dimarts, 28 d’octubre del 2008

De festa en festa


Això és una festa. Cada dia hi ha alguna cosa a fer. No m'avorreixo pas. I pel que es veu tinc tendències "natxils". :P

La foto és de la festa d'aniversari de la Elli, en una casa molt guapa plena de gent (és sorprenent com molts dels alemanys parlen espanyol o si més no en tenen algunes nocions. Això em dificulta aprendre alemany. És una excusa com qualsevol altra).

Després vam anar al Project 7 a ballar una mica i fer unes birres.

Aquesta foto m'agrada :)






Per cert, de moment no neva. I crec q no és massa usual.

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Correbars i Festa Major Jove

Doncs si voleu conèixer molts mons dignes de ser descoberts passeu-vos per Les Corts el dia 11 d'octubre abans de les 19.45h. Els tabalers de Les Corts organitzen l'Atabala'm 2008. Un correbars com cap altre. Tal és la magnitud del correbars que es recorden tots els Atabala'm anteriors.

Es convida a la gent a anar disfressats i amb ganes de passar's-ho bé. Aquest any crec que algunes gargoles apareixeran per allà a liarla com només ells saben fer*.



7 birres + samarreta de l'atabala'm 2008 per 10 euros.

Jo de vosaltres no m'ho perdria**.




QUI SÓN ELS MILLORS???



Ups! que m'oblidava d'esmentar la Festa Major Jove.... ai quin cap, es que no es pot ser home.




Els dies 10, 11 i 12 d'octubre és la Festa Major Jove 2008 de Les Corts. Hi haurà actes diversos i tots genials***. Podeu visitar lescorts.cc per obtenir més informació al respecte. Concerts, tallers, correfocs, jocs...



*Bé, no és cert del tot, pq nosaltres també en sabem de liarla.
**No soc vosaltres i estic a més de 1.756 km de distància. Així que m'ho perdré. :(
**sempre hi ha alguna persona que opina que una cosa determinada és genial. Coses de la probabilitat suposo.

El poder de la paraula

Jo sempre soc partidari de parlar les coses. Parlant la gent s'entén diuen. Cert que les paraules poden amagar dobles significats. Cert que a vegades les paraules ja no serveixen de res quan un ha actuat de mala manera i de mala fe. Cert que poden ser innecessàries per dir coses que amb una simple mirada estan dites. Però amb la paraula podem transmetre tot allò que volem matitzat fins al limit que ens marca l'idioma utilitzat, o el coneixement que nosaltres o el nostre interlocutor tingui tinguem del mateix. A més parlo d'una comunicació verbal i cara a cara, on els gest corporal clarifica el significat.

Si no et decideixes a parlar d'un conflicte, aquest no acostuma a desaparèixer. Quan una relació es posa tensa i no saps perquè el pitjor és evitar parlar-ne. Comença una espiral negativa que fa que la relació es podreixi i acabi morint o explotant. Una conversa oportuna pot frenar aquesta espiral. És llavors quan s'han de posar les cartes sobre la taula, admetre errors comesos, fer veure els errors de l'altre persona i cedir. Les dues parts han de cedir. S'han de llimar diferències.

L'orgull a vegades ens perd. Però si s'aprecia una relació l'orgull es relativitza.


Jo també peco d'orgullós algunes vegades, però intento que aquestes vegades siguin poques.






Cadascú és un món...



...i cada món té indrets meravellosos per descobrir.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Zombis i Homes-Llop

La frase "Oh my girl!" no va ser la única cosa que ens va acompanyar durant el viatge. L'autoestopista que vam recollir va resultar ser un zombi d'home-llop... jeje, no va per aquí la cosa :P. Però fa por, eh.

Ara he llegit l'ultim post de la noe. Un relat fascinant. Bé, jo soc fàcilment fascinable i tinc poc criteri, però crec que si jo no fos jo (amb tot el que impliqués), seria igualment fascinant (Natxo, segur que hi tens quelcom a dir). El cas es que descriu que ella va en cotxe per un bosc, és de nit i les pors la envaeixen, els monstres... Ho explica realment bé, llegiu el post el que encara no ho heu fet, o com a mínim obriu una pestanya amb el link per llegir-lo després de llegir el meu post. Com m'agrada donar voltes i voltes, eh. jeje. Doncs m'ha fet pensar en un bosc en el que el Porras i jo vam tenir la desgracia d'entrar.

