Què gran és la fotografia digital. Gràcies a ella poseim una enorme col·lecció de fotografies dels nostres viatges, amics i familia... que (quasi) mai mirem.
Abans fèiem 24 fotos (48 si m'apures) totes elles pensades. Vull dir que no premiem el botó tant fàcilment com ara. Primer pensàvem, després capturàvem.
Ara la cosa ha canviat, primer fem foto (amb i sense flaix) i després decidim si ens agrada o no i bla bla bla, que us he d'explicar.
El fet és que abans teniem albums de fotos, ja que revelaves tot el carret i en algun lloc havies de posar les fotos. Algunes en caixes, però les bones a l'album.
Ara quasi no fem fotos, i tot per mandra... es queden als DVDs i als discs durs pendents de ser remirades.
Una manera de recuperar els antics albums és anar a imprimir les fotos, ja sigui en persona o via internet, i un altre és demanant albums digitals.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia. Mostrar tots els missatges
divendres, 2 d’abril del 2010
dimarts, 28 de juliol del 2009
Picassa: reconeixement facial
Fa uns mesos en Porras em comentava que google estava a punt de llançar una funcionalitat per a Picassa, el seu servei d'emmagatzematge de fotos, que permetria reconèixer les persones que apareixen en les fotografies a partir d'un etiquetatge previ.
Doncs bé, avui (i des de no se quan) aquesta funcionalitat ja està disponible. Ara mateix l'estic provant i la cosa funciona així:
- Primer, un cop que decideixes que vols activar el reconeixement facial, google es pren uns minuts en trobar totes les cares que apareixen en les fotografies que tens pujades als teus àlbums.
- El següent pas és etiquetar les cares. Així que picasa les agrupa per persona. Es a dir, ell considera que una persona apareix en més d'una fotografia i llavors les agrupa. Val a dir que ho fa amb força encert. De tant en tant es cola alguna persona, però força bé. (se m'ha colat una foto del natxo entre les que suposadament eren meves).
- Un cop has etiquetat una o més cares, quan has d'etiquetar més cares se't suggereixen persones ja etiquetades en funció de la similitud.
- En l'etiquetatge pots afegir, Alias, nom i correu electrònic.
Un cop fet això, a la pestanya "Persones" podem veure les persones llistades. Clicant en la imatge de la persona ens mostra totes les imatges on aquella persona apareix. Força útil.Ara bé, tot té la seva part negativa, o si més no potencialment perillosa en el sentit de privacitat. Mirem pros i contres.
PROS
- Podem organitzar les nostres fotos de manera senzilla agrupant-les per persones. Això ens permet trobar aquella foto del Joan que no sabem ben bé en quin àlbum estava dels 136 que tenim.
- Si s'habilita l'opció de cercar en àlbums d'altre gent (no se si existeix) podrem trobar fotos on surt en Joan que desconeixíem.
CONTRES
- Un punt més a favor del control total que google té sobre les nostres vides. Google sap que pensem (blogger), que enviem (gmail), quines fotos tenim (picasa), que tenim planejat (calendar), en què treballem (docs)... ara a més amb aquesta nova funcionalitat ens podrà trobar arreu.
- Nosaltres no, però google podrà aplicar aquest etiquetatge als resultats de cerca de google. Podent etiquetar qualsevol fotografia de la xarxa.
- Aquest dos punts són negatius pel que respecta a la privacitat. És un pas més enllà de facebook. Facebook permet etiquetar, però no processa les cares. Google sap on hi ha cares i amb la informació que li donem sap a qui corresponen potencialment.
La funcionalitat és molt potent i útil, però és una gota més al got de la psicosis.
Reflexionem-hi.
dimecres, 10 de desembre del 2008
sense paraules... bé, alguna sí
Wernigerode(photoshop)
La sortida a Wernigerode no va tenir res d'especial. "T'agrada Wernigerode?", doncs ni sí ni no. Més bonic que Magdeburg és. L'arquitectura de les cases és molt... bonica? No se si l'arquitectura pot ser bonica, no soc massa bo adjectivant. Són casetes com de conte.
Més tard, en Janek em va argumentar que si a Magdeburg no hagués estat bombardejada també tindria casetes d'aquesta mena.
