Jo sempre soc partidari de parlar les coses. Parlant la gent s'entén diuen. Cert que les paraules poden amagar dobles significats. Cert que a vegades les paraules ja no serveixen de res quan un ha actuat de mala manera i de mala fe. Cert que poden ser innecessàries per dir coses que amb una simple mirada estan dites. Però amb la paraula podem transmetre tot allò que volem matitzat fins al limit que ens marca l'idioma utilitzat, o el coneixement que nosaltres o el nostre interlocutor tingui tinguem del mateix. A més parlo d'una comunicació verbal i cara a cara, on els gest corporal clarifica el significat.
Si no et decideixes a parlar d'un conflicte, aquest no acostuma a desaparèixer. Quan una relació es posa tensa i no saps perquè el pitjor és evitar parlar-ne. Comença una espiral negativa que fa que la relació es podreixi i acabi morint o explotant. Una conversa oportuna pot frenar aquesta espiral. És llavors quan s'han de posar les cartes sobre la taula, admetre errors comesos, fer veure els errors de l'altre persona i cedir. Les dues parts han de cedir. S'han de llimar diferències.
L'orgull a vegades ens perd. Però si s'aprecia una relació l'orgull es relativitza.
Jo també peco d'orgullós algunes vegades, però intento que aquestes vegades siguin poques.
Cadascú és un món...
...i cada món té indrets meravellosos per descobrir.
3 comentaris:
diria que les coses han millorat doncs :)
Et felicito, si tots tinguéssim sempre aquesta actitut tot aniria millor arreu del món.
I no esperava menys de tu!
Una abraçada ;)
tens tota la raó del món...
(i diu algú que calla massa sovint; però per altres motius).
cal parlar-ho tot, sempre, tot anirà millor...
No podria estar más de acuerdo contigo, que post más acertado!! (tengo que decir que personalmente muy oportuno)
Espero que estés bien.
Un bestote!!
Publica un comentari a l'entrada