crònica de l'aniversari

Ahir vem celebrar el 5è aniversari de Tabalers de Les Corts i el 14è de Diables de Les Corts.

Vull felicitar i donar les gràcies a l'Astrid i als caps de brigada i els seus membres per la feina que van i vam fer.

Encartronar, barra, escenari, el sopar, els trajes per cremar, la tabalada, el correfoc, els concerts, recollir...

El temps no pintava massa bé, i amenaçava en anular-nos el correfoc i els concerts. Per sort vem poder fer la tabalada i el correfoc sense que plogués i ens ho vam passar molt bé. Per mi va ser tota una recompensa el correfoc. Les hores previes van ser un pel estressants i no vaig poder gaudir de la tabalada per exemple. Viatges del casal a pç. concòrdia i de concòrdia al casal, parlant amb els urbanos i no parant. En certs moments estava esgotadíssim.

Però amb el correfoc tot va canviar, els tabalers van aconseguir portar molta gent i amb gent que hi havia a plaça van formar un grup de gent que ens seguia durant tot el correfoc. Alguns atrevits s'hi ficaven i un parell de nanos petits (un dells amb un trident) van ser els més valents de tots. :)

Van venir molts diables de la colla i totes les Viejas Glorias. Gràcies a tots, perquè va ser genial.

Hi va haver una nova incorporació als diables, el Joan i una participació del de la Ferreteria de Concòrida (no recordo el nom :P). També vam emparaular nous fitxatges tant a diables com a tabalers. La que ho tenia més clar és la novia del Joan, la... Gloria? (soc fatal pels noms). Que tenia ulls de gat, desde la meva perspectiva alcoholitzada...

Del correfoc em va quedar un record que em durarà uns dies i potser setmanes, i depen de com més temps. Una brasa em va entrar al guà (pq no el duia amb la màniga per fora) i em va fer una cremada important. Però un record d'aquesta gran festa. No em fa nosa cremar-me. És quelcom més de ser diable.



Els Simo i la Nuria de les Gargoles de Foc de Banyoles van ser tota una festa ells sols. M'ho vaig passar molt bé amb ells. El dia 31 hauré d'anar a Banyoles, sinó la nuria em posarà una falta grandiosa. :)

Malauradament va ploure en acabar el correfoc i els concerts es van anular. Els grups van desmontar i els The Speakers van marxar.

Finalment va deixar de ploure i vem decidir anar a sopar a plaça concòrdia per aprofitar la barra. Les kahala, diria que, per decisió pròpia van decidir pujar a tocar a l'escenari encara que fos a capela. El tècnic de so els hi va montar uns micros i en poca estona van començar el seu concert en verssió reduida. Els Tabaloko també es van animar a tocar i entre els dos grups van aplegar força gent i la festa es va salvar.

A la 1 es van acabar els concerts, perquè l'ajuntament així ens ho havia dit. Però la festa va seguir més estona. Jo vaig disfrutar moltissim amb la colla, amb els de Banyoles, amb els castellers de Poble Sec (que per cert haig d'entrar a la web castellersdelpoblesec.cat), amb la meva cosina Laila, i amb tota la gent de la plaça.

Vaig participar en el meu primer castell horitzontal. Que no el vaig montar com cal... i en el meu primer castell vertical (dels normals), fent de pinya.


Hi ha més anecdotes, però ja he escrit massa.


Salut, tabals i Foc!!