mona #1
mona #2
http://afroditacalipigia.blogspot.com/2010/04/pasqua-i-els-padrins.html
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges
divendres, 2 d’abril del 2010
Pasqua i les filloles
M'agrada ser el teu padrí.
La fillola és a:
http://afroditacalipigia.blogspot.com/2010/04/pasqua-i-els-padrins.html
http://afroditacalipigia.blogspot.com/2010/04/pasqua-i-els-padrins.html
divendres, 26 de febrer del 2010
Hi from NY
Hi from NYC! After more than 14 hours traveling, waiting I'm at Marta's place in Brooklin. Marta is a friend of mine, this kind of friends you never see but that you are glad to see anytime along the years. We went to the same primary school.
She is hosting me tonight. Tomorrow I take a bus to Montreal where Michel and Marc are waiting for me to do a lot of things each one better than the one before (it seems a literal translation.... it is :P).
I've sepent more than an hour in the line to go out the JFK airport. They scan your fingerprints of both hands and make you some stupid and anoying questions to let you go in. But at the end I'm fine and in the USA.
Here is snowing all the streets are sticky, there is more wather than snow, I think you can die drowned in some corner... you can't see the how much deep is the floor you are stepping on.
Here it's 10pm, in Barcelona 4am... I'm so tired...
Tomorrow a 9 hours bus trip is wating for me. For sure with a nice views of the snowed country.
She is hosting me tonight. Tomorrow I take a bus to Montreal where Michel and Marc are waiting for me to do a lot of things each one better than the one before (it seems a literal translation.... it is :P).
I've sepent more than an hour in the line to go out the JFK airport. They scan your fingerprints of both hands and make you some stupid and anoying questions to let you go in. But at the end I'm fine and in the USA.
Here is snowing all the streets are sticky, there is more wather than snow, I think you can die drowned in some corner... you can't see the how much deep is the floor you are stepping on.
Here it's 10pm, in Barcelona 4am... I'm so tired...
Tomorrow a 9 hours bus trip is wating for me. For sure with a nice views of the snowed country.
Ja soc a Nova York i tot ha anat bé. Porto moltes hores e viatge. A les 7 del matí estava a l'aeroport de Barcelona i fins les 18h passades no he arribat a casa la Marta on dormiré avui.
He fet una cua de més d'una hora per poder passar el control sortint de l'aeroport de NY... sort d'una dona de Londres molt simpatica amb la que he estat xerrant, siní se m'hauria fet etern.
NY m'ha rebut amb 0ºC i nevant. Una imatge molt maca però poc practica per desplaçar-se. El bus ha trigat prop de 40 minuts en arribar, i caminar pels carrers era casi com caminar per un riu.
Un home molt simpatic s'ha ofert a deixar-me trucar pel seu mobil i he pogut localitzar a la Marta per que m'obris la porta. L'intèrfon no funciona...
bé, tot molt bé, encara no he pogut apreciar la magnitud de NY, però ho deixo per el dia 5. Demà cap a Montreal :)
He fet una cua de més d'una hora per poder passar el control sortint de l'aeroport de NY... sort d'una dona de Londres molt simpatica amb la que he estat xerrant, siní se m'hauria fet etern.
NY m'ha rebut amb 0ºC i nevant. Una imatge molt maca però poc practica per desplaçar-se. El bus ha trigat prop de 40 minuts en arribar, i caminar pels carrers era casi com caminar per un riu.
Un home molt simpatic s'ha ofert a deixar-me trucar pel seu mobil i he pogut localitzar a la Marta per que m'obris la porta. L'intèrfon no funciona...
bé, tot molt bé, encara no he pogut apreciar la magnitud de NY, però ho deixo per el dia 5. Demà cap a Montreal :)
dilluns, 18 de gener del 2010
Esquiada Font-Romeu 2010
Ira, Gonzalo, Clara, "Llanos"... gràcies per aquest cap de setmana. M'ho he passat molt bé ^^.
Una abraçada.
diumenge, 23 d’agost del 2009
eivissa
Hola gent, ja he tornat d'alemanya. Bé, he tornat a terres de parla catalana, però no pas a Barcelona. Des del passat dimecres 19 m'estic a casa de ma germana a Eivissa. Té delicte, però encara no havia vingut a visitar-la i ja porta 5 anys a la illa...
Volia aprofitar per visitar la Peke, el Sergi, i la Laia, però no podrà ser. Fins avui he estat malalt amb febre i no era plan d'anar a emmalaltir el personal.
Em quedo a eivissa fins el dia 28 a la nit. Després cap a Barcelona. Un cop a Barna se'm girarà feina per quedar amb la gent. No us estresseu que no torno a marxar. Ja tindrem dies per quedar. M'han dit que aquest any les classes comencen abans. Espero q poguem quedar per anar a la platja.
De moment intentant desconnectar de la ultima setmana estressant a Magdeburg i recuperant-me del refredat.
Ens veiem aviat.
PFC acabat
El passat dia 17 vaig defensar el Projecte Final de Carrera i el vaig aprovar.
Al setembre presentaré les notes a la Pompeu i ja seré un llicenciat. Ja tocava.
Al setembre presentaré les notes a la Pompeu i ja seré un llicenciat. Ja tocava.
divendres, 24 de juliol del 2009
Per fi una visita
Ara que se m'acaba l'estada a Alemanya, em queden uns 26 dies, he tingut la primera visita (i ultima) per part de gent de Catalunya. El meu germà Oriol, l'Eduard i el Xavier m'han fet una visita per recollir tots els trastos que amb l'ajud d'en Porras vaig pujar al setembre.
En total s'han estat dos dies i mig. Hem vist Magdeburg i Berlin acompanyats de bon temps. Dimecres ja van marxar i ara estaràn a Polònia, Austria o per Monaco, ves a saber.
Vaig fer poques fotos (amb la reflex en vam fer més), però en poso algunes, ja que segur s'agraeixen. ^^
En total s'han estat dos dies i mig. Hem vist Magdeburg i Berlin acompanyats de bon temps. Dimecres ja van marxar i ara estaràn a Polònia, Austria o per Monaco, ves a saber.
Vaig fer poques fotos (amb la reflex en vam fer més), però en poso algunes, ja que segur s'agraeixen. ^^
el tete
Marina i Marc
Marc i Xavier
Edu
Sara i Juan
Marina i Marc
Marc i Xavier
Edu
Sara i Juandissabte, 18 de juliol del 2009
The Good Bye is close
To say good bye is not easy. In the next 13 days most of the people will leave Magdeburg, the Erasmus is almost over. Farewell parties and barbecues have been organizing every week. Good bye my friends. It has been a year in Magdeburg (well 10 months) and in this time I met a lot of people. Some of them have already left at the end of the first semester and others have spend 6 months here.
I hope I don't lose the contact with everyone, I wish meet some of them during the next years. Many things happen in 10 months. I don't wanna forget them. Luckily Facebook is there, although its many dilemmas , to help me in this wish, letting me know what's new in their lives.
Thanks to all for this experience. :)
I hope I don't lose the contact with everyone, I wish meet some of them during the next years. Many things happen in 10 months. I don't wanna forget them. Luckily Facebook is there, although its many dilemmas , to help me in this wish, letting me know what's new in their lives.
Thanks to all for this experience. :)
dimarts, 14 de juliol del 2009
tornada a casa
Això ja s'acaba.
Avui he comprat els bitllets per tornar a Barcelona. I dic bitllets en plural pq faig una escala a eivissa a visitar ma germana. :)
El 19 d'agost surto de Berlín i arribo a Eivissa per tornar cap a Barcelona el 29 d'agost. Això implica certes coses:
doncs això, una abraçada.
Avui he comprat els bitllets per tornar a Barcelona. I dic bitllets en plural pq faig una escala a eivissa a visitar ma germana. :)
El 19 d'agost surto de Berlín i arribo a Eivissa per tornar cap a Barcelona el 29 d'agost. Això implica certes coses:
- la més evident es que estaré a Eivissa uns dies. Així que si esteu a Eivissa o Mallorca podrem quedar.
- una altra es que no aniré a Banyoles. Nois ho sento. M'agradaria estar al correfoc i la festa que fareu a Banyoles, més després de perdre'm la ultima tabalada, però no podrà ser. :(
- Al setembre estaré a Barcelona amb tots vosaltres.
doncs això, una abraçada.
dilluns, 29 de juny del 2009
noves noves
Hola gent,
Avui me n'adono que el bloc s'està marcint, les fulles estan grogues i seques. Això no pot ser així que avui toca regar-lo.
Segueixo a Alemanya. En principi em quedava fins al 24 de juliol, però per poder acabar el projecte he decidir perllongar l'estada fins màxim el 15 d'agost. Faré tot el possible per ser a Barcelona abans del quinze per així poder gaudir de la festassa a Banyoles. Però no se pas si podrà ser.
En algun punt de la segona meitat d'agost vull anar a ses illes a visitar ma germana i a la peke, el sergi i la Laia. No tinc dates fixades, possiblement serà la última setmana.
Avui me n'adono que el bloc s'està marcint, les fulles estan grogues i seques. Això no pot ser així que avui toca regar-lo.
Segueixo a Alemanya. En principi em quedava fins al 24 de juliol, però per poder acabar el projecte he decidir perllongar l'estada fins màxim el 15 d'agost. Faré tot el possible per ser a Barcelona abans del quinze per així poder gaudir de la festassa a Banyoles. Però no se pas si podrà ser.
En algun punt de la segona meitat d'agost vull anar a ses illes a visitar ma germana i a la peke, el sergi i la Laia. No tinc dates fixades, possiblement serà la última setmana.
dimarts, 14 d’abril del 2009
mapa de viatge
Últimament no estic postejant res, i sincerament no em sembla gens bé. Crec que hauria d'escriure alguna cosa cada setmana, com a mínim per informar-vos del que vaig fent o si més no per que aquest blog no acabi sent un ent moribund i decrèpid.
He decidit fer un mapa de google amb les ciutats que alguna vegada he visitat encara que fos durant unes hores (ni aeroports ni les escales en tren compten). No he contemplat totes les ciutats que vaig visitar en la meva infància abans dels 4 anys, perquè no recordo gran cosa. En aquella epoca vaig viatjar arreu d'Europa durant un estiu, però només recordo les gondoles de Venècia i un ós en una carretera d'Hungria. Crec recordar uns esclops de fusta també... suposo que de Suïssa... però com que són records perduts en el temps no puc dir que hi vaig estar.
Mostra Llocs on he estat en un mapa més gran
Falta posar algunes ciutats per les que vaig passar i on vaig dormir durant el viatge d'anada i tornada Barcelona-Magdeburg amb el Porras. Com també afegir detalls com les dates en que hi vaig estar.
Espero que aquest mapa s'amplii considerablement en un període no massa llarg de temps.
Una abraçada a totes i tots.
He decidit fer un mapa de google amb les ciutats que alguna vegada he visitat encara que fos durant unes hores (ni aeroports ni les escales en tren compten). No he contemplat totes les ciutats que vaig visitar en la meva infància abans dels 4 anys, perquè no recordo gran cosa. En aquella epoca vaig viatjar arreu d'Europa durant un estiu, però només recordo les gondoles de Venècia i un ós en una carretera d'Hungria. Crec recordar uns esclops de fusta també... suposo que de Suïssa... però com que són records perduts en el temps no puc dir que hi vaig estar.
Mostra Llocs on he estat en un mapa més gran
Falta posar algunes ciutats per les que vaig passar i on vaig dormir durant el viatge d'anada i tornada Barcelona-Magdeburg amb el Porras. Com també afegir detalls com les dates en que hi vaig estar.
Espero que aquest mapa s'amplii considerablement en un període no massa llarg de temps.
Una abraçada a totes i tots.
dissabte, 17 de gener del 2009
M'han robat la bici
Doncs sí. Entre ahir i avui m'han robat la bici. Ahir al vespre (dijous) la vaig utilitzar per anar a comprar. Vaig col·locar les cerveses als separadors de la caixa i alguna cosa a l'espai restant i vaig tornar a casa on la vaig lligar davant de l'edifici on visc.
Ahir nit no recordo si hi era o no. Vaig anar a un local i vaig tornar a les 4h. Però no m'hi vaig fixar. Avui no he sortit de casa fins les 20h, però tampoc ho he mirat...
A sigut ara fa res, poc abans de les 4h, que he vist una imatge que no em quadrava. He dubtat si l'havia lligat a un altre lloc, però no, la vaig lligar allà i no hi era.
Quin mal final de dia...
Dilluns, en algun moment, aniré a la policia. A veure si puc recuperar part dels 120€ que em va costar.
...
dissabte, 27 de desembre del 2008
Fotos Concert The City's Last Noise
El dissabte 20 de desembre els The City's Last Noise van fer un concert a Terrassa. Aquest concert em va fer vibrar i em va emocionar. La música, el retrobament amb la gent, l'ambient... tot això em va omplir d'energia, energia que a Magdeburg reposa i no s'expressa de la mateixa manera.
Veure la Noe, la Reich (que alguns dies abans havia retornat de NY), la Peke embarassadíssima i preciosa, l'Astrid i el Joan, el Pau, Bernat, Natalia, Adrià, Paco, Aroa, kate, i City's... em va alegrar molt. :)
Els que encara no coneixeu aquest grup entreu al seu myspace i a poder ser aneu al proper concert.
més fotos aquí
Veure la Noe, la Reich (que alguns dies abans havia retornat de NY), la Peke embarassadíssima i preciosa, l'Astrid i el Joan, el Pau, Bernat, Natalia, Adrià, Paco, Aroa, kate, i City's... em va alegrar molt. :)
Els que encara no coneixeu aquest grup entreu al seu myspace i a poder ser aneu al proper concert.
més fotos aquí
dilluns, 15 de desembre del 2008
3 dies
Nines i nins, que ja tinc mig peu a Barcelona.
El 18 arribo a Barcelona per quedar'm-hi fins el dia 7.
On em podeu trobar?
I la resta de dies no ho se pas. Segurament a Barcelona. Però qui sap. També m'hauré de tancar una mica a fer feina. Però els vespres estan disponibles per fer una cervesa, un sopar, una festa...
Apa fins aviat. ;)
El 18 arribo a Barcelona per quedar'm-hi fins el dia 7.
On em podeu trobar?
- Bé, primer de tot al Mòbil, que el tornaré a connectar.
- El dia 18 i 19 per Vilassar de Mar.
- El 19 al vespre a les Corts.
- el 20, 23, 24, 3 i 5 a Starbooks (C/. Dante Alighieri, 66 BCN)
I la resta de dies no ho se pas. Segurament a Barcelona. Però qui sap. També m'hauré de tancar una mica a fer feina. Però els vespres estan disponibles per fer una cervesa, un sopar, una festa...
Apa fins aviat. ;)
dissabte, 4 d’octubre del 2008
El poder de la paraula
Jo sempre soc partidari de parlar les coses. Parlant la gent s'entén diuen. Cert que les paraules poden amagar dobles significats. Cert que a vegades les paraules ja no serveixen de res quan un ha actuat de mala manera i de mala fe. Cert que poden ser innecessàries per dir coses que amb una simple mirada estan dites. Però amb la paraula podem transmetre tot allò que volem matitzat fins al limit que ens marca l'idioma utilitzat, o el coneixement que nosaltres o el nostre interlocutor tingui tinguem del mateix. A més parlo d'una comunicació verbal i cara a cara, on els gest corporal clarifica el significat.
Si no et decideixes a parlar d'un conflicte, aquest no acostuma a desaparèixer. Quan una relació es posa tensa i no saps perquè el pitjor és evitar parlar-ne. Comença una espiral negativa que fa que la relació es podreixi i acabi morint o explotant. Una conversa oportuna pot frenar aquesta espiral. És llavors quan s'han de posar les cartes sobre la taula, admetre errors comesos, fer veure els errors de l'altre persona i cedir. Les dues parts han de cedir. S'han de llimar diferències.
L'orgull a vegades ens perd. Però si s'aprecia una relació l'orgull es relativitza.
Jo també peco d'orgullós algunes vegades, però intento que aquestes vegades siguin poques.
Cadascú és un món...
...i cada món té indrets meravellosos per descobrir.
Si no et decideixes a parlar d'un conflicte, aquest no acostuma a desaparèixer. Quan una relació es posa tensa i no saps perquè el pitjor és evitar parlar-ne. Comença una espiral negativa que fa que la relació es podreixi i acabi morint o explotant. Una conversa oportuna pot frenar aquesta espiral. És llavors quan s'han de posar les cartes sobre la taula, admetre errors comesos, fer veure els errors de l'altre persona i cedir. Les dues parts han de cedir. S'han de llimar diferències.
L'orgull a vegades ens perd. Però si s'aprecia una relació l'orgull es relativitza.
Jo també peco d'orgullós algunes vegades, però intento que aquestes vegades siguin poques.
Cadascú és un món...
...i cada món té indrets meravellosos per descobrir.
divendres, 3 d’octubre del 2008
Zombis i Homes-Llop
La frase "Oh my girl!" no va ser la única cosa que ens va acompanyar durant el viatge. L'autoestopista que vam recollir va resultar ser un zombi d'home-llop... jeje, no va per aquí la cosa :P. Però fa por, eh.
Ara he llegit l'ultim post de la noe. Un relat fascinant. Bé, jo soc fàcilment fascinable i tinc poc criteri, però crec que si jo no fos jo (amb tot el que impliqués), seria igualment fascinant (Natxo, segur que hi tens quelcom a dir). El cas es que descriu que ella va en cotxe per un bosc, és de nit i les pors la envaeixen, els monstres... Ho explica realment bé, llegiu el post el que encara no ho heu fet, o com a mínim obriu una pestanya amb el link per llegir-lo després de llegir el meu post. Com m'agrada donar voltes i voltes, eh. jeje. Doncs m'ha fet pensar en un bosc en el que el Porras i jo vam tenir la desgracia d'entrar.
De nit tot és més amenaçador, això és així per a tothom (menys per el "Joan sense Por").
Aquest relat va succeir a Alemanya a prop d'un poble anomenat Plötzky. (Cal dir que la informació que donaré pot ser parcial o totalment falsa. No intencionadament sinó per no recordar-la i per no voler anar a buscar el diari del viatge que tinc a l'habitació i on hi ha la historia subjectivament verídica.)
Com ja us he dit, el Porras s'ho va currar molt i va fer un itinerari per Europa (passant per Ginebra però no per Suïssa (mola, eh)). També va buscar alguns càmpings a prop dels llocs on pararíem. Els dos primers prou bé, però el que ens ocupa... (No soc un bon narrador, i faig un abús dels parèntesi per explicar tonteries. Com que segur que us perdeu entre tant comentari com a mínim espero arrancar-vos una rialla en algun moment del post. nyiki-nyaka-pi).
(De moment fa molta por el relat, eh, uuuh, jo aniria a buscar una llanterna per si marxa la llum mentre és de nit o per si hi ha un eclipsi durant el dia. Mai se sap).
La nit ens va caçar i ens vam trobar en mig de Plötzky sense saber on anar a buscar el càmping (tot i els esforços de la Clea). Vam veure una parella al costat d'una furgoneta i vam valorar si parar o no. Vam decidir parar per preguntar. Quan vam sortir del cotxe, la parella ja no hi era. Una mica estrany. En un tres i no res s'havien esfumat...
Minuts més tard vam trobar, per casualitat, una indicació al càmping que buscàvem i vam sortir de la carretera principal. (craso error). Vam seguir el camí de la indicació. Ja començàvem a dubtar si l'havíem deixat enrere quan vam veure una nova indicació en un pal de fusta. Vam seguir. Cada cop allò era més tètric, solitari, fosc, sinistre. Rodejàvem un càmping, però no veiem cap entrada oberta. Cap llum al càmping. Res. El camí limitava amb el bosc. Uns arbres alts plens de foscor i potencialment de criatures i monstres desitjosos de treure'ns els ulls (per exemple).
El Porras va començar a dir que era un bosc de zombis i homes-llop. Jo vaig riure. Però cada cop ens endinsàvem més i més. Un trencant, i totes les possibilitats incloïen camins encara més estrets que l'anterior. Ara el bosc ja era una presencia impossible de passar per alt. Els ulls imaginaris de milers de besties amb sed de sang ens miraven i esperaven que sortíssim del cotxe. Homes amb barres de ferro es preparaven per trencar els vidres del cotxe i fer-nos qui sap què. Potser convertir-nos en zombis... o homes-llop!!
El cotxe seguia avançant... nosaltres cada cop més acollonits. I les bèsties, els zombis, els homes-llop i els homes-no-llop amb les barres de ferro mirant-nos des del bosc...
- Girem cua?
- Sí
- Val
Sí, vam deixar enrere aquell bosc maligne que ens volia absorbir i després d'uns moments de patiment vam tornar a la carretera principal. On vam trobar una altra indicació que ens va portar per un camí més decent a un càmping força impressionant (on vam descobrir que per dutxar-te has de pagar, que les cambreres consulten als cuiners per fer un check-in del càmping i que cap de les dues professions allà representades parlen l'anglès decentment).
Al dia següent vam sentir crits de quitxalla provinents de la direcció de l'altre càmping. Crits agònics, de terror. Segur que s'havien trobat amb les bèsties, els zombis, els homes-llop i els homes-no-llop amb les barres de ferro al bosc maligne. Pobres nens...
De tot se n'aprèn i quan dies després, a França, vam anar a parar a un càmping on no es veia ni una anima vam trigar poc a marxar de l'indret. Teníem clar que era un càmping de zombis, i els zombis no ens acaben de fer el pes.
Clar que després vam passar per la porta de l'Infern i vam entrar a un càmping amb una porta de cementiri (d'aquestes metaliques i de barrots) que es va obrir sola fent un soroll esgarrifant i on un nen d'uns 12 anys (amb la mateixa polaritat magnètica que nosaltres) ens va oferir una habitació.
Però això ja és una altra història.
jeje, quins records....
ja heu llegit el post de la noe??
Ara he llegit l'ultim post de la noe. Un relat fascinant. Bé, jo soc fàcilment fascinable i tinc poc criteri, però crec que si jo no fos jo (amb tot el que impliqués), seria igualment fascinant (Natxo, segur que hi tens quelcom a dir). El cas es que descriu que ella va en cotxe per un bosc, és de nit i les pors la envaeixen, els monstres... Ho explica realment bé, llegiu el post el que encara no ho heu fet, o com a mínim obriu una pestanya amb el link per llegir-lo després de llegir el meu post. Com m'agrada donar voltes i voltes, eh. jeje. Doncs m'ha fet pensar en un bosc en el que el Porras i jo vam tenir la desgracia d'entrar.
