Crits agònics, de terror. Segur que s'havien trobat amb les bèsties, els zombis, els homes-llop i els homes-no-llop amb les barres de ferro al bosc maligne. Pobres nens...



De tot se n'aprèn i quan dies després, a França, vam anar a parar a un càmping on no es veia ni una anima vam trigar poc a marxar de l'indret. Teníem clar que era un càmping de zombis, i els zombis no ens acaben de fer el pes.

Clar que després vam passar per la porta de l'Infern i vam entrar a un càmping amb una porta de cementiri (d'aquestes metaliques i de barrots) que es va obrir sola fent un soroll esgarrifant i on un nen d'uns 12 anys (amb la mateixa polaritat magnètica que nosaltres) ens va oferir una habitació.

Però això ja és una altra història.







jeje, quins records....







ja heu llegit el post de la noe??

dijous, 2 d’octubre de 2008

"OH MY GIRL!!"

Potser penseu que no he explicat massa cosa últimament. Sota el punt de vista del que llegeix aquest bloc doncs és cert, però el cas es que estic massa diversificat i hi ha coses que explico a altres llocs (fotolog, facebook, picassa, mail...).

Tinc algunes coses pendents d'explicar: "viatge per Europa", Mercè 2008, estada a Alemanya, ...

Potser millor començar pel viatge i així ho faig cronològic.


La frase que posa títol al post va ser recurrent durant el viatge. Hi ha frases que mereixen ser repetides una infinitat de vegades per diferents motius:
  1. Frase incorrecte o amb algun barbarisme.
  2. Frase impròpia d'algú en concret.
  3. Frase fora de context dins el context. Es a dir... mmm... potser millor dir frase amb dislèxia conceptual/temporal.
Aquesta en concret era del tipus 3 (tot i que podria ser dels altres dos també).


Un bon dia vaig proposar al Porras d'anar a Alemanya en cotxe i ell, pobre innocent, va dir que sí. Aquí van començar tots els seus problemes. xD

El cas es que s'ho va currar molt i va preparar el viatge. Faríem una ruta de 9 dies i passaríem per França, Stuttgart (passant per Ginebra però sense passar per Suissa, xD), Magdeburg, Praga, Innsbruck i Gènova.

[MAPA]

La frase es va crear el matí del segon dia, però abans posem-nos en situació.

Vam sortir de Barcelona amb el Cotxe ben carregat i sense la possibilitat d'enquibir alguna de les persones a las que tant havíem insistit per que vinguessin i que al final, per sort seva, no ho van fer.

La primera parada la vam fer a Perpignan on ens vam reunir amb el Natxo i l'Astrid per menjar.

Natxo a Perpignan

Porras a Perpignan

Astrid a Perpignan

Vaig observar que allà també tenen bicing (però l'anomenen "bip"), tot i que desconec la seva eficàcia.

Em deixo moltes coses per explicar, però es que si començo no acabaria mai...

Després d'una agradable estona amb ells dos i el diablillo viatger vam posar rumb a Aiguabellette, un llac a França, on passaríem la nit. Per aquelles coses de la vida vam arribar molt tard, i els dos càmpings que hi havia a la zona estaven en mode pre-zombie.

Al bar-restaurant vam trobar vida humana així que els hi vam preguntar on podíem dormir. "Poseu-vos on vulgueu, demà ja pagareu a recepció" va dir l'home de la barra. Així ho vam fer després de comprar dues cerveses LEFFEs per el mòdic preu de 4,2 euros cada una + 2 euros per les ampolles.

Vam muntar el campament, vam cuinar a fogonet i vam anar a dormir just quan es posava a ploure.

Al matí següent seguia plovent... genial...

Vam intentar muntar la tenda 2 seconds (temps necessari en que es desplega) en els 10 seconds que dia que es necessitaven per fer-ho. 10 minutes potser... el procés constava de 8 o 10 passos, la primera meitat molt fàcil, però la segona era incomprensible. Així que ens vam estar mullant durant tota aquella estona i quan vam comprendre las instruccions i la vem desar, evidentment era molla...

Tot guardadet. Marxem!

Doncs dit i fe... ui, no sortim. La parcel·la feia pendent. No massa però la suficient pq el cotxe carregat com anava rellisqués en el fanguet que les hores de pluja havien "engendrat".

Els meus intents per empènyer el cotxe van ser inútils, així que vaig decidir anar a buscar alguna fusta per treure el cotxe. No en vaig trobar. Però els del camping van dir que venien a treure'ns amb el cotxe.

Mentrestant el porras s'havia dedicat a jugar amb el cotxe i havia deixat la parcel·la feta un nyap.



Mentre l'home del càmping venia amb el cotxe un home amb un para-sol de Bar s'ho mirava tant tranquil. Llavors vam començar a buscar l'anella per on estirar el cotxe, però no la vam trobar. Era una d'aquelles que s'enrosquen. En el nostre cas estava desenroscada i en ubicació desconeguda.

Quan va arribar el Phillipe (el del càmping) i va veure el desastre es va posar les mans al cap. El Porras feia veure que mirava el manual del cotxe amb un sentiment de culpa (o bergonya) considerable.

No vam tenir cap altre opció que empènyer el cotxe: ell, el del para-sol i jo.

El vam treure a fora i mentre el Philippe es mirava la parcel·la el Porras va sortir del cotxe, va anar cap a ell amb cara de preocupat i li va dir:

"Oh my girl! I'm sorry bla bla bla"

OH MY GIRL!!! jajaja, jo en aquell moment vaig callar, però després parlant amb el Porras no vaig poder evitar descollonar-me. El philippe no escoltava el que li deia o no ho va entendre o no va voler creure el que li havia dit. En tot cas no ens va fer pagar cap suplement i després de pagar per la nit i que bategessin al Porras com PARRAS vam marxar.



Radio + not?es