(Robada de la web de la noe)

De nit tot és més amenaçador, això és així per a tothom (menys per el "Joan sense Por").

Aquest relat va succeir a Alemanya a prop d'un poble anomenat Plötzky. (Cal dir que la informació que donaré pot ser parcial o totalment falsa. No intencionadament sinó per no recordar-la i per no voler anar a buscar el diari del viatge que tinc a l'habitació i on hi ha la historia subjectivament verídica.)

Com ja us he dit, el Porras s'ho va currar molt i va fer un itinerari per Europa (passant per Ginebra però no per Suïssa (mola, eh)). També va buscar alguns càmpings a prop dels llocs on pararíem. Els dos primers prou bé, però el que ens ocupa... (No soc un bon narrador, i faig un abús dels parèntesi per explicar tonteries. Com que segur que us perdeu entre tant comentari com a mínim espero arrancar-vos una rialla en algun moment del post. nyiki-nyaka-pi).

(De moment fa molta por el relat, eh, uuuh, jo aniria a buscar una llanterna per si marxa la llum mentre és de nit o per si hi ha un eclipsi durant el dia. Mai se sap).

La nit ens va caçar i ens vam trobar en mig de Plötzky sense saber on anar a buscar el càmping (tot i els esforços de la Clea). Vam veure una parella al costat d'una furgoneta i vam valorar si parar o no. Vam decidir parar per preguntar. Quan vam sortir del cotxe, la parella ja no hi era. Una mica estrany. En un tres i no res s'havien esfumat...

Minuts més tard vam trobar, per casualitat, una indicació al càmping que buscàvem i vam sortir de la carretera principal. (craso error). Vam seguir el camí de la indicació. Ja començàvem a dubtar si l'havíem deixat enrere quan vam veure una nova indicació en un pal de fusta. Vam seguir. Cada cop allò era més tètric, solitari, fosc, sinistre. Rodejàvem un càmping, però no veiem cap entrada oberta. Cap llum al càmping. Res. El camí limitava amb el bosc. Uns arbres alts plens de foscor i potencialment de criatures i monstres desitjosos de treure'ns els ulls (per exemple).

El Porras va començar a dir que era un bosc de zombis i homes-llop. Jo vaig riure. Però cada cop ens endinsàvem més i més. Un trencant, i totes les possibilitats incloïen camins encara més estrets que l'anterior. Ara el bosc ja era una presencia impossible de passar per alt. Els ulls imaginaris de milers de besties amb sed de sang ens miraven i esperaven que sortíssim del cotxe. Homes amb barres de ferro es preparaven per trencar els vidres del cotxe i fer-nos qui sap què. Potser convertir-nos en zombis... o homes-llop!!

El cotxe seguia avançant... nosaltres cada cop més acollonits. I les bèsties, els zombis, els homes-llop i els homes-no-llop amb les barres de ferro mirant-nos des del bosc...

- Girem cua?
- Sí
- Val

Sí, vam deixar enrere aquell bosc maligne que ens volia absorbir i després d'uns moments de patiment vam tornar a la carretera principal. On vam trobar una altra indicació que ens va portar per un camí més decent a un càmping força impressionant (on vam descobrir que per dutxar-te has de pagar, que les cambreres consulten als cuiners per fer un check-in del càmping i que cap de les dues professions allà representades parlen l'anglès decentment).

Al dia següent vam sentir crits de quitxalla provinents de la direcció de l'altre càmping. Crits agònics, de terror. Segur que s'havien trobat amb les bèsties, els zombis, els homes-llop i els homes-no-llop amb les barres de ferro al bosc maligne. Pobres nens...



De tot se n'aprèn i quan dies després, a França, vam anar a parar a un càmping on no es veia ni una anima vam trigar poc a marxar de l'indret. Teníem clar que era un càmping de zombis, i els zombis no ens acaben de fer el pes.

Clar que després vam passar per la porta de l'Infern i vam entrar a un càmping amb una porta de cementiri (d'aquestes metaliques i de barrots) que es va obrir sola fent un soroll esgarrifant i on un nen d'uns 12 anys (amb la mateixa polaritat magnètica que nosaltres) ens va oferir una habitació.

