divendres, 30 de novembre del 2007

laboratori de foto propi!

Sí!!

jeje, aquest Sí energic és resultat de la materialització del "meu propi" laboratori de revelat fotogràfic. Realment no és meu, me l'ha cedit la meva cosina Elisabeth (o Elisabet, ostres Eli, no se com s'escriu el teu nom... :P).

Anem a pams. Estic fent una assignatura de Fotografia analogica (Taller d'expressió:Fotografia) a la Pomeu Fabra. La faig com a lliure elecció i correspon al primer any de la Llicenciatura en Comunicació Audiovisual.

En aquesta assignatura t'ensenyen a revelar carrets i a revelar fotografies sobre paper. A més t'expliquen les bases per a fer fotografies, els diferents objectius, com jugar amb les profunditats, amb les velocitats de la càmera, amb la llum i l'ombra, etc.

S'han de presentar diferents treballs i un treball final consistent en unes quantes fotografies fetes per tu mateix, amb càmera reflex analogica, i sobre un tema determinat.

Jo personalment vaig una mica endarrerit amb els treballs i més encara amb el final. A la facultat de Rambla, que és on es fa l'assignatura, hi ha un laboratori de revelat, però aquests dies està ocupat al 100% (si més no teoricament). Això vol dir que m'he d'espabilar per revelar les fotos. I aquí és on entra el laboratori de la meva cosina.

Ella feia anys que no l'utilitzava i em va dir: "Si aconsegueixes netejar tot el que hi ha pel mitg tu mateix". Així que jo mateix. Vaig anar com estava el tema. Un avantatge és que el laboratori està al costat de casa meva, així que em serà molt pràctic.

Quan vaig buidar els trastos importants (gràcies al meu germà) vaig mirar com funcionava l'ampliadora, una DURST M301. És força antiga i de mida reduida comparada amb les de la facultat, pero mentres funcionés a mi m'era igual. Vaig trigar poc en veure el funcionament general (un cop n'has manejat una, les altres són similars). Però vaig tenir un problema: no conseguia enfocar-la!! Gran problema. La roda que en principi havia d'enfocar no feia la seva funció, així que no ho veia clar...

Avui hi he tornat, i desprès d'uns quants minuts i d'un principi de desesperació he aconseguit enfocar. La roda en qüestió s'ha d'enfonsar i girar a la vegada. Desconec si aquest és el funcionament original, o si és conseqüència del temps i el desgast que comporta. Però el fet és que funciona. :)

Demà aniré a comprar els líquids per revelar i ja estaré a punt per revelar tot el que em calgui.


Quin rollo que he deixat anar... bé, ja penjaré fotografies del laboratori.

;)

dimarts, 20 de novembre del 2007

Tornar a començar


Temps de canvis. Finalitza una etapa en la meva vida. Malauradament. Els canvis, diuen, són positius (i si són petits poderosos, si més no això deia el capità enciam). No el veig gens positiu de moment.

Ara torna començar de nou amb la motxilla d'experiències una mica més plena. I que millor que un canvi de look per un començament?

Mil gràcies a tots i totes. Els que esteu al meu costat per tot el que necessiti.

Una forta abraçada.




----------------
Now playing: Jarabe de palo - De vuelta y vuelta
via FoxyTunes

divendres, 16 de novembre del 2007

Deixa't portar

Mira't, has enterrat el que havies somniat
tots aquests anys.
No saps perquè ara dubtes si
tot era,
tot era tan clar.
I tu no ho has vist
fins que t'has despertat,
dubtant si arribaràs
on tothom t'imaginava.

Deixa't portar,
anem endavant,
no pararem,
no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem
abraçats,
podem triar aquesta nit.

El guió que t'havies après
ara no et serveix
per entendre el que portes a dins.

Plou...
però avui­ et vols mullar,
sentir que encara ets viu.

Deixa't portar,
anem endavant,
no pararem,
no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem
abraçats,
podem triar aquesta nit.

Deixa'm venir,
vull fer aquest camí
amb tu.
No tinc por i ens en riurem
dels murs que cauran,
que ens faran més forts l'endemà.

L'aire t'ha obert els ulls,
has trobat el sentit
d'allò que era tan fosc.
Perquè ningú et guiarà ,
només
tu pots fer,
tu has de fer aquest pas.

Trobarem un lloc on anar.
Vine,
que es fa tard.
Potser pots obrir els teus braços per mi.

Plou..
però avui et vols mullar,
sentir que encara ets viu.

Deixa't...


Títol: Deixa't portar
Grup: Gossos
Disc: Oxigen
Any: 2007

----------------
Now playing: Gossos - Deixa't portar
via FoxyTunes

diumenge, 11 de novembre del 2007

cry





----------------
Now playing:
Gossos - En un instant
via FoxyTunes

oxigen

M'agradaria trobar-me dins l'aire
que respires per un moment.
M'agradaria trepitjar a terra en ferm
i tu al meu costat.

