Saluton!
L'Esperanto, també denominada Llengua Internacional, va ser creada l'any 1887 per L. L. Zamenhof (oftalmoleg polac). Va tenir un elevat creixement fins a finals dels anys 30 (les guerres no només maten a persones). Aquesta llengua es característica per una gramàtica simple (només hi ha una forma verbal per a cada temps, 3 formes per cada verb), un vocabulari amb arrels de llengues modernes indoeuropees, llatines i gregues (fet que fa més simple l'enteniment ràpid de l'esperanto si es dominen altres llengües i fa simple l'aprenentatge d'altres llengües sabent l'Esperanto).
L'Esperanto no té país propi, és per això que es parla de llengua internacional. Està avesat a ser una llengua auxiliar o secundària (desprès de la del propi país). Tenir una llengua comuna és quelcom positiu i beneficiós per a tothom, afecta en la comprensió interpersonal entre gent de diferents països, però també comporta un estalvi econòmic a tenir en compte (és més economic fer un text legal en la llengua oficial i en l'Esperanto, que haver-la de fer en els diferents idiomes mundials). Podeu pensar que això ja passa amb l'anglès, però l'anglès té país, i per tant els "anglesos" tenen cert avantatge sobre els demés.
Hi ha força esperantistes arreu del món. Alguns estudis apunten a un nombre de 2 milions de parlants, però és una xifra díficil de calcular.
Sería interessant que l'Esperanto tornés a extendre's.
Hi ha cursos d'Esperanto a preu econòmic. Si voleu saber més coses sobre l'Esperanto i els possibles cursos podeu visitar la web www.esperanto-ct.org.
Ĝis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada