Montreal

I'm not finding the time to write as much as I want. By other hand that means I'm enjoying the time here, with marc and their friends. Being here is like being inside a movie. Everything is like the TV series or movies that we see in Barcelona. Huge stuff, big cars, big cookers, all is big.

Beautiful women by the way.

Probably we will not go to icefishing. It isn't cold enought. It's a pitty.
Now we will go to visit the old Montreal and to iceskating!!

Hi from NY

Hi from NYC! After more than 14 hours traveling, waiting I'm at Marta's place in Brooklin. Marta is a friend of mine, this kind of friends you never see but that you are glad to see anytime along the years. We went to the same primary school.

She is hosting me tonight. Tomorrow I take a bus to Montreal where Michel and Marc are waiting for me to do a lot of things each one better than the one before (it seems a literal translation.... it is :P).

I've sepent more than an hour in the line to go out the JFK airport. They scan your fingerprints of both hands and make you some stupid and anoying questions to let you go in. But at the end I'm fine and in the USA.

Here is snowing all the streets are sticky, there is more wather than snow, I think you can die drowned in some corner... you can't see the how much deep is the floor you are stepping on.

Here it's 10pm, in Barcelona 4am... I'm so tired...

Tomorrow a 9 hours bus trip is wating for me. For sure with a nice views of the snowed country.

Ja soc a Nova York i tot ha anat bé. Porto moltes hores e viatge. A les 7 del matí estava a l'aeroport de Barcelona i fins les 18h passades no he arribat a casa la Marta on dormiré avui.

He fet una cua de més d'una hora per poder passar el control sortint de l'aeroport de NY... sort d'una dona de Londres molt simpatica amb la que he estat xerrant, siní se m'hauria fet etern.
NY m'ha rebut amb 0ºC i nevant. Una imatge molt maca però poc practica per desplaçar-se. El bus ha trigat prop de 40 minuts en arribar, i caminar pels carrers era casi com caminar per un riu.
Un home molt simpatic s'ha ofert a deixar-me trucar pel seu mobil i he pogut localitzar a la Marta per que m'obris la porta. L'intèrfon no funciona...

bé, tot molt bé, encara no he pogut apreciar la magnitud de NY, però ho deixo per el dia 5. Demà cap a Montreal :)

des de Magdeburg

Ja quasi soc a casa. Ara mateix soc a la meva segona casa: Magdeburg. Vaig arribar divendres de matinada i marxaré dilluns al matí. Així que la tarda del dilluns ja trepitjaré Barcelona.

Per més que ho intenti no puc expressar fidelment el que he sentit durant el viatge i la sensació que em resta ara que ja estic acabant la ruta. Només puc dir que és una molt bona experiència, que m"ho he passat molt bé. He compartit grans moments amb el Marcos, un amic que no pensava tornar a veure tant aviat. He conegut una mica les ciutats de Vilnius, Riga i Estocolm i com se senten els seus habitans autoctons o extrangers gràcies a l"Agne, la Laura i l"Annegret.

Pluja i fred han estat una costant durant el viatge i la neu una variable. Però no ens han pas espatllat el viatge. Ja sabiem a que ens exposavem viatjant en aquestes dates, així que no ens ho hem pres a males. Fins i tot hem anat a la platja! jeje, però amb guants, bufanda i tremolant de fred. jeje.

He descobert que a Jürmala (Riga) les cases de color blau o les que tenen pinta de castells o palauets pertanyen a de russos. I que les noies més emperifollades i que porten sabates de taló alt també venen d"aquelles contrades. Les letones són més naturals a l"hora de vestir.
D"aquestes premises i després de veure aquesta senyal es dedueixen coses gracioses com ara que les ruses no poden trepitjar la gespa.

Segueixo escribint més tard.

Tinc ganes de pujar fotos i videos, però estic tenint problemes per poder passar les fotos. Fins després doncs.

A Lituania/In Lithuania

Dimecres a les 5.00 va comenc,ar el meu viatge cap a Lituania. Despr'es d'un bus, dos avions, una hora de cotxe i 12 hores de viatge vaig arribar a casa l'Agne.

My trip to Lithuania started last Wednesday at 5 am. After one bus, two planes,one hour by car and 12 hours of traveling I was at Agne's place.

Quin fred!

fucking cold!

Vam sortir a prendre algo amb les seves amigues i passar una bona estona.

We hang out to drink something with her friends and have a good time.

