Posar nom a les coses, als animals a les persones, sempre és complicat.
Sovint el nom ha d'intentar expressar com és la cosa en qüestió. L'ha de descriure o donar un valor afegit. Altres vegades, però, el nom s'escull a l'atzar o per que ens agrada.
En el món d'internet ja he canviat unes quantes vegades de nom i he començat diferents webs sense un objectiu concret.
Quan vaig començar amb el meu blog vaig trobar-me amb aquest problema. Vaig intentar trobar un nom que expressés el que seria el blog i finalment vaig triar espurnes.
Una espurna (guspira o xispeta com diria la Joana) es pot definir com "Porció molt petita d'una cosa". Així doncs espurnes són porcions petites d'una cosa (domino els plurals, eh!). I exactament és el que seria el meu blog, porcions dels meus pensament, dels meus interessos, de les meves inquietuds, bocins de mi.
Posteriorment vaig entrar a formar part dels Diables de Les Corts i el nom va prendre un nou significat. No va canviar sinó que es va ampliar. Doncs espurna també es pot definir com " Partícula incandescent que es desprèn d'un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament ".
Desprès d'un temps vaig canviar el logotip del blog i vaig posar el que veieu, una 'e' amb banyes.
Ara espurnes no només és el meu blog, sinó jo mateix. El nom que utilitzo més a internet i amb el que em sento més identificat és "espurnes".
Pot ser una historia poc interessant, però és el perquè del nom d'espurnes.
I el vostre quin origen té?
------------------------------
[c. 1400; d'origen incert, possiblement preromà, de l'indoeuropeu pur 'foc'; en cat. ant. també purna]
f 1 Partícula incandescent que es desprèn d'un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament.
2 p ext Porció molt petita d'una cosa.
3 fig Persona espavilada.
------------------------------
7 comentaris:
El meu ja saps d'on ve, et vaig explicar la història i també ho vaig explicar al blog, de veritat cal que ho torni a explicar?
Sobren els comentaris / històries... ;)
NO M'HO PUC CREURE PORRILLAS / NUERO TU POR AQUI!!!
I A MI NO M'ESCRIUS.... VALE, VALE...
el meu és un més dels meus "jo" que pul·lulen dins meu...
el tema MrTorture, que com a tal està tret d'una gran cançó dels Helloween, parteix de la meua "devoció" per la tortura (antropologia) i pel que puc arribar a fer amb les meues amistats (i no em refereixo només cantant, jejeje).
Ira, el teu ja el se, i per com m'escrius veig q no et mola gens reescriure-ho. Realment m'ho vaig passar bé llegint i/o escoltant la història.
El teu porras, molaria que recordessis la paraula o frase que van provocar aquest nom. bé em referia al del resbalónfluyo, el de mporras no te massa secret.
Natxo, vols dir que ens tortures en molts sentits? vols dir? Bé, ens ho debem prendre bé si ens ho deixem fer, no?
;)
hola hola!
doncs a veure, el meu DIABLESSAMARIKEN es veu bastant clar d'on prové oi?
Comparteixo la mateixa passió per les espurnes incandescents que tu, i la mateixa il·lusió per les llegendes i els somnis com el de Nijmegen i la seva Mariken (que és la protagonista de la llegenda del poble).
I res, això és tot.
Bé, potser també podria explicar el perquè del ENSENYA'M LES MANS I UTILITZA LA LLENGUA, però això serà en un altre capítol ;)
Ptons
són torturetes light; i supose que sí, que ja us molen... també és veritat que l'edat fa que tot sigui més tranquil.
Publica un comentari a l'entrada