Demà dissabte hi ha festa a Les Corts. Correfocs i música.
A les 23.15 hi ha correfoc a càrreg de Diables de Les Corts. Però a partir de les 18h, ja hi haurà activitats.
Ens veiem allà.
divendres, 30 de juny del 2006
Examens finalitzats
Tot just fa 30 minuts que he acabat l'ultim examen del curs, S.O. Al setembre en tindré un parell o tres, això segur. Ara només em queda una practica pel dia 4.
i aquest diumenge ja començo a treballar.
i aquest diumenge ja començo a treballar.
dissabte, 24 de juny del 2006
i es q ja se sap...
Fa dies que no postejo res, i es que ja se sap... en epoc d'examens el temps per dedicar a altres coses és poc.
No se si és per la falta de posts, però he perdut la 1a posició al google. mala cosa. jeje.
Ahir Diables de Les Corts vam anar a Barceloneta a celebrar la Revetlla de Sant Joan. Una festassa. Correfoc de 4 colles que vam cabar a la platja. Com cada any ens ho vam passar molt bé.
Avui també hi ha correfoc. Aquest cop a Vilassar de Mar. 21.30h a la plaça del Circol. Podeu visitar la web de Diables de Les Corts per a més info. Tots convidats. Festa, festa!
Pero dilluns, dimecres i divendres examens... sort que ja es la ultima setmana. Tot i que fins el 4 encara estaré fent feina de la uni...
Bé, espero que tothom s'ho passes molt bé per Sant Joan.
Salut, foc i sort als examens.
No se si és per la falta de posts, però he perdut la 1a posició al google. mala cosa. jeje.
Ahir Diables de Les Corts vam anar a Barceloneta a celebrar la Revetlla de Sant Joan. Una festassa. Correfoc de 4 colles que vam cabar a la platja. Com cada any ens ho vam passar molt bé.
Avui també hi ha correfoc. Aquest cop a Vilassar de Mar. 21.30h a la plaça del Circol. Podeu visitar la web de Diables de Les Corts per a més info. Tots convidats. Festa, festa!
Pero dilluns, dimecres i divendres examens... sort que ja es la ultima setmana. Tot i que fins el 4 encara estaré fent feina de la uni...
Bé, espero que tothom s'ho passes molt bé per Sant Joan.
Salut, foc i sort als examens.
dimarts, 20 de juny del 2006
despullat en 7,5 segons
en quants segons et pots despullar si portes una samarreta, una camisa i uns pantalons?
La resposta és: 7,5 segons.
La resposta és: 7,5 segons.
dissabte, 17 de juny del 2006
feliciteu-me ... xD
quina cara, no?
Però he vist al fotolog de l'oriol que l'angela em volia felicitar aquí així que obro un post per que ho pugui fer ella i tots els que vulgueu. :)
faig 22 anyets. cuac cuac!
Gràcies a tots! ;)
Però he vist al fotolog de l'oriol que l'angela em volia felicitar aquí així que obro un post per que ho pugui fer ella i tots els que vulgueu. :)
faig 22 anyets. cuac cuac!
Gràcies a tots! ;)
dimecres, 14 de juny del 2006
Encesa 12è aniversari Diables de Les Corts
El dissabte dia 10 de juny Diables de Les corts vam celebrar el 12è aniversari de la colla. Gràcies a la Laia, en Sergi i la Meddie tenim un reportatge gràfic que aviat es penjarà a la web de Diables de Les Corts.
Entre les maravelles del reportatge tenim alguns videos i aquest és el de l'encesa que va encetar el correfoc.
Al correfoc també hi van participar els Diables de Begues. Tindreu l'ocasió de veure'ls en un video posterior.
naranjas y limones
Aquest post va dedicat a l'Angela. Em va acompanyar la majoria del trajecte del metro, desde Les Corts fins a Fontana, desprès de la festa de Diables de Les Corts el dissabte passat.
«Naranjas y limones», dicen las campanas de St. Clement's.
«Me debes cinco peniques», dicen las campanas de St. Martin's.
«¿Cuándo me pagarás?», dicen las campanas de Old Bailey.
«Cuando me haga rico», dicen las campanas de Shoreditch.
«¿Y eso cuándo será?», dicen las campanas de Stepney.
«No lo sé», dice la gran campana de BowTradicional.
dissabte, 10 de juny del 2006
correfoc 12è aniversari a les corts
Demà dissabte es fa un correfoc al barri de les corts en motiu del 12è aniversari de Diables de Les Corts. Participació de dues colles. Foc, ritme i cervesa.
El correfoc començarà a les 21 i desprès hi haurà festa al casal (c/Dolors Masferrer i Bosch, 33-35)
per més informació visiteu diablesdelescorts.cat
Música a càrrec de PD A-Moròs.
Salut i Foc!!!
dimecres, 7 de juny del 2006
PageRank: 0
Si la web de Diables de Les Corts té PageRank zero vol dir que està penalitzada o que simplement no hi ha prou webs que la linken?
Dubto que estigui penalitzada. Alguna opinió?
PageRankTM (PR) es un valor numérico que representa la importancia que una página web tiene en Internet. Google se hace la idea de que cuando una página coloca un enlace (link) a otra, es de hecho un voto para esta última.
Cuantos más votos tenga una página, será considerada más importante por Google. Además, la importancia de la página que emite su voto también determina el peso de este voto. De esta manera, Google calcula la importancia de una página gracias a todos los votos que reciba, teniendo en cuenta también la importancia de cada página que emite el voto.[més]
Si un sitio web tiene PR0, generalmente es una web penalizada, y podría ser poco inteligente colocar un link hacia ella.[més]
dimarts, 6 de juny del 2006
mals dies...
començo 10 coses i no n'acabo cap... ultimament no tinc gaires bons dies, no em puc concentrar en res.
He d'estudiar, fer feina, actualitzar la web de diables... i res em surt del dret.
Demà m'hi tornaré a posar a veure si la cosa millora.
He d'estudiar, fer feina, actualitzar la web de diables... i res em surt del dret.
Demà m'hi tornaré a posar a veure si la cosa millora.
diumenge, 4 de juny del 2006
dimecres, 31 de maig del 2006
calico electronico: nou episodi
Avui és la preestrena del nou episodi de Calico Electronico per als socis del club. Demà és la estrena mundial.
És impressionant les visites diaries que rep la web.
calicoelectronico.com
És impressionant les visites diaries que rep la web.
calicoelectronico.com
diumenge, 28 de maig del 2006
Long time ago...Glasgow Zero
Glasgow zero va ser (crec q ja no ho és, si més no, no és actiu) un grup de música format per Oriol Corroto, Maria Jesús Martínez, Javi Guerrero, Fran Álvarez, Guillermo Lubary i Marcel Macarulla.
La web encara activa la podeu visitar aquí.
Grans moments i grans cançons vaig i vam viure amb aquest maravellos grup d'alumnes dels Salesians d'Horta. Avui però vull recordar les galeries de la web i en especial aquesta (diverses). És una màquina del temps. han passat el temps i com hem canviat.
La resta de galeries aquí.
El domini .tk està petat, suposo que per la falta de visites l'han donat de baixa.
i la festa va anar així
La festa que va montar Diables de Les Corts ahir 26 de maig a la discoteca BeGood té testimoni fotogràfic.
Primer vam anar a l'ovella negra on NO vam vendre/comprar les entrades perquè allà no es pot treure tickets per vendre/comprar ni de publicitat encara q sigui per a "consum" propi.
Desprès d'unes gerres de cervesa vam anar al BeGood on ens ho vam passar genial. Suposadament la musica d'aquest local és Rock però es van fer peticions que van variar l'estil.
De les 177 fotografies que es van fer amb la meva camera n'hi ha d'aprofitables. Algunes molt bones, d'altres de gran valor xantatgistic... i ni ha que van sortir malament o borroses, però això ja es normal.
Per cert Astrid, la foto que li vas fer a l'anna cuevas va sortir borrosa... així q no la posaré a la web. Ja en buscaré alguna d'altres correfocs.
I la bacanal no podia faltar...
Ens vam quedar al BeGood fins que van tancar-lo. Desprès, tots cap a casa... o no.
Properament més fotografies a la web de Diables de Les Corts ;)
Primer vam anar a l'ovella negra on NO vam vendre/comprar les entrades perquè allà no es pot treure tickets per vendre/comprar ni de publicitat encara q sigui per a "consum" propi.
Desprès d'unes gerres de cervesa vam anar al BeGood on ens ho vam passar genial. Suposadament la musica d'aquest local és Rock però es van fer peticions que van variar l'estil.De les 177 fotografies que es van fer amb la meva camera n'hi ha d'aprofitables. Algunes molt bones, d'altres de gran valor xantatgistic... i ni ha que van sortir malament o borroses, però això ja es normal.