De nit tot és més amenaçador, això és així per a tothom (menys per el "Joan sense Por").
Aquest relat va succeir a Alemanya a prop d'un poble anomenat Plötzky. (Cal dir que la informació que donaré pot ser parcial o totalment falsa. No intencionadament sinó per no recordar-la i per no voler anar a buscar el diari del viatge que tinc a l'habitació i on hi ha la historia subjectivament verídica.)
Com ja us he dit, el Porras s'ho va currar molt i va fer un itinerari per Europa (passant per Ginebra però no per Suïssa (mola, eh)). També va buscar alguns càmpings a prop dels llocs on pararíem. Els dos primers prou bé, però el que ens ocupa... (No soc un bon narrador, i faig un abús dels parèntesi per explicar tonteries. Com que segur que us perdeu entre tant comentari com a mínim espero arrancar-vos una rialla en algun moment del post. nyiki-nyaka-pi).
(De moment fa molta por el relat, eh, uuuh, jo aniria a buscar una llanterna per si marxa la llum mentre és de nit o per si hi ha un eclipsi durant el dia. Mai se sap).
La nit ens va caçar i ens vam trobar en mig de Plötzky sense saber on anar a buscar el càmping (tot i els esforços de la Clea). Vam veure una parella al costat d'una furgoneta i vam valorar si parar o no. Vam decidir parar per preguntar. Quan vam sortir del cotxe, la parella ja no hi era. Una mica estrany. En un tres i no res s'havien esfumat...
Minuts més tard vam trobar, per casualitat, una indicació al càmping que buscàvem i vam sortir de la carretera principal. (craso error). Vam seguir el camí de la indicació. Ja començàvem a dubtar si l'havíem deixat enrere quan vam veure una nova indicació en un pal de fusta. Vam seguir. Cada cop allò era més tètric, solitari, fosc, sinistre. Rodejàvem un càmping, però no veiem cap entrada oberta. Cap llum al càmping. Res. El camí limitava amb el bosc. Uns arbres alts plens de foscor i potencialment de criatures i monstres desitjosos de treure'ns els ulls (per exemple).
El Porras va començar a dir que era un bosc de zombis i homes-llop. Jo vaig riure. Però cada cop ens endinsàvem més i més. Un trencant, i totes les possibilitats incloïen camins encara més estrets que l'anterior. Ara el bosc ja era una presencia impossible de passar per alt. Els ulls imaginaris de milers de besties amb sed de sang ens miraven i esperaven que sortíssim del cotxe. Homes amb barres de ferro es preparaven per trencar els vidres del cotxe i fer-nos qui sap què. Potser convertir-nos en zombis... o homes-llop!!
El cotxe seguia avançant... nosaltres cada cop més acollonits. I les bèsties, els zombis, els homes-llop i els homes-no-llop amb les barres de ferro mirant-nos des del bosc...
- Girem cua?
- Sí
- Val
Sí, vam deixar enrere aquell bosc maligne que ens volia absorbir i després d'uns moments de patiment vam tornar a la carretera principal. On vam trobar una altra indicació que ens va portar per un camí més decent a un càmping força impressionant (on vam descobrir que per dutxar-te has de pagar, que les cambreres consulten als cuiners per fer un check-in del càmping i que cap de les dues professions allà representades parlen l'anglès decentment).
Al dia següent vam sentir crits de quitxalla provinents de la direcció de l'altre càmping. Crits agònics, de terror. Segur que s'havien trobat amb les bèsties, els zombis, els homes-llop i els homes-no-llop amb les barres de ferro al bosc maligne. Pobres nens...
De tot se n'aprèn i quan dies després, a França, vam anar a parar a un càmping on no es veia ni una anima vam trigar poc a marxar de l'indret. Teníem clar que era un càmping de zombis, i els zombis no ens acaben de fer el pes.
Clar que després vam passar per la porta de l'Infern i vam entrar a un càmping amb una porta de cementiri (d'aquestes metaliques i de barrots) que es va obrir sola fent un soroll esgarrifant i on un nen d'uns 12 anys (amb la mateixa polaritat magnètica que nosaltres) ens va oferir una habitació.
Però això ja és una altra història.
jeje, quins records....
ja heu llegit el post de la noe??
dijous, 2 d’octubre del 2008
"OH MY GIRL!!"
Potser penseu que no he explicat massa cosa últimament. Sota el punt de vista del que llegeix aquest bloc doncs és cert, però el cas es que estic massa diversificat i hi ha coses que explico a altres llocs (fotolog, facebook, picassa, mail...).
Tinc algunes coses pendents d'explicar: "viatge per Europa", Mercè 2008, estada a Alemanya, ...
Potser millor començar pel viatge i així ho faig cronològic.
La frase que posa títol al post va ser recurrent durant el viatge. Hi ha frases que mereixen ser repetides una infinitat de vegades per diferents motius:
Tinc algunes coses pendents d'explicar: "viatge per Europa", Mercè 2008, estada a Alemanya, ...
Potser millor començar pel viatge i així ho faig cronològic.
La frase que posa títol al post va ser recurrent durant el viatge. Hi ha frases que mereixen ser repetides una infinitat de vegades per diferents motius:
- Frase incorrecte o amb algun barbarisme.
- Frase impròpia d'algú en concret.
- Frase fora de context dins el context. Es a dir... mmm... potser millor dir frase amb dislèxia conceptual/temporal.
Aquesta en concret era del tipus 3 (tot i que podria ser dels altres dos també).
