1000 km d'anada i 1000km de tornada. Autocaravana, banderes, moltes ganes, carretera i hores. Vam marxar cap a París amb la intenció de passar-nos-ho bé i de veure el partit en unes pantalles gegants que tv3 va dir que posarien. Ho van dir a "El Club" de l'Albert om i també ho deien si trucaves a tv3.
Vam sortir de Vilassar de Mar a les 16h del 16 de maig i vam arribar a les 9 del matí del 17 de maig, dia del partit. Vam parar 4 hores a dormir una miqueta. Amb l'autocaravana anàvem més lents que els turismes culés que ens passaven tot fent llums i a toc de claxon. La festa ja estava muntada a l'autopista, cotxes blaugrana espurnejaven l'asfalt cap a París.
Al arribar a París, i desprès de donar algunes voltes (la ciutat és grandiosa i no portàvem mapa i les indicacions dels parisencs no ajudaven gaire) vam aconseguir arribar a la Torre Eiffel. Allà hi havia muntat un espai amb estands de la UEFA, TV3, un mini camp de futbol per fer uns partidets... i molta gent.
Vam preguntar als de TV3 on estaven les pantalles per veure el partit, i ens van dir que no n'hi havia, o que ells no en sabien res, que potser a l'estadi de St Denis n'hi havia una...
Per no desanimar-nos vam decidir anar a sota de la Torre Eiffel amb tota la gent blaugrana a liar-la una miqueta. Ja buscaríem les pantalles més tard.
A la Torre una festa. Molta, molta gent, i tota del barça. Els de l'Arsenal es contaven amb compta gotes (desprès vam veure que estaven als pubs i bars bevent birra, i birra i més birra). Allà vam poder veure mostres de cultura catalana com els de la fotografia, que s'estaven prenent uns embotits amb pa de pagès i vi amb bota i amb una barretina al cap.
Vam estar unes hores cantant, saltant, cridant... passant-nos-ho de putíssima mare.
1899,
neix el club dels nostres cors,
blaugrana són els colors,
Futbol Club Barcelona.
Le le le le le le,
le le le le le le,
le le le le le le,
Futbol Club Barcelona!
Desprès de menjar uns entrepans vam decidir anar a cercar el camp de St Denís a veure que hi havia allà. Si ens podien donar més informació. Els únics que ens van dir quelcom de les pantalles amb un to de seguretat van ser els de Catalunya Radio. No hi havia pantalles perquè l'ajuntament de París havia denegat el permís per por a aldarulls i baralles entre les dues aficions... Però que m'estaven dient! Jo vinc desde Barcelona pq m'havien promès unes pantalles gegants i ara no n'hi ha?!?!! Els de TV3 se'n duien les culpes per afirmar que n'hi haurien. I l'opinó que la gent tenia d'en Laporta si be arran del tema de les entrades "desaparegudes" ja estava tocada desprès del tema de les pantalles estava pel terra. Hi havia pancartes a favor de Sandro Rosell i tot.
Costa reduir el post, ja que van ser molts moment i molts de dolents. Els bons molt intensos però la decepció, el cansament i la frustració van dominar el nostre dia.
Per arribar a St Denis ens vam tornar a perdre, voltes i més voltes entre un trànsit caòtic on no semblava haver cap mena de preferència. El que primer posava el "morro" del cotxe és el que passava. I els guàrdies no tenien gaire sentit comú quan es creava un embús...
Vem arribar a l'estadi i de pantalles res, ningú que et donés opcions per veure el parit. "buscat la vida" era tot el que et deien. "ves a un bar del centre". Els bars del costat de l'estadi estaven plens de seguidors de l'arsenal i segons deien tancaven a les 18h... Ens vam plantejar marxar direcció a Barcelona i parar a algun poble a veure el partit. Vam contemplar la possibilitat de llogar una habitació d'hotel per veure'l.
Quedaven 3 hores pel partit quan vam decidir anar altre cop a la Torre eiffel a buscar algun bar. De camí cap allà tots els bars que trobàvem estaven plens i sobreeixien d'aficionats de l'arsenal ja amb 6 o 7 cerveses de més... No les teníem totes de poder veure el partit.
Desanimats... No pot ser que ens passi això...
Al arribar a la torre eiffel vam aparcar i vam veure un bar amb pinta de car, però que tenia una pantalla força decent i amb gent del barça a dins. Vam conèixer a gent i vam entrar allà. Faltaven dues hores i les birres valien 6 euros, però ja no ens mourien d'allà.
Van passar els minuts i cada cop érem més. La penya punyalada (desplaçament sense entrada) ens vam reunir allà.
I el partit va començar... marquem, no?! com que anul·lat, llei de l'avantatge!! no pot ser... Que ells fossin 10 no ens va pas consolar, preferíem el gol... Desprès ens marquen un gol, i el bar va fer silenci, tots els crits i ànims van desaparèixer... mitja part.
No pot ser, jo no he vingut a París a veure el Barça perdre. Les cançons van tornar a sonar. La tensió i el patiment era evident... i de cop, Eto'o!!! Eto'o Eto'o!!! goooool, goooooool. El bar es va aixecar, get sobre les taules i les cadires. Aquí ja ens vam fer sentir. L'afonia que ja teníem no era obstacle per seguir cantant.
L'equip que va quedar desprès dels canvis era el que hauria hagut de ser desde bon principi. I gràcies a Larsson, l'home gol, beletti va marcar el gol de la victòria. Aki ja la vem liar molt, gent amb calçotets, abraçades de felicitats, crits, llàgrimes, eufòria desfermada. Felicitat.
Quan va acabar el partit vam liar-la una mica pel carrers i vam tornar a la torre eiffel. Per`no hi havia massa gent encara.
A les 00h vam agafar l'autocaravana i vam marxar cap a Barcelona, feliços i exhausts.
Visca el Barça! i Visca Catalunya!!
L'oriol, el meu germà
La Mel