Però el que em va oferir el poble va ser un canvi d'aires. La possibilitat d'estar amb la gent que he conegut en un altre ambient. Més relaxat, més tranquil. Lluny de les classes i els bars. També em va obsequiar amb molt bones imatges, algunes d'elles captades per la meva càmera de la millor manera que soc capaç dins de les meves limitacions i les de la meva maquina compacta.
Avui he tingut una estona d'inspiració. Però esprints d'inspiració. Que els definiria com inicis d'inspiració que fan pensar en dissenys força creatius però que tenen un final força prematur. No passen de ser idees. No es realitzen, no acaben de néixer. La inspiració fuig o es transforma. Millor dit es dedica a inspirar-me d'alguna altra manera i perdo l'interès pel quelcom anterior.
Us deixo algunes fotos de Wernigerode. Estic segur que us agrada mirar les fotografies que descriuen les meves aventures per aquestes fredes terres germàniques.
Més tard, en Janek em va argumentar que si a Magdeburg no hagués estat bombardejada també tindria casetes d'aquesta mena.
Però el que em va oferir el poble va ser un canvi d'aires. La possibilitat d'estar amb la gent que he conegut en un altre ambient. Més relaxat, més tranquil. Lluny de les classes i els bars. També em va obsequiar amb molt bones imatges, algunes d'elles captades per la meva càmera de la millor manera que soc capaç dins de les meves limitacions i les de la meva maquina compacta.
Avui he tingut una estona d'inspiració. Però esprints d'inspiració. Que els definiria com inicis d'inspiració que fan pensar en dissenys força creatius però que tenen un final força prematur. No passen de ser idees. No es realitzen, no acaben de néixer. La inspiració fuig o es transforma. Millor dit es dedica a inspirar-me d'alguna altra manera i perdo l'interès pel quelcom anterior.
Us deixo algunes fotos de Wernigerode. Estic segur que us agrada mirar les fotografies que descriuen les meves aventures per aquestes fredes terres germàniques.
diumenge, 7 de setembre del 2008
Targetes SD HC: Classes
Ultimament m'estic plantejant canviar de càmera digital. La que tinc, una Kodak EasyShare DX4530 de 5Mpixels, ja està força cascadeta. Funciona, i fa unes fotos bones sota el meu punt de vista, però és força voluminosa, funciona amb piles de Ni-MH o LITHIUM i té un dels botons de desplaçament espatllat.
La càmera per la que m'estic decantant és la Canon IXUS 85IS de 10Mpixels. Molts amics tenen models anteriors d'aquesta mateixa càmera, la 55, 65, 75... i m'ha convençut. És força compacta (86 x 54 x 20,4 mm) i pesa 130g. La Kodak mesura 111 x 66 x 39 mm i pesa 210g (suposo q sense les dues piles que utiliza).
Buscant preus he vist que ara hi ha targetes SD i SDHC. Les SDHC són l'evolució de les SD, tenen més capacitat d'emmagatzematge i existeixen 3 classes en funció de la seva velocitat de l'ectura i escriptura.
Així que cal fixar-s'hi bé a l'hora de comprar una SDHC per obtenir el maxim rendiment de la nostra càmera. Aquest aspecte s'ha de tenir en compte sobretot amb les cameres reflex que disposen del mode ràfega que permet fer fotografies molt seguides. Si la velocitat d'escriptura de la targeta és baixa pot ampliar el temps entre foto i foto. Les càmeres d'aquest estil poden aconsellar utilitzar SD de classe 4 per exemple.
A les compactes suposo que no es nota massa, però si que ho notaràs al transferir les fotografies a l'ordinador. Si més no va bé saber-ho per fer una compra adaptada a les nostres necessitats.
Els estandatds són els següents:
CLASS 2: velocitat assegurada de 2MB/s
CLASS 4: velocitat assegurada de 4MB/s
CLASS 6: velocitat assegurada de 6MB/s
podeu consultar la web sdcard.com per a més info:
http://www.sdcard.com/b2b/TextPage.asp?Page=3
www.sdcard.com
i aquest article (en català) que explica molt bé què són les SDHC i les diferents classes:
http://www.prismax.cat/?p=42
http://www.prismax.cat/
La càmera per la que m'estic decantant és la Canon IXUS 85IS de 10Mpixels. Molts amics tenen models anteriors d'aquesta mateixa càmera, la 55, 65, 75... i m'ha convençut. És força compacta (86 x 54 x 20,4 mm) i pesa 130g. La Kodak mesura 111 x 66 x 39 mm i pesa 210g (suposo q sense les dues piles que utiliza).