El meu reflex dins dels teus ulls
buits com aparadors.
I el silenci ens trenca,
m'agradaria poder fer-ho millor.

I reboto
i no et trobo a prop.

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra.
Jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant tens la porta oberta.

Voldria dir-te tantes coses
però per mi mai tens un moment
Persegueixo els nostres somnis
i a tu t'es indiferent.
Tantes mentides i tantes històries
i em sembla que no saps qui sóc.
I el silenci ens trenca,
m'agradaria ser molt millor.

I no et trobo
enlloc.

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra.
Jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant tens la porta oberta.

He recordat el vell far de vuit braços.
No vam dormir i vam parlar fins veure el sol.
On puc trobar un nou camí­ rere els teus passos?
Vull una altra nit per poder dir
tot el que sento.

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra.
Jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant tens la porta oberta.

Dilluns no existeixes,
dimarts despertes,
i estem junts fins a dimecres.
Dijous veus la llum,
ja ve divendres, de festa,
dissabte i diumenge.

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra.
Jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant tens la porta oberta.


Títol: Oxigen
Grup: Gossos
Disc: Oxigen
Any: 2007

diumenge, 4 de novembre del 2007

css: transparència (ii)

capa1: Vermella
capa2: Blava







Com podem veure podem aconseguir efectes de barreja de colors utilitzant la propietat de transparencia de CSS que comentava en el post anterior " CSS:traparencia ". Des de petits sabem que barrejant el vermell i el blau obtenim el lila. Doncs aquí està.

Aquí he utilitzat aquest estil CSS:

#capaBASE{
position:relative;}


#capaBASE #capa1 {
position: absolute;
left:0;
top:0;
height:100px;
margin: 5px;
background-color: red;
width:250px;
filter: alpha(opacity:50); /* IE */
opacity: .5; /* CSS3 */
}


#capaBASE #capa2 {
position: absolute;
right:0;
top:20px;
height:100px;
margin: 5px;
background-color: blue;
width:250px;
filter: alpha(opacity:50); /* IE */
opacity: .5; /* CSS3 */
text-align: right;
}




I el següent codi per mostrar les capes:

<div id="capaBASE">
<div id="capa1">capa1: Vermella</div>
<div id="capa2">capa2: Blava</div>
</div>


No deixa de ser una curiositat. Moltes, moltes, moltes coses es poden fer amb CSS.

;)

divendres, 2 de novembre del 2007

Calico Electronico: episodi 2



Ahir es va estrenar el nou episodi de calico electronico. El segon d'aquesta nova temporada i on apareix chiquito de la calzada. M'he rigut molt mirant l'episodi. us el recomano.

;)

calicoelectronico

DORADA

Un llibre de vampirs un pel diferent.

De la mà de Lucius Shepard i editat per Bibliopolis Fantastica i comprat a la magnifica llibreria STAR BOOKS (c/Dante Alighieri, 55 08032 BCN)[una mica de publicitat no fa mal...] ens arriba aquesta novela fantàstica.

Els llibres de vampirs no m'atrauen gaire, però vaig decidir comprar-lo pel diseny de portada (no només mengem pels ulls...) i per que està editat per bibliopolis, que ha editat llibres que m'han agradat molt. M'ha costat una mica entrar en el llibre, però desprès se m'ha fet més fàcil. De totes maneres no he disfrutat gaire. No és un llibre que m'hagi apassionat. Així que el valoro de mediocre. No soc massa bo valorant ni posant etiquetes a les coses, però no m'ho he passat tant bé com amb altres llibres. De totes maneres, si algú li vol donar un cop d'ull, us el puc deixar.

Sinopsis del llibre:

Los misterios de la sangre son oscuros.

La asamblea celebrada en el castillo Banat aquella noche de 1860 llevaba más de tres siglos planificándose, aunque sólo se había dedicado un esfuerzo mínimo a los aspectos ceremoniales de la reunión. No: la mayor parte del tiempo y la energía se había invertido en la crianza y cruce de determinadas líneas de sangre mortales con el fin de producir la más excepcional de las esencias, una cosecha de inigualable sabor y buqué: la Dorada. Los miembros de la Familia habían acudido desde todos los confines de Europa con el objeto de [més]



----------------
Now playing: Cat Stevens - Wild World
via FoxyTunes

PAPÁ PUERCO

Un dels ultims llibres que m'he llegit és aquest. M'ho he passat molt bé amb l'humor de Terry Pratchett. Soc un incondicional dels seus llibres, i aquest no m'ha decebut gens.



Radio + not?es