Un bon dia vaig proposar al Porras d'anar a Alemanya en cotxe i ell, pobre innocent, va dir que sí. Aquí van començar tots els seus problemes. xD
El cas es que s'ho va currar molt i va preparar el viatge. Faríem una ruta de 9 dies i passaríem per França, Stuttgart (passant per Ginebra però sense passar per Suissa, xD), Magdeburg, Praga, Innsbruck i Gènova.
[MAPA]
La frase es va crear el matí del segon dia, però abans posem-nos en situació.
Vam sortir de Barcelona amb el Cotxe ben carregat i sense la possibilitat d'enquibir alguna de les persones a las que tant havíem insistit per que vinguessin i que al final, per sort seva, no ho van fer.
La primera parada la vam fer a Perpignan on ens vam reunir amb el Natxo i l'Astrid per menjar.
Vaig observar que allà també tenen bicing (però l'anomenen "bip"), tot i que desconec la seva eficàcia.
Em deixo moltes coses per explicar, però es que si començo no acabaria mai...
Després d'una agradable estona amb ells dos i el diablillo viatger vam posar rumb a Aiguabellette, un llac a França, on passaríem la nit. Per aquelles coses de la vida vam arribar molt tard, i els dos càmpings que hi havia a la zona estaven en mode pre-zombie.
Al bar-restaurant vam trobar vida humana així que els hi vam preguntar on podíem dormir. "Poseu-vos on vulgueu, demà ja pagareu a recepció" va dir l'home de la barra. Així ho vam fer després de comprar dues cerveses LEFFEs per el mòdic preu de 4,2 euros cada una + 2 euros per les ampolles.
Vam muntar el campament, vam cuinar a fogonet i vam anar a dormir just quan es posava a ploure.
Al matí següent seguia plovent... genial...
Vam intentar muntar la tenda 2 seconds (temps necessari en que es desplega) en els 10 seconds que dia que es necessitaven per fer-ho. 10 minutes potser... el procés constava de 8 o 10 passos, la primera meitat molt fàcil, però la segona era incomprensible. Així que ens vam estar mullant durant tota aquella estona i quan vam comprendre las instruccions i la vem desar, evidentment era molla...
Tot guardadet. Marxem!
Doncs dit i fe... ui, no sortim. La parcel·la feia pendent. No massa però la suficient pq el cotxe carregat com anava rellisqués en el fanguet que les hores de pluja havien "engendrat".
Els meus intents per empènyer el cotxe van ser inútils, així que vaig decidir anar a buscar alguna fusta per treure el cotxe. No en vaig trobar. Però els del camping van dir que venien a treure'ns amb el cotxe.
Mentrestant el porras s'havia dedicat a jugar amb el cotxe i havia deixat la parcel·la feta un nyap.
Mentre l'home del càmping venia amb el cotxe un home amb un para-sol de Bar s'ho mirava tant tranquil. Llavors vam començar a buscar l'anella per on estirar el cotxe, però no la vam trobar. Era una d'aquelles que s'enrosquen. En el nostre cas estava desenroscada i en ubicació desconeguda.
Quan va arribar el Phillipe (el del càmping) i va veure el desastre es va posar les mans al cap. El Porras feia veure que mirava el manual del cotxe amb un sentiment de culpa (o bergonya) considerable.
No vam tenir cap altre opció que empènyer el cotxe: ell, el del para-sol i jo.
El vam treure a fora i mentre el Philippe es mirava la parcel·la el Porras va sortir del cotxe, va anar cap a ell amb cara de preocupat i li va dir:
"Oh my girl! I'm sorry bla bla bla"
OH MY GIRL!!! jajaja, jo en aquell moment vaig callar, però després parlant amb el Porras no vaig poder evitar descollonar-me. El philippe no escoltava el que li deia o no ho va entendre o no va voler creure el que li havia dit. En tot cas no ens va fer pagar cap suplement i després de pagar per la nit i que bategessin al Porras com PARRAS vam marxar.
Un bon dia vaig proposar al Porras d'anar a Alemanya en cotxe i ell, pobre innocent, va dir que sí. Aquí van començar tots els seus problemes. xD
El cas es que s'ho va currar molt i va preparar el viatge. Faríem una ruta de 9 dies i passaríem per França, Stuttgart (passant per Ginebra però sense passar per Suissa, xD), Magdeburg, Praga, Innsbruck i Gènova.
[MAPA]
La frase es va crear el matí del segon dia, però abans posem-nos en situació.
Vam sortir de Barcelona amb el Cotxe ben carregat i sense la possibilitat d'enquibir alguna de les persones a las que tant havíem insistit per que vinguessin i que al final, per sort seva, no ho van fer.
La primera parada la vam fer a Perpignan on ens vam reunir amb el Natxo i l'Astrid per menjar.
Vaig observar que allà també tenen bicing (però l'anomenen "bip"), tot i que desconec la seva eficàcia.
Em deixo moltes coses per explicar, però es que si començo no acabaria mai...
Després d'una agradable estona amb ells dos i el diablillo viatger vam posar rumb a Aiguabellette, un llac a França, on passaríem la nit. Per aquelles coses de la vida vam arribar molt tard, i els dos càmpings que hi havia a la zona estaven en mode pre-zombie.
Al bar-restaurant vam trobar vida humana així que els hi vam preguntar on podíem dormir. "Poseu-vos on vulgueu, demà ja pagareu a recepció" va dir l'home de la barra. Així ho vam fer després de comprar dues cerveses LEFFEs per el mòdic preu de 4,2 euros cada una + 2 euros per les ampolles.
Vam muntar el campament, vam cuinar a fogonet i vam anar a dormir just quan es posava a ploure.
Al matí següent seguia plovent... genial...
