Potser penseu que no he explicat massa cosa últimament. Sota el punt de vista del que llegeix aquest bloc doncs és cert, però el cas es que estic massa diversificat i hi ha coses que explico a altres llocs (fotolog, facebook, picassa, mail...).
Tinc algunes coses pendents d'explicar: "viatge per Europa", Mercè 2008, estada a Alemanya, ...
Potser millor començar pel viatge i així ho faig cronològic.
La frase que posa títol al post va ser recurrent durant el viatge. Hi ha frases que mereixen ser repetides una infinitat de vegades per diferents motius:
Tinc algunes coses pendents d'explicar: "viatge per Europa", Mercè 2008, estada a Alemanya, ...
Potser millor començar pel viatge i així ho faig cronològic.
La frase que posa títol al post va ser recurrent durant el viatge. Hi ha frases que mereixen ser repetides una infinitat de vegades per diferents motius:
- Frase incorrecte o amb algun barbarisme.
- Frase impròpia d'algú en concret.
- Frase fora de context dins el context. Es a dir... mmm... potser millor dir frase amb dislèxia conceptual/temporal.
Aquesta en concret era del tipus 3 (tot i que podria ser dels altres dos també).
Un bon dia vaig proposar al Porras d'anar a Alemanya en cotxe i ell, pobre innocent, va dir que sí. Aquí van començar tots els seus problemes. xD
El cas es que s'ho va currar molt i va preparar el viatge. Faríem una ruta de 9 dies i passaríem per França, Stuttgart (passant per Ginebra però sense passar per Suissa, xD), Magdeburg, Praga, Innsbruck i Gènova.
[MAPA]
La frase es va crear el matí del segon dia, però abans posem-nos en situació.
Vam sortir de Barcelona amb el Cotxe ben carregat i sense la possibilitat d'enquibir alguna de les persones a las que tant havíem insistit per que vinguessin i que al final, per sort seva, no ho van fer.
La primera parada la vam fer a Perpignan on ens vam reunir amb el Natxo i l'Astrid per menjar.
Vaig observar que allà també tenen bicing (però l'anomenen "bip"), tot i que desconec la seva eficàcia.
Em deixo moltes coses per explicar, però es que si començo no acabaria mai...
Després d'una agradable estona amb ells dos i el diablillo viatger vam posar rumb a Aiguabellette, un llac a França, on passaríem la nit. Per aquelles coses de la vida vam arribar molt tard, i els dos càmpings que hi havia a la zona estaven en mode pre-zombie.
Al bar-restaurant vam trobar vida humana així que els hi vam preguntar on podíem dormir. "Poseu-vos on vulgueu, demà ja pagareu a recepció" va dir l'home de la barra. Així ho vam fer després de comprar dues cerveses LEFFEs per el mòdic preu de 4,2 euros cada una + 2 euros per les ampolles.
Vam muntar el campament, vam cuinar a fogonet i vam anar a dormir just quan es posava a ploure.
Al matí següent seguia plovent... genial...
Vam intentar muntar la tenda 2 seconds (temps necessari en que es desplega) en els 10 seconds que dia que es necessitaven per fer-ho. 10 minutes potser... el procés constava de 8 o 10 passos, la primera meitat molt fàcil, però la segona era incomprensible. Així que ens vam estar mullant durant tota aquella estona i quan vam comprendre las instruccions i la vem desar, evidentment era molla...
Tot guardadet. Marxem!
Doncs dit i fe... ui, no sortim. La parcel·la feia pendent. No massa però la suficient pq el cotxe carregat com anava rellisqués en el fanguet que les hores de pluja havien "engendrat".
Els meus intents per empènyer el cotxe van ser inútils, així que vaig decidir anar a buscar alguna fusta per treure el cotxe. No en vaig trobar. Però els del camping van dir que venien a treure'ns amb el cotxe.
Mentrestant el porras s'havia dedicat a jugar amb el cotxe i havia deixat la parcel·la feta un nyap.
Mentre l'home del càmping venia amb el cotxe un home amb un para-sol de Bar s'ho mirava tant tranquil. Llavors vam començar a buscar l'anella per on estirar el cotxe, però no la vam trobar. Era una d'aquelles que s'enrosquen. En el nostre cas estava desenroscada i en ubicació desconeguda.
Quan va arribar el Phillipe (el del càmping) i va veure el desastre es va posar les mans al cap. El Porras feia veure que mirava el manual del cotxe amb un sentiment de culpa (o bergonya) considerable.
No vam tenir cap altre opció que empènyer el cotxe: ell, el del para-sol i jo.
El vam treure a fora i mentre el Philippe es mirava la parcel·la el Porras va sortir del cotxe, va anar cap a ell amb cara de preocupat i li va dir:
"Oh my girl! I'm sorry bla bla bla"
OH MY GIRL!!! jajaja, jo en aquell moment vaig callar, però després parlant amb el Porras no vaig poder evitar descollonar-me. El philippe no escoltava el que li deia o no ho va entendre o no va voler creure el que li havia dit. En tot cas no ens va fer pagar cap suplement i després de pagar per la nit i que bategessin al Porras com PARRAS vam marxar.