Buscant preus he vist que ara hi ha targetes SD i SDHC. Les SDHC són l'evolució de les SD, tenen més capacitat d'emmagatzematge i existeixen 3 classes en funció de la seva velocitat de l'ectura i escriptura.
Així que cal fixar-s'hi bé a l'hora de comprar una SDHC per obtenir el maxim rendiment de la nostra càmera. Aquest aspecte s'ha de tenir en compte sobretot amb les cameres reflex que disposen del mode ràfega que permet fer fotografies molt seguides. Si la velocitat d'escriptura de la targeta és baixa pot ampliar el temps entre foto i foto. Les càmeres d'aquest estil poden aconsellar utilitzar SD de classe 4 per exemple.
A les compactes suposo que no es nota massa, però si que ho notaràs al transferir les fotografies a l'ordinador. Si més no va bé saber-ho per fer una compra adaptada a les nostres necessitats.
Els estandatds són els següents:
CLASS 2: velocitat assegurada de 2MB/s
CLASS 4: velocitat assegurada de 4MB/s
CLASS 6: velocitat assegurada de 6MB/s
podeu consultar la web sdcard.com per a més info:
http://www.sdcard.com/b2b/TextPage.asp?Page=3
www.sdcard.com
i aquest article (en català) que explica molt bé què són les SDHC i les diferents classes:
http://www.prismax.cat/?p=42
http://www.prismax.cat/
dilluns, 17 de desembre del 2007
laboratori de foto personal: fotos
Aquí teniu les fotografies del laboratori. Té tot el necessàri per revelar fotografies, és acollidor (això si fa un fred...) i el tinc a tocar de pedra. Gracies elisabeth (va amb h :P)
;)
;)
dilluns, 10 de desembre del 2007
dimensions paral·leles
Que passaria si fusionéssim dues dimensions paral·leles? segurament que si es pogués fer no en sortiria res de bo.
Però ara suposem que tinc una càmera fotogràfica que pot captar instantànies on apareixen les coses que passen en dues dimensions en l'espai que fotografia la càmera. Un possible resultat seria aquest de la imatge. No dic possible per que la meva càmera no sigui capaç de fer-ho, sinó perquè hi ha infinites dimensions paral·leles (*) i depenent de les dimensions triades sortiria una fotografia o una altra. (**)
Dues Astrids en la mateixa habitació però fent coses diferents. Malgrat que la càmera fotografii les dues dimensions no pot evitar petites inconsistències en forma de difuminat o transparència.
Tot i que podria estar millor la foto m'agrada molt, i m'anima a tirar endevant el treball en aquest sentit. Però em queda molt poc temps i n'he de fer algunes més. No serà gens fàcil.
(*) Segons el professor Farnsworth de Futurama únicament hi ha dos universos paral·lels. En l'altre tots vesteixen barrets de cowboy.
(**) Astrid, creus que podries treure un conte de la paranoia de les dimensions? d'una càmera que fotografia dues dimensions? potser és massa complicat com a conte de francès...
Aquesta seria una imatge més real (en blanc i negre). No he utilitzat l'escanner, he fet una foto de la foto, i per això m'ha quedat una mica sèpia la primera. Aquesta esta passada a escala de grisos amb el photoshop. ;)
----------------
Now playing: Duncan Dhu - Dont Let Me Down (Directo 1997
via FoxyTunes
Però ara suposem que tinc una càmera fotogràfica que pot captar instantànies on apareixen les coses que passen en dues dimensions en l'espai que fotografia la càmera. Un possible resultat seria aquest de la imatge. No dic possible per que la meva càmera no sigui capaç de fer-ho, sinó perquè hi ha infinites dimensions paral·leles (*) i depenent de les dimensions triades sortiria una fotografia o una altra. (**)
Dues Astrids en la mateixa habitació però fent coses diferents. Malgrat que la càmera fotografii les dues dimensions no pot evitar petites inconsistències en forma de difuminat o transparència.
Tot i que podria estar millor la foto m'agrada molt, i m'anima a tirar endevant el treball en aquest sentit. Però em queda molt poc temps i n'he de fer algunes més. No serà gens fàcil.