Per cert Astrid, la foto que li vas fer a l'anna cuevas va sortir borrosa... així q no la posaré a la web. Ja en buscaré alguna d'altres correfocs.I la bacanal no podia faltar...
Ens vam quedar al BeGood fins que van tancar-lo. Desprès, tots cap a casa... o no.
Properament més fotografies a la web de Diables de Les Corts ;)
dijous, 25 de maig del 2006
festa diablera al BeGood
Feeeeeesta!!!!Demà divendres 26 hi ha festa a la sala BeGood. Organitzada per Diables de Les Corts.
Esperem que arribi a l'aforament màxim i ens ho poguem passar molt bé. Nosaltres (els diables) estarem a l'entrada de 01h a 02h. El que es vengui durant aquesta estona ens donarà calerons per tirar endevant la colla de diables.
El preu de l'entrada és de:
7€ amb cubata ó de 10€ amb cubata + birra.
Ens veiem allà.
web dels Diables de Les Corts : diablesdelescorts.cat
dimecres, 24 de maig del 2006
25 de maig Dia de l'orgull friki
Aquest matí l'ari i la clara em comentaven que demà dia 25 era el dia mundial dels frikis. Per altra banda, més tard, he anat a parar a un blog (friky.blogspot.com) on sortia un gatet en una imatge i m'ha fet molta gràcia. Tot seguit penso reproduïr integrament el post del gatet.
Ara, a la nit he tornat a accedir al blog en qüestió i m'he trobat que ha postejat sobre el dia mundial de l'orgull friki.
DERECHOS IN-ALIEN-ABLES DEL FRIKI
1.-Derecho a ser más friki.
2.-Derecho a quedarse en casa.
3.-Derecho a no tener pareja y ser virgen hasta la edad que sea
----3.1- Derecho a, si tiene pareja, intentar convertirla en friki.
4.-Derecho a no gustarnos el futbol ni el deporte en general.
5.-Derecho a la asociación friki.
6.-Derecho a tener pocos amigos (o ninguno).
----6.1-Derecho a tener todos los amigos frikis que se quieran.
7.-Derecho a no ir a la moda (una camiseta de Homer es ir siempre de moda) .
8.-Derecho al sobrepeso y a la miopía.
9.-Derecho a exhibir el propio frikismo.
10.-Derecho a dominar el Mundo.
DEBERES DEL FRIKI (DE OBLIGADO CUMPLIMIENTO)
1-Ser friki, pese a todo.
2-Intentar ser más friki que otro friki.
3-Si hay alguna discusión sobre algún tema friki, entrar a dar opinión.
4-Salvaguardar todo el material friki de "personas desaconsejables" (niños pequeños, personas limpiadoras compulsivas...).
5-Hacer todo lo posible para exponer el material friki como si fuera un "Museo del Frikismo".
6-No ser friki de todo. Hay que estar especializado en algo.
7-Ir al estreno de cualquier película friki, comprar antes que nadie un libro o DVD friki.
8-Esperar cola ante un estreno friki, aunque haya posibilidad de telecompra de entradas. Y si es disfrazado, o con camiseta friki, mejor.
9-No desprenderse de nada NUNCA relativo al mundo friki, aunque sea un envoltorio arrugado.
10-Intentar dominar el mundo
He fet copia de l'article extret de friky.blogspot.com
web oficial del dia www.diadelorgullofriki.tk
la vivenda indigne
M'ha arribat això, i crec que ho hauríeu de llegir. És una mica llarg, però el copiaré integrament, estic massa gos com per destacar el més important ,com farien en Mor en els seus grans articles de bcnbits, i prou gos com per no traduir-lo.
copy paste. Les dues funcionalitats més emprades en el món informàtic... si en centréssim en l'entorn windows potser seria el ctrl+Alt+Supr ... però això és un tema que no té res a veure amb el que vull posar.
copy paste. Les dues funcionalitats més emprades en el món informàtic... si en centréssim en l'entorn windows potser seria el ctrl+Alt+Supr ... però això és un tema que no té res a veure amb el que vull posar.
Los jóvenes no podemos competir…
La nómina de mi padre en diciembre de 1979 era de 38.000 pesetas.