Un bon dia vaig proposar al Porras d'anar a Alemanya en cotxe i ell, pobre innocent, va dir que sí. Aquí van començar tots els seus problemes. xD
El cas es que s'ho va currar molt i va preparar el viatge. Faríem una ruta de 9 dies i passaríem per França, Stuttgart (passant per Ginebra però sense passar per Suissa, xD), Magdeburg, Praga, Innsbruck i Gènova.
[MAPA]
La frase es va crear el matí del segon dia, però abans posem-nos en situació.
Vam sortir de Barcelona amb el Cotxe ben carregat i sense la possibilitat d'enquibir alguna de les persones a las que tant havíem insistit per que vinguessin i que al final, per sort seva, no ho van fer.
La primera parada la vam fer a Perpignan on ens vam reunir amb el Natxo i l'Astrid per menjar.
Vaig observar que allà també tenen bicing (però l'anomenen "bip"), tot i que desconec la seva eficàcia.
Em deixo moltes coses per explicar, però es que si començo no acabaria mai...
Després d'una agradable estona amb ells dos i el diablillo viatger vam posar rumb a Aiguabellette, un llac a França, on passaríem la nit. Per aquelles coses de la vida vam arribar molt tard, i els dos càmpings que hi havia a la zona estaven en mode pre-zombie.
Al bar-restaurant vam trobar vida humana així que els hi vam preguntar on podíem dormir. "Poseu-vos on vulgueu, demà ja pagareu a recepció" va dir l'home de la barra. Així ho vam fer després de comprar dues cerveses LEFFEs per el mòdic preu de 4,2 euros cada una + 2 euros per les ampolles.
Vam muntar el campament, vam cuinar a fogonet i vam anar a dormir just quan es posava a ploure.
Al matí següent seguia plovent... genial...
Vam intentar muntar la tenda 2 seconds (temps necessari en que es desplega) en els 10 seconds que dia que es necessitaven per fer-ho. 10 minutes potser... el procés constava de 8 o 10 passos, la primera meitat molt fàcil, però la segona era incomprensible. Així que ens vam estar mullant durant tota aquella estona i quan vam comprendre las instruccions i la vem desar, evidentment era molla...
Tot guardadet. Marxem!
Doncs dit i fe... ui, no sortim. La parcel·la feia pendent. No massa però la suficient pq el cotxe carregat com anava rellisqués en el fanguet que les hores de pluja havien "engendrat".
Els meus intents per empènyer el cotxe van ser inútils, així que vaig decidir anar a buscar alguna fusta per treure el cotxe. No en vaig trobar. Però els del camping van dir que venien a treure'ns amb el cotxe.
Mentrestant el porras s'havia dedicat a jugar amb el cotxe i havia deixat la parcel·la feta un nyap.
Mentre l'home del càmping venia amb el cotxe un home amb un para-sol de Bar s'ho mirava tant tranquil. Llavors vam començar a buscar l'anella per on estirar el cotxe, però no la vam trobar. Era una d'aquelles que s'enrosquen. En el nostre cas estava desenroscada i en ubicació desconeguda.
Quan va arribar el Phillipe (el del càmping) i va veure el desastre es va posar les mans al cap. El Porras feia veure que mirava el manual del cotxe amb un sentiment de culpa (o bergonya) considerable.
No vam tenir cap altre opció que empènyer el cotxe: ell, el del para-sol i jo.
El vam treure a fora i mentre el Philippe es mirava la parcel·la el Porras va sortir del cotxe, va anar cap a ell amb cara de preocupat i li va dir:
"Oh my girl! I'm sorry bla bla bla"
OH MY GIRL!!! jajaja, jo en aquell moment vaig callar, però després parlant amb el Porras no vaig poder evitar descollonar-me. El philippe no escoltava el que li deia o no ho va entendre o no va voler creure el que li havia dit. En tot cas no ens va fer pagar cap suplement i després de pagar per la nit i que bategessin al Porras com PARRAS vam marxar.
6 comentaris:
Ja m'ho havies explicat però és tan bo que no puc evitar tornar a riure imaginant el Philippe amb les mans al cap i el Porras fent com si no sabés què passa... jajaja! boníssim!!
I això de Parras ja és la repera :)
Ptons
Cada vegada que hi penso em vénen no puc evitar pixar-me de riure!
Que bo!!
in-pezionante...
estic gairebé plorant del riure...
BRUTAL!!!
jajajajajaja boníssim!!!
Ai ai ai, m'ho imagino i em parteixo, que bo, ademes és que m'ho imagino perfectament, deuries haber d'aguantar molt el riure en aquell moment...
veo que como todo el mundo, jolin como me he reido!!!! leyendolo mucho, pero imaginandos (conjuncion: imaginando + a los dos) aún más
Petonets!
Publica un comentari a l'entrada