(*) Segons el professor Farnsworth de Futurama únicament hi ha dos universos paral·lels. En l'altre tots vesteixen barrets de cowboy.
(**) Astrid, creus que podries treure un conte de la paranoia de les dimensions? d'una càmera que fotografia dues dimensions? potser és massa complicat com a conte de francès...
Aquesta seria una imatge més real (en blanc i negre). No he utilitzat l'escanner, he fet una foto de la foto, i per això m'ha quedat una mica sèpia la primera. Aquesta esta passada a escala de grisos amb el photoshop. ;)
----------------
Now playing: Duncan Dhu - Dont Let Me Down (Directo 1997
via FoxyTunes
divendres, 30 de novembre del 2007
laboratori de foto propi!
Sí!!
jeje, aquest Sí energic és resultat de la materialització del "meu propi" laboratori de revelat fotogràfic. Realment no és meu, me l'ha cedit la meva cosina Elisabeth (o Elisabet, ostres Eli, no se com s'escriu el teu nom... :P).
Anem a pams. Estic fent una assignatura de Fotografia analogica (Taller d'expressió:Fotografia) a la Pomeu Fabra. La faig com a lliure elecció i correspon al primer any de la Llicenciatura en Comunicació Audiovisual.
En aquesta assignatura t'ensenyen a revelar carrets i a revelar fotografies sobre paper. A més t'expliquen les bases per a fer fotografies, els diferents objectius, com jugar amb les profunditats, amb les velocitats de la càmera, amb la llum i l'ombra, etc.
S'han de presentar diferents treballs i un treball final consistent en unes quantes fotografies fetes per tu mateix, amb càmera reflex analogica, i sobre un tema determinat.
Jo personalment vaig una mica endarrerit amb els treballs i més encara amb el final. A la facultat de Rambla, que és on es fa l'assignatura, hi ha un laboratori de revelat, però aquests dies està ocupat al 100% (si més no teoricament). Això vol dir que m'he d'espabilar per revelar les fotos. I aquí és on entra el laboratori de la meva cosina.
Ella feia anys que no l'utilitzava i em va dir: "Si aconsegueixes netejar tot el que hi ha pel mitg tu mateix". Així que jo mateix. Vaig anar com estava el tema. Un avantatge és que el laboratori està al costat de casa meva, així que em serà molt pràctic.
Quan vaig buidar els trastos importants (gràcies al meu germà) vaig mirar com funcionava l'ampliadora, una DURST M301. És força antiga i de mida reduida comparada amb les de la facultat, pero mentres funcionés a mi m'era igual. Vaig trigar poc en veure el funcionament general (un cop n'has manejat una, les altres són similars). Però vaig tenir un problema: no conseguia enfocar-la!! Gran problema. La roda que en principi havia d'enfocar no feia la seva funció, així que no ho veia clar...
Avui hi he tornat, i desprès d'uns quants minuts i d'un principi de desesperació he aconseguit enfocar. La roda en qüestió s'ha d'enfonsar i girar a la vegada. Desconec si aquest és el funcionament original, o si és conseqüència del temps i el desgast que comporta. Però el fet és que funciona. :)
Demà aniré a comprar els líquids per revelar i ja estaré a punt per revelar tot el que em calgui.
Quin rollo que he deixat anar... bé, ja penjaré fotografies del laboratori.
;)
jeje, aquest Sí energic és resultat de la materialització del "meu propi" laboratori de revelat fotogràfic. Realment no és meu, me l'ha cedit la meva cosina Elisabeth (o Elisabet, ostres Eli, no se com s'escriu el teu nom... :P).
Anem a pams. Estic fent una assignatura de Fotografia analogica (Taller d'expressió:Fotografia) a la Pomeu Fabra. La faig com a lliure elecció i correspon al primer any de la Llicenciatura en Comunicació Audiovisual.
En aquesta assignatura t'ensenyen a revelar carrets i a revelar fotografies sobre paper. A més t'expliquen les bases per a fer fotografies, els diferents objectius, com jugar amb les profunditats, amb les velocitats de la càmera, amb la llum i l'ombra, etc.
S'han de presentar diferents treballs i un treball final consistent en unes quantes fotografies fetes per tu mateix, amb càmera reflex analogica, i sobre un tema determinat.