Avui ha estat nevant tot el dia, i m'he congela't les cames. El germ'a de l'agne, l'Antanas, m'ha guiat per la ciutat de Vilnius mentre l'Agne treballava. Ell 'es arquitecte i ha sigut molt interessant voltar per la ciutat amb ell, ja que em feia veure els edificis i les carrers des d'una altra perspectiva.

Today, the whole day has been snowing. Agne's brother, Antanas, have been my guide during the morning while Agne was working. He's architect and he showed me the city from other points of view. It was very interesting.

Des de que soc aqu'i ja he menjat alguns plats t'ipics, tots ells molt bons. :)

I ate typical Lithuanian dishes, and all of them tasty.

Zeppelinas

Crepes amb farcides d'un formatge especial

Sopa de pollastre amb bolets dins d'un recipient fet de pa

eivissa

Hola gent, ja he tornat d'alemanya. Bé, he tornat a terres de parla catalana, però no pas a Barcelona. Des del passat dimecres 19 m'estic a casa de ma germana a Eivissa. Té delicte, però encara no havia vingut a visitar-la i ja porta 5 anys a la illa...
Volia aprofitar per visitar la Peke, el Sergi, i la Laia, però no podrà ser. Fins avui he estat malalt amb febre i no era plan d'anar a emmalaltir el personal.

Em quedo a eivissa fins el dia 28 a la nit. Després cap a Barcelona. Un cop a Barna se'm girarà feina per quedar amb la gent. No us estresseu que no torno a marxar. Ja tindrem dies per quedar. M'han dit que aquest any les classes comencen abans. Espero q poguem quedar per anar a la platja.

De moment intentant desconnectar de la ultima setmana estressant a Magdeburg i recuperant-me del refredat.

Ens veiem aviat.

mapa de viatge

Últimament no estic postejant res, i sincerament no em sembla gens bé. Crec que hauria d'escriure alguna cosa cada setmana, com a mínim per informar-vos del que vaig fent o si més no per que aquest blog no acabi sent un ent moribund i decrèpid.

He decidit fer un mapa de google amb les ciutats que alguna vegada he visitat encara que fos durant unes hores (ni aeroports ni les escales en tren compten). No he contemplat totes les ciutats que vaig visitar en la meva infància abans dels 4 anys, perquè no recordo gran cosa. En aquella epoca vaig viatjar arreu d'Europa durant un estiu, però només recordo les gondoles de Venècia i un ós en una carretera d'Hungria. Crec recordar uns esclops de fusta també... suposo que de Suïssa... però com que són records perduts en el temps no puc dir que hi vaig estar.



Mostra Llocs on he estat en un mapa més gran

Falta posar algunes ciutats per les que vaig passar i on vaig dormir durant el viatge d'anada i tornada Barcelona-Magdeburg amb el Porras. Com també afegir detalls com les dates en que hi vaig estar.

Espero que aquest mapa s'amplii considerablement en un període no massa llarg de temps.

Una abraçada a totes i tots.

CeBIT 2009

Ahir dimarts dia 3 va començar el CeBIT 2009 a la ciutat de Hannover. Aquesta fira tecnològica conclourà el diumenge 8.

vídeo ceremonia inaugural:
http://www.youtube.com/watch?v=PfXlITVuW6E

El dissabte 7 visitaré la fira juntament amb més d'una desena d'estudiants i aprofitarem per visitar la ciutat. Possiblement alguns de nosaltres ens quedem fins al diumenge per poder gaudir de la ciutat.

enllaç Hannover: http://www.hannover.de/english/index.html

Procuraré no oblidar-me la càmera per poder penjar algunes fotos el dilluns següent.
(El dimarts ja marxaré cap a Londres on m'hi estaré fins al dissabte 14, gràcies Carla :) )

sense paraules... bé, alguna sí

Wernigerode
(photoshop)

La sortida a Wernigerode no va tenir res d'especial. "T'agrada Wernigerode?", doncs ni sí ni no. Més bonic que Magdeburg és. L'arquitectura de les cases és molt... bonica? No se si l'arquitectura pot ser bonica, no soc massa bo adjectivant. Són casetes com de conte.
Més tard, en Janek em va argumentar que si a Magdeburg no hagués estat bombardejada també tindria casetes d'aquesta mena.

Però el que em va oferir el poble va ser un canvi d'aires. La possibilitat d'estar amb la gent que he conegut en un altre ambient. Més relaxat, més tranquil. Lluny de les classes i els bars. També em va obsequiar amb molt bones imatges, algunes d'elles captades per la meva càmera de la millor manera que soc capaç dins de les meves limitacions i les de la meva maquina compacta.