Él trabajaba como peón en una obra. En ese mismo momento le ofrecieron comprar una casa. Le pedían un total de 500.000 pesetas por ella. Decidió no arriesgar y continuar viviendo en régimen de alquiler, en unas condiciones muy buenas. Se trataba
de una casa modesta pero muy bien ubicada, en pleno centro de un pueblo cercano a Barcelona. A los pocos meses mi padre y mi madre compraron un terreno en otro pueblo de la misma provincia y en menos de cinco años de esfuerzo ya habían levantado y pagado una vivienda de 120 m2.
Han pasado 27 años. En 2006 y en el mismo pueblo donde viven, un piso modesto de 75m2 a las afueras no se encuentra por menos de 35 millones de pesetas, y estoy siendo muy generoso.
En el año 1979 el coste de un piso era del orden de 14 mensualidades de un peón de obra 38.000 pts/mes x 14 meses = 532.000 pts
El sueldo en 2006 de un universitario recién titulado en ingeniería informática sin experiencia profesional no llega a las 200.000 pesetas mensuales.
En el año 2006 una vivienda modesta cuesta 175 mensualidades (14 anualidades!!!) de un ingeniero informático.
200.000 pts/mes x 175 meses = 35.000.000 pts
Las jóvenes de hoy necesitaríamos cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales para estar en igualdad de condiciones con nuestros padres que compraron una vivienda a principios de los años 80.
2.500.000 pts/mes x 14 meses = 35 Mill. de pts
Los pisos en el año 2006 deberían costar 2,8 millones de pesetas para que los jóvenes de hoy estemos en igualdad de condiciones con nuestros padres en 1979 200.000 pts/mes x 14 meses = 2.800.000 pts
No encuentro adjetivo alguno en el año 2006 para calificar lo que mi padre consideró arriesgado en 1979. Está claro que los pisos no van a pasar a costar de la noche a la mañana 30 veces menos, de 35 a 3 millones. También está claro que no voy a cobrar 2,5
millones de pesetas mensuales, por muy buen trabajo que encuentre y por muchos estudios que tenga.
Lo primero que se le ocurre a uno es seguir viviendo en casa de sus padres y ahorrar el 100% del sueldo durante los próximos 14 años, para el año 2020 (yo rondaré ya los 40 años de edad) tendré el dinero suficiente para comprar una vivienda al coste del año 2006 pero, por supuesto, no al coste del año 2020. Evidentemente
esta ocurrencia la desecha uno antes de hacer cualquier cálculo.
Aunque un joven bienintencionado consiga ahorrar 2, 4 o 6 millones con mucho esfuerzo en pocos años, a día de hoy nunca podrá evitar lo siguiente:
1) Pedir un préstamo al banco a 40 o 50 años (si consigues ahorrar 2, 4 o 6 millones puedes reducir el período a 35 - 45 años, pero 5 años no suponen prácticamente nada cuando estamos hablando de medio siglo de pago). Te darás cuenta de que no vives en una democracia sino en una dictadura. El dictador no se llama Francisco Franco o Fidel Castro sino La Caixa, BSCH, Banc de Sabadell o, en general, "la banca". Ni siquiera tendrás la libertad de decir lo que piensas a, por ejemplo, tu jefe, no vaya
a ser que cierre el grifo y no puedas pagar al dictador.
2) La otra solución es pagar un alquiler de por vida. En este caso el dictador se llamará Juan García, José Pérez o Pablo el arrendador. La situación no es distinta a 1).
Después de esta reflexión ten la delicadeza de no decir a un joven que su problema es que no ahorra, eso fue válido para ti en 1979, incluso era valido para algunos jóvenes en 1999, pero no en 2006, en 2006 sólo consigues cargar con más impotencia, si cabe, al muchacho.
El esfuerzo de nuestros padres, sin duda alguna admirable, no era estéril (podían obtener una vivienda de propiedad en un período de 5 años). El mismo esfuerzo realizado por nosotros, los hijos,sólo llega para quizá reducir en 5 años una hipoteca de medio siglo.
La vivienda nunca fue un objeto para enriquecerse, sino para vivir y es de lo poco material que sí necesitamos. La ley del libre mercado puede establecer el precio de los televisores de plasma al precio que quiera… yo no los compraré… pero nunca tuvimos que permitir que esa misma ley fijara el precio de la vivienda, porque todos necesitamos vivir en una y no todos podemos pagarla. Los jóvenes, incluso aquellos que tenemos estudios superiores, no podemos competir.
