dimecres, 10 de desembre del 2008

sense paraules... bé, alguna sí

Wernigerode
(photoshop)











La sortida a Wernigerode no va tenir res d'especial. "T'agrada Wernigerode?", doncs ni sí ni no. Més bonic que Magdeburg és. L'arquitectura de les cases és molt... bonica? No se si l'arquitectura pot ser bonica, no soc massa bo adjectivant. Són casetes com de conte.
Més tard, en Janek em va argumentar que si a Magdeburg no hagués estat bombardejada també tindria casetes d'aquesta mena.

Però el que em va oferir el poble va ser un canvi d'aires. La possibilitat d'estar amb la gent que he conegut en un altre ambient. Més relaxat, més tranquil. Lluny de les classes i els bars. També em va obsequiar amb molt bones imatges, algunes d'elles captades per la meva càmera de la millor manera que soc capaç dins de les meves limitacions i les de la meva maquina compacta.

Avui he tingut una estona d'inspiració. Però esprints d'inspiració. Que els definiria com inicis d'inspiració que fan pensar en dissenys força creatius però que tenen un final força prematur. No passen de ser idees. No es realitzen, no acaben de néixer. La inspiració fuig o es transforma. Millor dit es dedica a inspirar-me d'alguna altra manera i perdo l'interès pel quelcom anterior.

Us deixo algunes fotos de Wernigerode. Estic segur que us agrada mirar les fotografies que descriuen les meves aventures per aquestes fredes terres germàniques.
















2 comentaris:

diablessamariken ha dit...

deliciós

Natxo ha dit...

sí que és de conte, sí.

la inspiració és així; és quelcom bellugadís, fugissers i que reclama molts mimos... però segur que et tractarà bé si la desitges...

ah, és cert, ens agrada seguir les teves teutones aventures.

Radio + not?es