Avui he tingut una estona d'inspiració. Però esprints d'inspiració. Que els definiria com inicis d'inspiració que fan pensar en dissenys força creatius però que tenen un final força prematur. No passen de ser idees. No es realitzen, no acaben de néixer. La inspiració fuig o es transforma. Millor dit es dedica a inspirar-me d'alguna altra manera i perdo l'interès pel quelcom anterior.

Us deixo algunes fotos de Wernigerode. Estic segur que us agrada mirar les fotografies que descriuen les meves aventures per aquestes fredes terres germàniques.

Zombis i Homes-Llop

La frase "Oh my girl!" no va ser la única cosa que ens va acompanyar durant el viatge. L'autoestopista que vam recollir va resultar ser un zombi d'home-llop... jeje, no va per aquí la cosa :P. Però fa por, eh.

Ara he llegit l'ultim post de la noe. Un relat fascinant. Bé, jo soc fàcilment fascinable i tinc poc criteri, però crec que si jo no fos jo (amb tot el que impliqués), seria igualment fascinant (Natxo, segur que hi tens quelcom a dir). El cas es que descriu que ella va en cotxe per un bosc, és de nit i les pors la envaeixen, els monstres... Ho explica realment bé, llegiu el post el que encara no ho heu fet, o com a mínim obriu una pestanya amb el link per llegir-lo després de llegir el meu post. Com m'agrada donar voltes i voltes, eh. jeje. Doncs m'ha fet pensar en un bosc en el que el Porras i jo vam tenir la desgracia d'entrar.

(Robada de la web de la noe)

De nit tot és més amenaçador, això és així per a tothom (menys per el "Joan sense Por").

Aquest relat va succeir a Alemanya a prop d'un poble anomenat Plötzky. (Cal dir que la informació que donaré pot ser parcial o totalment falsa. No intencionadament sinó per no recordar-la i per no voler anar a buscar el diari del viatge que tinc a l'habitació i on hi ha la historia subjectivament verídica.)

Com ja us he dit, el Porras s'ho va currar molt i va fer un itinerari per Europa (passant per Ginebra però no per Suïssa (mola, eh)). També va buscar alguns càmpings a prop dels llocs on pararíem. Els dos primers prou bé, però el que ens ocupa... (No soc un bon narrador, i faig un abús dels parèntesi per explicar tonteries. Com que segur que us perdeu entre tant comentari com a mínim espero arrancar-vos una rialla en algun moment del post. nyiki-nyaka-pi).

(De moment fa molta por el relat, eh, uuuh, jo aniria a buscar una llanterna per si marxa la llum mentre és de nit o per si hi ha un eclipsi durant el dia. Mai se sap).

La nit ens va caçar i ens vam trobar en mig de Plötzky sense saber on anar a buscar el càmping (tot i els esforços de la Clea). Vam veure una parella al costat d'una furgoneta i vam valorar si parar o no. Vam decidir parar per preguntar. Quan vam sortir del cotxe, la parella ja no hi era. Una mica estrany. En un tres i no res s'havien esfumat...

Minuts més tard vam trobar, per casualitat, una indicació al càmping que buscàvem i vam sortir de la carretera principal. (craso error). Vam seguir el camí de la indicació. Ja començàvem a dubtar si l'havíem deixat enrere quan vam veure una nova indicació en un pal de fusta. Vam seguir. Cada cop allò era més tètric, solitari, fosc, sinistre. Rodejàvem un càmping, però no veiem cap entrada oberta. Cap llum al càmping. Res. El camí limitava amb el bosc. Uns arbres alts plens de foscor i potencialment de criatures i monstres desitjosos de treure'ns els ulls (per exemple).

El Porras va començar a dir que era un bosc de zombis i homes-llop. Jo vaig riure. Però cada cop ens endinsàvem més i més. Un trencant, i totes les possibilitats incloïen camins encara més estrets que l'anterior. Ara el bosc ja era una presencia impossible de passar per alt. Els ulls imaginaris de milers de besties amb sed de sang ens miraven i esperaven que sortíssim del cotxe. Homes amb barres de ferro es preparaven per trencar els vidres del cotxe i fer-nos qui sap què. Potser convertir-nos en zombis... o homes-llop!!

El cotxe seguia avançant... nosaltres cada cop més acollonits. I les bèsties, els zombis, els homes-llop i els homes-no-llop amb les barres de ferro mirant-nos des del bosc...

