1.- Partícula incandescent que es desprèn d'un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament. 2.- Porció molt petita d'una cosa. 3.- Persona espavilada.
diumenge, 31 d’agost del 2008
Banyoles
Bé, fa dies que dic que escriuria una crònica millor de l'estada a Banyoles durant les festes convidats per les Gàrgoles de Foc.
Aquesta gent de Banyoles són uns cracks a nivell personal, i és clar, si partim d'aquesta base a les demés àrees d'acció (tabaleres, diableres, festeres...) doncs no poden quedar-se enrera. Van ser dos dies fantàstics, amb molta festa i amb un amfitrionatge immillorable.
En Marc i en Simu, màxims representants de la colla (vers nosaltres si més no) ens van tractar genial. Com les altres vegades. La resta de gent de Banyoles no van ser menys. Però bé, crec q ja n'hi ha prou de tants elogis. Encara s'ho creuràn de debò. :P
En marc ens va descobrir la "piscina publica" de Banyoles, mentre ens explicava la història del drac (que no monstre com molts de nosaltres pensàvem) . Hi vam tornar l'endemà abans de marxar.
Vem poder Gaudir de la Montse i el Jordi (o dela Muntsa i el Gorka com els hi diu en Natxo). Ells després dels Dr. Calipso van ser els unics que van anar al "Mas de nit" (on haviem anat tots els altres la nit anterior) a ballar una mica. Van descobrir que té dues sales, una d'insofrible on vem estar nosaltres i una altra de puta mare que el Simu per alguna raó ens va amagar. La cara de ximples que se'ns va quedar l'endemà us la podeu imaginar.
Jo el correfoc no el vaig poder gaudir, em vaig trobar malament i vaig anar a descansar una estona. Però l'espectacle sí que el vaig veure, i QUIN ESPECTACLE! Una performance amb molta gent movent llits i genitals i molta piro acompanyat de música. Aquí els nostres tabalers van fer un gran paper.
Si voleu saber-ne més i veure algunes fotos entreu als següents links:
http://natxomrtorture.blogspot.com/2008/08/banyoles-2008.html
http://gargolesdefoc.blogspot.com/
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
què grans que sou cortsencs i què grans que són els banyolins! si senyor! quina gran amistat hem creat!
ptons
cert a lo grans que són...
mola aquesta amistat...
per cert, què gran és la frase:
QUIN ESPECTACLE! Una performance amb molta gent movent llits i genitals i molta piro acompanyat de música. Aquí els nostres tabalers van fer un gran paper.
a vore si em vai' perdre la millor part; perquè com ja sabeu, "és molt mal interpretable..."
jeje, natxo, ja saps que soc una mina de frases malinterpretables, peculiars i sense sentit aparent.
"Passa'm les dents"
"Si demano una crepe me'n portes una o dues?"
podria seguir...
;)
Astrid, ja saps que jo de tant en quant em pregunto com t'he conegut. Dit així sembla extrany. Més aviat és un QUAN que no un COM, però un implica l'altre. I després segueixo dient que m'agrada molt haver-te conegut i haver conegut a tots els amics i amigues que tinc, i sembla mentida com mica en mica es forgen les amistats. Tot i que m'estic perdent per les branques més altes el que volia dir és que em sorpren i m'alegra a la vegada tenir aquesta relació amb la gent de les Gargoles de Foc de Banyoles. És una sort.
una abraçada a tots i totes. ;)
Publica un comentari a l'entrada