Vam intentar muntar la tenda 2 seconds (temps necessari en que es desplega) en els 10 seconds que dia que es necessitaven per fer-ho. 10 minutes potser... el procés constava de 8 o 10 passos, la primera meitat molt fàcil, però la segona era incomprensible. Així que ens vam estar mullant durant tota aquella estona i quan vam comprendre las instruccions i la vem desar, evidentment era molla...
Tot guardadet. Marxem!
Doncs dit i fe... ui, no sortim. La parcel·la feia pendent. No massa però la suficient pq el cotxe carregat com anava rellisqués en el fanguet que les hores de pluja havien "engendrat".
Els meus intents per empènyer el cotxe van ser inútils, així que vaig decidir anar a buscar alguna fusta per treure el cotxe. No en vaig trobar. Però els del camping van dir que venien a treure'ns amb el cotxe.
Mentrestant el porras s'havia dedicat a jugar amb el cotxe i havia deixat la parcel·la feta un nyap.
Mentre l'home del càmping venia amb el cotxe un home amb un para-sol de Bar s'ho mirava tant tranquil. Llavors vam començar a buscar l'anella per on estirar el cotxe, però no la vam trobar. Era una d'aquelles que s'enrosquen. En el nostre cas estava desenroscada i en ubicació desconeguda.
Quan va arribar el Phillipe (el del càmping) i va veure el desastre es va posar les mans al cap. El Porras feia veure que mirava el manual del cotxe amb un sentiment de culpa (o bergonya) considerable.
No vam tenir cap altre opció que empènyer el cotxe: ell, el del para-sol i jo.
El vam treure a fora i mentre el Philippe es mirava la parcel·la el Porras va sortir del cotxe, va anar cap a ell amb cara de preocupat i li va dir:
"Oh my girl! I'm sorry bla bla bla"
OH MY GIRL!!! jajaja, jo en aquell moment vaig callar, però després parlant amb el Porras no vaig poder evitar descollonar-me. El philippe no escoltava el que li deia o no ho va entendre o no va voler creure el que li havia dit. En tot cas no ens va fer pagar cap suplement i després de pagar per la nit i que bategessin al Porras com PARRAS vam marxar.
dimarts, 2 de setembre del 2008
10 dies per marxar
Com tots els que llegiu aquest bloc sabeu marxo d'Erasmus a Alemanya. Potser hi ha nous lectors ja que recentment m'he fet un facebook i he retrobat amistats de fa molts anys.
Doncs el dia 12 agafo carretera i manta (i una pila de coses) i juntament amb en Porras marxo cap a Magdeburg. Aprofitarem per fer un viatget per Europa que durarà 9 dies. tenim pensat fer una mitja de 500-600 km diaris, bàsicament pels matins, i parar a veure coses per les tardes. Les nits de càmping i els menjars de carmanyola. Si més no la majoria.
Un dels llocs que aprofitarem per visitar és Praha. Jo no hi he estat mai i em fa força gràcia visitar la ciutat. Però segur que passem i ens aturem a llocs tant o més bonics com la ciutat txeca.
El dia 20 tenim previst arribar a Barcelona, així que és possible que pugui cremar a la Mercè. Ja veurem.
Si algú es vol apuntar al viatge (del 12 al 20 de setembre) que m'ho digui. Sent 3 o 4 ens ho podem passar millor.
Encara m'he de preparar un munt de coses...
El dia 23 marxo definitivament.
Doncs el dia 12 agafo carretera i manta (i una pila de coses) i juntament amb en Porras marxo cap a Magdeburg. Aprofitarem per fer un viatget per Europa que durarà 9 dies. tenim pensat fer una mitja de 500-600 km diaris, bàsicament pels matins, i parar a veure coses per les tardes. Les nits de càmping i els menjars de carmanyola. Si més no la majoria.
Un dels llocs que aprofitarem per visitar és Praha. Jo no hi he estat mai i em fa força gràcia visitar la ciutat. Però segur que passem i ens aturem a llocs tant o més bonics com la ciutat txeca.
El dia 20 tenim previst arribar a Barcelona, així que és possible que pugui cremar a la Mercè. Ja veurem.
Si algú es vol apuntar al viatge (del 12 al 20 de setembre) que m'ho digui. Sent 3 o 4 ens ho podem passar millor.
Encara m'he de preparar un munt de coses...
El dia 23 marxo definitivament.
divendres, 8 d’agost del 2008
OLAFUR ELIASSON 2 (Girona + Estartit)
Ahir va ser un dia completet. Un dia d'estiu com feia temps no gaudia. La fractura del cap del radi m'ha obert les portes per assaborir l'estiu.
Després de la meva primera sessió de rehabilitació, l'Elia, l'Astrid, l'Anna, la Raquel, el Natxo i un servidor vam agafar els cotxes en direcció Girona, on està la segona (o primera) part de l'exposició de l'Olafur Eliasson "La Naturalesa de Les Coses". La primera (o segona) és a la Fundació Miró de Barcelona.
Olafur Eliasson és un artista danès i islandès nascut a Copenhaguen al 1967. Aquesta exposició (les dues meitats) "inclou instal·lacions que exploren la relació entre la llum i el color, escultures de llum, sèries fotogràfiques i fotogravats".
De camí vam descobrir que els cacauets poden ser un aliment molt desitjat (els préssecs també).
A:"vols que obri els cacauets?"
B: no no cal
A:"si vols obro els cacauets"
C: no tinc gana. potser després.
A:"vols que obri els cacauets?"
B: "A, si vols cacauets,pots obrir-los."
B,C,D,E: "jajaja"
Després de visitar la expo vam fer cap a un restaurant anomenat König on vam menjar molt bé. Recomanat 97% (té un 3% de penalització per l'empanada dels cambrers). Gran assortiment d'entrepans. Tots bonissis.