- Girem cua?
- Sí
- Val

Sí, vam deixar enrere aquell bosc maligne que ens volia absorbir i després d'uns moments de patiment vam tornar a la carretera principal. On vam trobar una altra indicació que ens va portar per un camí més decent a un càmping força impressionant (on vam descobrir que per dutxar-te has de pagar, que les cambreres consulten als cuiners per fer un check-in del càmping i que cap de les dues professions allà representades parlen l'anglès decentment).

Al dia següent vam sentir crits de quitxalla provinents de la direcció de l'altre càmping. Crits agònics, de terror. Segur que s'havien trobat amb les bèsties, els zombis, els homes-llop i els homes-no-llop amb les barres de ferro al bosc maligne. Pobres nens...



De tot se n'aprèn i quan dies després, a França, vam anar a parar a un càmping on no es veia ni una anima vam trigar poc a marxar de l'indret. Teníem clar que era un càmping de zombis, i els zombis no ens acaben de fer el pes.

Clar que després vam passar per la porta de l'Infern i vam entrar a un càmping amb una porta de cementiri (d'aquestes metaliques i de barrots) que es va obrir sola fent un soroll esgarrifant i on un nen d'uns 12 anys (amb la mateixa polaritat magnètica que nosaltres) ens va oferir una habitació.

Però això ja és una altra història.







jeje, quins records....







ja heu llegit el post de la noe??

"OH MY GIRL!!"

Potser penseu que no he explicat massa cosa últimament. Sota el punt de vista del que llegeix aquest bloc doncs és cert, però el cas es que estic massa diversificat i hi ha coses que explico a altres llocs (fotolog, facebook, picassa, mail...).

Tinc algunes coses pendents d'explicar: "viatge per Europa", Mercè 2008, estada a Alemanya, ...

Potser millor començar pel viatge i així ho faig cronològic.


La frase que posa títol al post va ser recurrent durant el viatge. Hi ha frases que mereixen ser repetides una infinitat de vegades per diferents motius:

1. Frase incorrecte o amb algun barbarisme.
2. Frase impròpia d'algú en concret.
3. Frase fora de context dins el context. Es a dir... mmm... potser millor dir frase amb dislèxia conceptual/temporal.

Aquesta en concret era del tipus 3 (tot i que podria ser dels altres dos també).


Un bon dia vaig proposar al Porras d'anar a Alemanya en cotxe i ell, pobre innocent, va dir que sí. Aquí van començar tots els seus problemes. xD

El cas es que s'ho va currar molt i va preparar el viatge. Faríem una ruta de 9 dies i passaríem per França, Stuttgart (passant per Ginebra però sense passar per Suissa, xD), Magdeburg, Praga, Innsbruck i Gènova.

[MAPA]

La frase es va crear el matí del segon dia, però abans posem-nos en situació.

Vam sortir de Barcelona amb el Cotxe ben carregat i sense la possibilitat d'enquibir alguna de les persones a las que tant havíem insistit per que vinguessin i que al final, per sort seva, no ho van fer.

La primera parada la vam fer a Perpignan on ens vam reunir amb el Natxo i l'Astrid per menjar.







Vaig observar que allà també tenen bicing (però l'anomenen "bip"), tot i que desconec la seva eficàcia.

Em deixo moltes coses per explicar, però es que si començo no acabaria mai...

Després d'una agradable estona amb ells dos i el diablillo viatger vam posar rumb a Aiguabellette, un llac a França, on passaríem la nit. Per aquelles coses de la vida vam arribar molt tard, i els dos càmpings que hi havia a la zona estaven en mode pre-zombie.

Al bar-restaurant vam trobar vida humana així que els hi vam preguntar on podíem dormir. "Poseu-vos on vulgueu, demà ja pagareu a recepció" va dir l'home de la barra. Així ho vam fer després de comprar dues cerveses LEFFEs per el mòdic preu de 4,2 euros cada una + 2 euros per les ampolles.

Vam muntar el campament, vam cuinar a fogonet i vam anar a dormir just quan es posava a ploure.

Al matí següent seguia plovent... genial...

Vam intentar muntar la tenda 2 seconds (temps necessari en que es desplega) en els 10 seconds que dia que es necessitaven per fer-ho. 10 minutes potser... el procés constava de 8 o 10 passos, la primera meitat molt fàcil, però la segona era incomprensible. Així que ens vam estar mullant durant tota aquella estona i quan vam comprendre las instruccions i la vem desar, evidentment era molla...

Tot guardadet. Marxem!

Doncs dit i fe... ui, no sortim. La parcel·la feia pendent. No massa però la suficient pq el cotxe carregat com anava rellisqués en el fanguet que les hores de pluja havien "engendrat".

