dijous, 8 de gener de 2009

Tornant a Magdeburg

Pocs minuts abans d'aterrar he gaudit de la visió d'un mar infinit de nata muntada. Una visió maca i impressionant. Després les taulades nevades de les cases prop de l'aeroport de Schönefeld han aparegut demanant el reconeixement de la seva bellesa. Les immòbils i nevades cases feien goig de veure.

No he pres cap instantània. La càmera la duia a la motxilla i la motxilla era al compartiment d'equipatge de mà sobre la noia adormida que tenia d'acompanyant. Així que he preferit no molestar-la. De tota manera tant la nata muntada com les teulades nevades han desaparegut de la meva vista en pocs segons.

Al tren m'he tornat a meravellar. Llegia amb delit un exemplar del llibre After Dark de Haruki Murakami que m'he decidit a comprar a l'aeroport de Barcelona per matar el temps d'espera incrementat per el retard de l'avió. L'estava devorant frase a frase, pàgina a pàgina, capítol a capítol. En acabar un capítol he aixecat la vista i he mirat per la finestra. De nou la neu m'ha captivat. Tot el paisatge blanc movent-se a la velocitat del tren, mostrant arbres, prats, cases, meravelles per descobrir!
He restat una estona observant l'exterior.


Jo no soc un gran lector. No llegeixo ràpid ni soc constant. Acostumo a escurar unes poques pàgines durant els trajectes en transport públic i pocs minuts abans de dormir, per agafar son.
Entre l'espera a l'aeroport, el trajecte en avió i el trajecte en tren m'he llegit 112 de les 175 pàgines del llibre. Segur que molts de vosaltres l'hauríeu acabat en la meitat de temps. Però per el no-gran lector que soc ja està bé.

Les dues primeres pàgines del llibre m'han fet pensar que m'havia equivocat comprant el llibre. Les he trobat pesades. Però a partir d'aquí el llibre m'ha enganxat. Només se m'han resistit els primers capítols de la germana. En un d'aquests he decidit que preferia dormir i he desat el llibre per una bona estona més tard.

L'autor descriu les escenes amb molt de detall. I ens situa amb mà experta en diferents punts d'una habitació. Com si veiéssim a traves de càmeres. El que vull dir es que sembla que ho escrigui per fer la pel·lícula, fins i tot esmenta les cançons que sonen a cada instant.


En resum. Torno a ser a Magdeburg i estic bé.

4 comentaris:

diablessamariken ha dit...

per no ser un gran lector trobo que el ritme és força bo.

I sobretot he trobat que t'expresses molt bé en aquest escrit!

T'enyoraré, ho saps.

Ptons

talut ha dit...

^^

M'ha agradat com ha quedat el post. :).

Crec que sobresurt de la resta. la majoria no transmeten massa.



espurnes

MrTorture ha dit...

l'important és gaudir de la lectura, cadascú amb el seu ritme...

coincideixo amb l'Astrid en que t'expresses bé en aquest escrit i en quelcom més important, que et trobaré a faltar... però com dius que estàs bé, ja me fas feliç...

continua gaudint i essent dolent...

talut ha dit...

quanta felicitat! :)


procuraré fer-te cas, gaudir i ser dolent.


una abraçada.


espurnes

Radio + not?es