Reflexiona sobre lo que es importante y lo que no lo es. El derecho a la vivienda es, sin duda, importante y constitucional, ya sé que esto es repetitivo, pero me pregunto… ¿qué clase de democracia es esta? ¿Qué clase de democracia canjea un techo
donde dormir por toda una vida de esclavitud al banco o al arrendador? ¿Qué clase de sistema estamos creando para nuestros hijos?
La culpa del alto precio de la vivienda no la tienen los demás, no la tienen ellos. La culpa la tienes tú, la tengo yo, todos nosotros, en cada una de las pequeñas acciones que hacemos todos los días.
SENTADA POR UNA VIVIENDA DIGNA..
EL 28 DE MAYO, 19:00 h EN CADA CAPITAL
PORQUE LA VIVIENDA ES UN DERECHO (ART.47 DE LA CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA) NO UN LUJO!!
dimarts, 23 de maig del 2006
indexats al google
Ja pensava que google no indexaria la nova web de Diables de Les Corts. Ha trigat unes dues setmanes, però al final ho ha fet. :)
Com a primer resultat apareix l'antiga web, però amb el temps això canviarà.
visita http://diablesdelescorts.cat
Per cert. Aquest divendres hi ha festa. entra a la web per a més info.
Com a primer resultat apareix l'antiga web, però amb el temps això canviarà.
visita http://diablesdelescorts.cat
Per cert. Aquest divendres hi ha festa. entra a la web per a més info.
dissabte, 20 de maig del 2006
Correbars + Correfoc a St Boi
Eeeei! Avui festa! birra i Foc!!
A les 20h començarà un correbars de dues hores per 8 bars de Sant Boi, el preu 8 euros (1€ x birra) . L'inici del correbars serà a l'ateneu santboià dirigit per Tabalers de Les Corts.
a les 22h soparet i cap a les 23h començarà un espectacle de foc correfoc a càrrec de Diables de Les Corts.
Sobre les 00h concerts!
Serà una festa que durarà fins a la matinada. T'ho perdràs?
web de Diables de Les Corts: diablesdelescorts.cat
Fotografies d'un correbars a Les Corts
A les 20h començarà un correbars de dues hores per 8 bars de Sant Boi, el preu 8 euros (1€ x birra) . L'inici del correbars serà a l'ateneu santboià dirigit per Tabalers de Les Corts.
a les 22h soparet i cap a les 23h començarà un espectacle de foc correfoc a càrrec de Diables de Les Corts.
Sobre les 00h concerts!
Serà una festa que durarà fins a la matinada. T'ho perdràs?
web de Diables de Les Corts: diablesdelescorts.cat
Fotografies d'un correbars a Les Corts
divendres, 19 de maig del 2006
Penya punyalada: desplaçament sense entrada
1000 km d'anada i 1000km de tornada. Autocaravana, banderes, moltes ganes, carretera i hores. Vam marxar cap a París amb la intenció de passar-nos-ho bé i de veure el partit en unes pantalles gegants que tv3 va dir que posarien. Ho van dir a "El Club" de l'Albert om i també ho deien si trucaves a tv3.
Vam sortir de Vilassar de Mar a les 16h del 16 de maig i vam arribar a les 9 del matí del 17 de maig, dia del partit. Vam parar 4 hores a dormir una miqueta. Amb l'autocaravana anàvem més lents que els turismes culés que ens passaven tot fent llums i a toc de claxon. La festa ja estava muntada a l'autopista, cotxes blaugrana espurnejaven l'asfalt cap a París.
Al arribar a París, i desprès de donar algunes voltes (la ciutat és grandiosa i no portàvem mapa i les indicacions dels parisencs no ajudaven gaire) vam aconseguir arribar a la Torre Eiffel. Allà hi havia muntat un espai amb estands de la UEFA, TV3, un mini camp de futbol per fer uns partidets... i molta gent.
Vam sortir de Vilassar de Mar a les 16h del 16 de maig i vam arribar a les 9 del matí del 17 de maig, dia del partit. Vam parar 4 hores a dormir una miqueta. Amb l'autocaravana anàvem més lents que els turismes culés que ens passaven tot fent llums i a toc de claxon. La festa ja estava muntada a l'autopista, cotxes blaugrana espurnejaven l'asfalt cap a París.