Un cop pagat l'àpat vam fer un petó al cul de la lleona (que estava allà mateix) i vam anar cap a l'Estartit, on vam passar una tarda genial. Platjeta, piscina i soparet al "tela marinera".
I passades les 00h, uns quants vam tornar cap a BCN. On vam descobrir que els urbanos també porten Bicings.
La jornada va donar per molt. Fins i tot per coses molt emotives:
** ara ja soc padrí, PADRÍ :D **
;)
Després de la meva primera sessió de rehabilitació, l'Elia, l'Astrid, l'Anna, la Raquel, el Natxo i un servidor vam agafar els cotxes en direcció Girona, on està la segona (o primera) part de l'exposició de l'Olafur Eliasson "La Naturalesa de Les Coses". La primera (o segona) és a la Fundació Miró de Barcelona.
Olafur Eliasson és un artista danès i islandès nascut a Copenhaguen al 1967. Aquesta exposició (les dues meitats) "inclou instal·lacions que exploren la relació entre la llum i el color, escultures de llum, sèries fotogràfiques i fotogravats".
De camí vam descobrir que els cacauets poden ser un aliment molt desitjat (els préssecs també).
A:"vols que obri els cacauets?"
B: no no cal
A:"si vols obro els cacauets"
C: no tinc gana. potser després.
A:"vols que obri els cacauets?"
B: "A, si vols cacauets,pots obrir-los."
B,C,D,E: "jajaja"
Després de visitar la expo vam fer cap a un restaurant anomenat König on vam menjar molt bé. Recomanat 97% (té un 3% de penalització per l'empanada dels cambrers). Gran assortiment d'entrepans. Tots bonissis.
Un cop pagat l'àpat vam fer un petó al cul de la lleona (que estava allà mateix) i vam anar cap a l'Estartit, on vam passar una tarda genial. Platjeta, piscina i soparet al "tela marinera".
I passades les 00h, uns quants vam tornar cap a BCN. On vam descobrir que els urbanos també porten Bicings.
La jornada va donar per molt. Fins i tot per coses molt emotives:
** ara ja soc padrí, PADRÍ :D **
;)
dimecres, 30 de juliol del 2008
Fora guix
avui m'han tret el guix, i ja puc escriure amb les dues mans!!
quin descans.
El metge no m'ho ha pintat bé, m'ha dit q a vegades aquestes lesions s'han doperar. Que a vegades s'extreu el cap del radi i es posa una protesis (tot i que ell no n'era partidari).
No crec que sigui el meu cas, o això espero. De moment no puc estendre el braç completament ni rotar la ma. Fa força mal si ho intento. Dimarts tinc visita amb el "recuperador", pq m'ajudi a retornar la mobilitat al meu estimat braç.
Així que com a minim fins dimarts no aniré a treballar. Potser dimecres sí. Qui sap. També depèn de com em millori el braç aquests dies. Jo l'intento forçar com m'ha dit el traumatoleg.
Per altra banda, quan tingui temps (aquest dissabte a blanes?) puc anar a la platja/piscina. Quines ganes!!
Dijous acabo el curs d'alemany i depén del que em diguin avui continuo a l'agost o ho deixo estar. M'ha servit per tenir una base molt molt MOLT elemental i que de poc em servirà allà per comunicar-me en alemany, però com a minim estic més preparat que fa un mes.
i poca cosa més.
;)
Ira, confirma'm lo de diumenge.
dimarts, 15 de juliol del 2008
Alemany i més
Hola gent ^^.
Bé, estic de baixa per això del braç i el bicing, i no puc aprofitar per anar a la platja ni jugar a la consola, que hi farem... però sí que puc aprofitar per treure el màxim partit al curs d'alemany que estic fent aquest mes de juliol.
Soc conscient que aquest curs i el què faré a l'agost no em serviràn per entendre una converça fluida en alemany, però segur que alguna cosa pillaré. I la resta ja l'aprendré allà. :P
Per si les mosques m'he matriculat a una unica assignatura i el projecte. Les dues en anglès. Un cop allà ja veuré si ampli matricula o què.
És complicat l'alemany, suposo que és una d'aquelles veritats bàsiques que tothom sap. Però quan t'hi poses n'agafes consciència. El cas es que he trobat una web interessant que et conjuga els verbs alemanys en diferents temps verbals (també els anglesos). La web et dona el codi per que afegeixis el conjugador a la teva web. Així que he agafat el codi i l'he posat al final del blog.
Estic manco però puc fer birres. Pagar-les em costa més, però per beure-me-les cap problema. ;)
webs:
Conjugador Alemany i Anglès
Curs d'alemany
Bé, estic de baixa per això del braç i el bicing, i no puc aprofitar per anar a la platja ni jugar a la consola, que hi farem... però sí que puc aprofitar per treure el màxim partit al curs d'alemany que estic fent aquest mes de juliol.
Soc conscient que aquest curs i el què faré a l'agost no em serviràn per entendre una converça fluida en alemany, però segur que alguna cosa pillaré. I la resta ja l'aprendré allà. :P
Per si les mosques m'he matriculat a una unica assignatura i el projecte. Les dues en anglès. Un cop allà ja veuré si ampli matricula o què.
És complicat l'alemany, suposo que és una d'aquelles veritats bàsiques que tothom sap. Però quan t'hi poses n'agafes consciència. El cas es que he trobat una web interessant que et conjuga els verbs alemanys en diferents temps verbals (també els anglesos). La web et dona el codi per que afegeixis el conjugador a la teva web. Així que he agafat el codi i l'he posat al final del blog.
Estic manco però puc fer birres. Pagar-les em costa més, però per beure-me-les cap problema. ;)
webs:
Conjugador Alemany i Anglès
Curs d'alemany
Subscriure's a:
Missatges (Atom)