Jo personalment vaig una mica endarrerit amb els treballs i més encara amb el final. A la facultat de Rambla, que és on es fa l'assignatura, hi ha un laboratori de revelat, però aquests dies està ocupat al 100% (si més no teoricament). Això vol dir que m'he d'espabilar per revelar les fotos. I aquí és on entra el laboratori de la meva cosina.
Ella feia anys que no l'utilitzava i em va dir: "Si aconsegueixes netejar tot el que hi ha pel mitg tu mateix". Així que jo mateix. Vaig anar com estava el tema. Un avantatge és que el laboratori està al costat de casa meva, així que em serà molt pràctic.
Quan vaig buidar els trastos importants (gràcies al meu germà) vaig mirar com funcionava l'ampliadora, una DURST M301. És força antiga i de mida reduida comparada amb les de la facultat, pero mentres funcionés a mi m'era igual. Vaig trigar poc en veure el funcionament general (un cop n'has manejat una, les altres són similars). Però vaig tenir un problema: no conseguia enfocar-la!! Gran problema. La roda que en principi havia d'enfocar no feia la seva funció, així que no ho veia clar...
Avui hi he tornat, i desprès d'uns quants minuts i d'un principi de desesperació he aconseguit enfocar. La roda en qüestió s'ha d'enfonsar i girar a la vegada. Desconec si aquest és el funcionament original, o si és conseqüència del temps i el desgast que comporta. Però el fet és que funciona. :)
Demà aniré a comprar els líquids per revelar i ja estaré a punt per revelar tot el que em calgui.
Quin rollo que he deixat anar... bé, ja penjaré fotografies del laboratori.
;)
dimarts, 2 d’octubre del 2007
fotografia
Aquesta setmana he començat l'assignatura de lliure elecció Taller d'Expressió: Fotografia a l'edifici Rambla de la UPF.
En aquesta assignatura treballarem amb càmeres reflex analogiques. La fotografia digital la tocarem molt per sobre. Es veu que és l'ultim any que es fa així. L'any vinent serà unicament fotografia digital.
Pel material no t'has de preocupar, la Pompeu et deixa una càmera reflex durant les hores de classe. Clar que no ni ha tantes com alumnes i s'han de compartir. El millor és utilitzar una càmera pròpia, així vas al teu aire.
Les classes es divideixen en classes teoriques i classes de laboratori. Les de laboratori seràn les més interessants. Haurem de fer fotografies d'allò que creguem que representa una llista de conceptes que ens diguin. I desprès haurem de revelar les fotografies de forma manual. Treballarem unicament en blanc i negre.
Per casa ronda una càmera reflex de quan la meva mare era jove. És una Minolta XG-1, un pel atrotinada. Però la portaré a que se la mirin a veure si em pot fer servei.
Mor, que n'opines d'aquesta càmera? o només opines de les digitals? Aquí tens un link amb les especificacions de la càmera.
Les imatges que hi havia tenen dret d'autor, i desprès de preguntar a l'autora m'ha dit que les tregui. Així que podeu visitar el link de més amunt per veure les imatges de la càmera.
Properament ja faré fotos de la càmera.
En aquesta assignatura treballarem amb càmeres reflex analogiques. La fotografia digital la tocarem molt per sobre. Es veu que és l'ultim any que es fa així. L'any vinent serà unicament fotografia digital.
Pel material no t'has de preocupar, la Pompeu et deixa una càmera reflex durant les hores de classe. Clar que no ni ha tantes com alumnes i s'han de compartir. El millor és utilitzar una càmera pròpia, així vas al teu aire.
Les classes es divideixen en classes teoriques i classes de laboratori. Les de laboratori seràn les més interessants. Haurem de fer fotografies d'allò que creguem que representa una llista de conceptes que ens diguin. I desprès haurem de revelar les fotografies de forma manual. Treballarem unicament en blanc i negre.
Per casa ronda una càmera reflex de quan la meva mare era jove. És una Minolta XG-1, un pel atrotinada. Però la portaré a que se la mirin a veure si em pot fer servei.
Mor, que n'opines d'aquesta càmera? o només opines de les digitals? Aquí tens un link amb les especificacions de la càmera.
Les imatges que hi havia tenen dret d'autor, i desprès de preguntar a l'autora m'ha dit que les tregui. Així que podeu visitar el link de més amunt per veure les imatges de la càmera.
Properament ja faré fotos de la càmera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)