Al arribar a París, i desprès de donar algunes voltes (la ciutat és grandiosa i no portàvem mapa i les indicacions dels parisencs no ajudaven gaire) vam aconseguir arribar a la Torre Eiffel. Allà hi havia muntat un espai amb estands de la UEFA, TV3, un mini camp de futbol per fer uns partidets... i molta gent.
Vam preguntar als de TV3 on estaven les pantalles per veure el partit, i ens van dir que no n'hi havia, o que ells no en sabien res, que potser a l'estadi de St Denis n'hi havia una...
Per no desanimar-nos vam decidir anar a sota de la Torre Eiffel amb tota la gent blaugrana a liar-la una miqueta. Ja buscaríem les pantalles més tard.
A la Torre una festa. Molta, molta gent, i tota del barça. Els de l'Arsenal es contaven amb compta gotes (desprès vam veure que estaven als pubs i bars bevent birra, i birra i més birra). Allà vam poder veure mostres de cultura catalana com els de la fotografia, que s'estaven prenent uns embotits amb pa de pagès i vi amb bota i amb una barretina al cap.
Per no desanimar-nos vam decidir anar a sota de la Torre Eiffel amb tota la gent blaugrana a liar-la una miqueta. Ja buscaríem les pantalles més tard.
A la Torre una festa. Molta, molta gent, i tota del barça. Els de l'Arsenal es contaven amb compta gotes (desprès vam veure que estaven als pubs i bars bevent birra, i birra i més birra). Allà vam poder veure mostres de cultura catalana com els de la fotografia, que s'estaven prenent uns embotits amb pa de pagès i vi amb bota i amb una barretina al cap.
Vam estar unes hores cantant, saltant, cridant... passant-nos-ho de putíssima mare.
1899,
neix el club dels nostres cors,
blaugrana són els colors,
Futbol Club Barcelona.
Le le le le le le,
le le le le le le,
le le le le le le,
Futbol Club Barcelona!
neix el club dels nostres cors,
blaugrana són els colors,
Futbol Club Barcelona.
Le le le le le le,
le le le le le le,
le le le le le le,
Futbol Club Barcelona!
Desprès de menjar uns entrepans vam decidir anar a cercar el camp de St Denís a veure que hi havia allà. Si ens podien donar més informació. Els únics que ens van dir quelcom de les pantalles amb un to de seguretat van ser els de Catalunya Radio. No hi havia pantalles perquè l'ajuntament de París havia denegat el permís per por a aldarulls i baralles entre les dues aficions... Però que m'estaven dient! Jo vinc desde Barcelona pq m'havien promès unes pantalles gegants i ara no n'hi ha?!?!! Els de TV3 se'n duien les culpes per afirmar que n'hi haurien. I l'opinó que la gent tenia d'en Laporta si be arran del tema de les entrades "desaparegudes" ja estava tocada desprès del tema de les pantalles estava pel terra. Hi havia pancartes a favor de Sandro Rosell i tot.
Costa reduir el post, ja que van ser molts moment i molts de dolents. Els bons molt intensos però la decepció, el cansament i la frustració van dominar el nostre dia.
Per arribar a St Denis ens vam tornar a perdre, voltes i més voltes entre un trànsit caòtic on no semblava haver cap mena de preferència. El que primer posava el "morro" del cotxe és el que passava. I els guàrdies no tenien gaire sentit comú quan es creava un embús...
Vem arribar a l'estadi i de pantalles res, ningú que et donés opcions per veure el parit. "buscat la vida" era tot el que et deien. "ves a un bar del centre". Els bars del costat de l'estadi estaven plens de seguidors de l'arsenal i segons deien tancaven a les 18h... Ens vam plantejar marxar direcció a Barcelona i parar a algun poble a veure el partit. Vam contemplar la possibilitat de llogar una habitació d'hotel per veure'l.
Quedaven 3 hores pel partit quan vam decidir anar altre cop a la Torre eiffel a buscar algun bar. De camí cap allà tots els bars que trobàvem estaven plens i sobreeixien d'aficionats de l'arsenal ja amb 6 o 7 cerveses de més... No les teníem totes de poder veure el partit.
Desanimats... No pot ser que ens passi això...
Al arribar a la torre eiffel vam aparcar i vam veure un bar amb pinta de car, però que tenia una pantalla força decent i amb gent del barça a dins. Vam conèixer a gent i vam entrar allà. Faltaven dues hores i les birres valien 6 euros, però ja no ens mourien d'allà.