Els meus intents per empènyer el cotxe van ser inútils, així que vaig decidir anar a buscar alguna fusta per treure el cotxe. No en vaig trobar. Però els del camping van dir que venien a treure'ns amb el cotxe.

Mentrestant el porras s'havia dedicat a jugar amb el cotxe i havia deixat la parcel·la feta un nyap.



Mentre l'home del càmping venia amb el cotxe un home amb un para-sol de Bar s'ho mirava tant tranquil. Llavors vam començar a buscar l'anella per on estirar el cotxe, però no la vam trobar. Era una d'aquelles que s'enrosquen. En el nostre cas estava desenroscada i en ubicació desconeguda.

Quan va arribar el Phillipe (el del càmping) i va veure el desastre es va posar les mans al cap. El Porras feia veure que mirava el manual del cotxe amb un sentiment de culpa (o bergonya) considerable.

No vam tenir cap altre opció que empènyer el cotxe: ell, el del para-sol i jo.

El vam treure a fora i mentre el Philippe es mirava la parcel·la el Porras va sortir del cotxe, va anar cap a ell amb cara de preocupat i li va dir:

"Oh my girl! I'm sorry bla bla bla"

OH MY GIRL!!! jajaja, jo en aquell moment vaig callar, però després parlant amb el Porras no vaig poder evitar descollonar-me. El philippe no escoltava el que li deia o no ho va entendre o no va voler creure el que li havia dit. En tot cas no ens va fer pagar cap suplement i després de pagar per la nit i que bategessin al Porras com PARRAS vam marxar.

més fotos a: http://picasaweb.google.com/aleix.batalla/080912GermanTrip#

10 dies per marxar

Imatge de Bodie Bailey
http://flickr.com/photos/bodie-bailey/499445667/

Com tots els que llegiu aquest bloc sabeu marxo d'Erasmus a Alemanya. Potser hi ha nous lectors ja que recentment m'he fet un facebook i he retrobat amistats de fa molts anys.

Doncs el dia 12 agafo carretera i manta (i una pila de coses) i juntament amb en Porras marxo cap a Magdeburg. Aprofitarem per fer un viatget per Europa que durarà 9 dies. tenim pensat fer una mitja de 500-600 km diaris, bàsicament pels matins, i parar a veure coses per les tardes. Les nits de càmping i els menjars de carmanyola. Si més no la majoria.

Un dels llocs que aprofitarem per visitar és Praha. Jo no hi he estat mai i em fa força gràcia visitar la ciutat. Però segur que passem i ens aturem a llocs tant o més bonics com la ciutat txeca.

El dia 20 tenim previst arribar a Barcelona, així que és possible que pugui cremar a la Mercè. Ja veurem.

Si algú es vol apuntar al viatge (del 12 al 20 de setembre) que m'ho digui. Sent 3 o 4 ens ho podem passar millor.


Encara m'he de preparar un munt de coses...


El dia 23 marxo definitivament.

Aupa Donosti!!

Aquesta setmana passada he estat al País Basc amb uns amics (hola amics i amiga). Era la primera vegada que visitava Euskadi. La veritat és que és preciós. La ciutat de San Sebastián és molt maca, Barcelona no és tan atractiva (és una opinió). Hem van sorprende molt les platjes. Molts metres de sorra abans d'arribar a l'aigua, i quan ja hi eres encara havies de caminar força més per que l'aigua et cobrís. L'aigua començava sent calenta i a mesura que abançaves s'anava refredant. El dia que vaig estar a la platja hi havia onades grandetes i surfistes intentant aprofitar-les. Un aspecte negatiu és la climatologia, plou sobint, un temps bastant variable i poc estable. Però suposo que per això hi ha tant verd.

Donosti, Zarautz i Getaria ( a part d'Etxalar, que és on vam passar dues nits) van ser els llocs que vam visitar. Pocs llocs potser, però amb prou anecdotes i moments per recordar.

La borratxera a Donosti amb els montaditos i el txacolí, xupitos, i vozka va ser una de les millors estones. Nens que veien clons i ens demanaven euros a canvi de ganes de brega van ser anecdotes negatives, però que ens fan riure. Cambrers del Barça, catalans rondant pels bars, gent de l'hospitalet...

Tots ens reconeixien com a catalans, i alguns de nosaltres no ens n'amagavem. És més algun explotava la idea que porta com eslogan "la pela és la pela".

Cadascú de nosaltres recordarà fets i persones i moments a la seva manera. Difícil d'oblidar.

Gràcies amics.

Agur Euskadi