Durant la meva estada a Nova York (ja he tornat) he fet moltes coses, una d'elles: anar al cine a veure Alice in Wonderland, l'adaptació que Tim Burton ha fet de la història de Lewis Carroll.
La causistica cosmica no va ser favorable amb nosaltres (la Clara, la Ira i jo mateix) a l'hora d'anar a veure la pel·lícula. El primer intent va ser frustrat per tot de seients ocupats i dues fileres buides massa a prop de la pantalla, jo diria que altament desaprobades per els metges. L'angle del coll tendia als 90 graus...
Ens van tornar els diners, a nosaltres i a unes 8 persones més.
L'endemà vam anar al MoMA on, entre d'altres exposicions, hi havia una dedicada a Tim Burton. En vaig gaudir molt. Les ganes de veure la peli augmentaven a cada moment.
El segon intent (un dia més tard) va ser fructífer però vam perdre el 3D pel camí. Una baixa assumible. Les entrades estaven venudes -vam anar massa justos- així que vam anar a una sessió sense 3D.
Potser pq tinia unes espectatives molt altes, pq estava fastiguejat pels fracassos, pq la sala era més petita que la de 3D o pq realment és així, el film em va semblar pobre. Alguns personatges em semblen brillants però trobo que li falta quelcom. La reina blanca, germana de la reina de cors, em sobra. Entenc que és necessària, però fa un paper molt superficial, no em motiva, no em convenç. Els personatges que més m'agraden son el sombrerero loco i la llebre boja. Sembla que els bojos, doncs.
De totes maneres tinc ganes de veure la peli aquí, quan surti, que crec que serà el dia 25. Aquest cop en 3D, potser guanya molt. Mentrestant mantindré aquest regust amarg.
Estatua d'Alice in Wonderland a Central Park, NY