Van passar els minuts i cada cop érem més. La penya punyalada (desplaçament sense entrada) ens vam reunir allà.
I el partit va començar... marquem, no?! com que anul·lat, llei de l'avantatge!! no pot ser... Que ells fossin 10 no ens va pas consolar, preferíem el gol... Desprès ens marquen un gol, i el bar va fer silenci, tots els crits i ànims van desaparèixer... mitja part.
No pot ser, jo no he vingut a París a veure el Barça perdre. Les cançons van tornar a sonar. La tensió i el patiment era evident... i de cop, Eto'o!!! Eto'o Eto'o!!! goooool, goooooool. El bar es va aixecar, get sobre les taules i les cadires. Aquí ja ens vam fer sentir. L'afonia que ja teníem no era obstacle per seguir cantant.
L'equip que va quedar desprès dels canvis era el que hauria hagut de ser desde bon principi. I gràcies a Larsson, l'home gol, beletti va marcar el gol de la victòria. Aki ja la vem liar molt, gent amb calçotets, abraçades de felicitats, crits, llàgrimes, eufòria desfermada. Felicitat.
Quan va acabar el partit vam liar-la una mica pel carrers i vam tornar a la torre eiffel. Per`no hi havia massa gent encara.
A les 00h vam agafar l'autocaravana i vam marxar cap a Barcelona, feliços i exhausts.
Costa reduir el post, ja que van ser molts moment i molts de dolents. Els bons molt intensos però la decepció, el cansament i la frustració van dominar el nostre dia.
Per arribar a St Denis ens vam tornar a perdre, voltes i més voltes entre un trànsit caòtic on no semblava haver cap mena de preferència. El que primer posava el "morro" del cotxe és el que passava. I els guàrdies no tenien gaire sentit comú quan es creava un embús...
Vem arribar a l'estadi i de pantalles res, ningú que et donés opcions per veure el parit. "buscat la vida" era tot el que et deien. "ves a un bar del centre". Els bars del costat de l'estadi estaven plens de seguidors de l'arsenal i segons deien tancaven a les 18h... Ens vam plantejar marxar direcció a Barcelona i parar a algun poble a veure el partit. Vam contemplar la possibilitat de llogar una habitació d'hotel per veure'l.
Quedaven 3 hores pel partit quan vam decidir anar altre cop a la Torre eiffel a buscar algun bar. De camí cap allà tots els bars que trobàvem estaven plens i sobreeixien d'aficionats de l'arsenal ja amb 6 o 7 cerveses de més... No les teníem totes de poder veure el partit.
Desanimats... No pot ser que ens passi això...
Al arribar a la torre eiffel vam aparcar i vam veure un bar amb pinta de car, però que tenia una pantalla força decent i amb gent del barça a dins. Vam conèixer a gent i vam entrar allà. Faltaven dues hores i les birres valien 6 euros, però ja no ens mourien d'allà.
Van passar els minuts i cada cop érem més. La penya punyalada (desplaçament sense entrada) ens vam reunir allà.
I el partit va començar... marquem, no?! com que anul·lat, llei de l'avantatge!! no pot ser... Que ells fossin 10 no ens va pas consolar, preferíem el gol... Desprès ens marquen un gol, i el bar va fer silenci, tots els crits i ànims van desaparèixer... mitja part.
No pot ser, jo no he vingut a París a veure el Barça perdre. Les cançons van tornar a sonar. La tensió i el patiment era evident... i de cop, Eto'o!!! Eto'o Eto'o!!! goooool, goooooool. El bar es va aixecar, get sobre les taules i les cadires. Aquí ja ens vam fer sentir. L'afonia que ja teníem no era obstacle per seguir cantant.
L'equip que va quedar desprès dels canvis era el que hauria hagut de ser desde bon principi. I gràcies a Larsson, l'home gol, beletti va marcar el gol de la victòria. Aki ja la vem liar molt, gent amb calçotets, abraçades de felicitats, crits, llàgrimes, eufòria desfermada. Felicitat.
Quan va acabar el partit vam liar-la una mica pel carrers i vam tornar a la torre eiffel. Per`no hi havia massa gent encara.
A les 00h vam agafar l'autocaravana i vam marxar cap a Barcelona, feliços i exhausts.
Visca el Barça! i Visca Catalunya!!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)