Però això ja és una altra història.







jeje, quins records....







ja heu llegit el post de la noe??

dijous, 2 d’octubre del 2008

"OH MY GIRL!!"

Potser penseu que no he explicat massa cosa últimament. Sota el punt de vista del que llegeix aquest bloc doncs és cert, però el cas es que estic massa diversificat i hi ha coses que explico a altres llocs (fotolog, facebook, picassa, mail...).

Tinc algunes coses pendents d'explicar: "viatge per Europa", Mercè 2008, estada a Alemanya, ...

Potser millor començar pel viatge i així ho faig cronològic.


La frase que posa títol al post va ser recurrent durant el viatge. Hi ha frases que mereixen ser repetides una infinitat de vegades per diferents motius:
  1. Frase incorrecte o amb algun barbarisme.
  2. Frase impròpia d'algú en concret.
  3. Frase fora de context dins el context. Es a dir... mmm... potser millor dir frase amb dislèxia conceptual/temporal.
Aquesta en concret era del tipus 3 (tot i que podria ser dels altres dos també).


Un bon dia vaig proposar al Porras d'anar a Alemanya en cotxe i ell, pobre innocent, va dir que sí. Aquí van començar tots els seus problemes. xD

El cas es que s'ho va currar molt i va preparar el viatge. Faríem una ruta de 9 dies i passaríem per França, Stuttgart (passant per Ginebra però sense passar per Suissa, xD), Magdeburg, Praga, Innsbruck i Gènova.

[MAPA]

La frase es va crear el matí del segon dia, però abans posem-nos en situació.

Vam sortir de Barcelona amb el Cotxe ben carregat i sense la possibilitat d'enquibir alguna de les persones a las que tant havíem insistit per que vinguessin i que al final, per sort seva, no ho van fer.

La primera parada la vam fer a Perpignan on ens vam reunir amb el Natxo i l'Astrid per menjar.

Natxo a Perpignan

Porras a Perpignan

Astrid a Perpignan

Vaig observar que allà també tenen bicing (però l'anomenen "bip"), tot i que desconec la seva eficàcia.

Em deixo moltes coses per explicar, però es que si començo no acabaria mai...

Després d'una agradable estona amb ells dos i el diablillo viatger vam posar rumb a Aiguabellette, un llac a França, on passaríem la nit. Per aquelles coses de la vida vam arribar molt tard, i els dos càmpings que hi havia a la zona estaven en mode pre-zombie.

Al bar-restaurant vam trobar vida humana així que els hi vam preguntar on podíem dormir. "Poseu-vos on vulgueu, demà ja pagareu a recepció" va dir l'home de la barra. Així ho vam fer després de comprar dues cerveses LEFFEs per el mòdic preu de 4,2 euros cada una + 2 euros per les ampolles.

Vam muntar el campament, vam cuinar a fogonet i vam anar a dormir just quan es posava a ploure.

Al matí següent seguia plovent... genial...

Vam intentar muntar la tenda 2 seconds (temps necessari en que es desplega) en els 10 seconds que dia que es necessitaven per fer-ho. 10 minutes potser... el procés constava de 8 o 10 passos, la primera meitat molt fàcil, però la segona era incomprensible. Així que ens vam estar mullant durant tota aquella estona i quan vam comprendre las instruccions i la vem desar, evidentment era molla...

Tot guardadet. Marxem!

Doncs dit i fe... ui, no sortim. La parcel·la feia pendent. No massa però la suficient pq el cotxe carregat com anava rellisqués en el fanguet que les hores de pluja havien "engendrat".

Els meus intents per empènyer el cotxe van ser inútils, així que vaig decidir anar a buscar alguna fusta per treure el cotxe. No en vaig trobar. Però els del camping van dir que venien a treure'ns amb el cotxe.

Mentrestant el porras s'havia dedicat a jugar amb el cotxe i havia deixat la parcel·la feta un nyap.



Mentre l'home del càmping venia amb el cotxe un home amb un para-sol de Bar s'ho mirava tant tranquil. Llavors vam començar a buscar l'anella per on estirar el cotxe, però no la vam trobar. Era una d'aquelles que s'enrosquen. En el nostre cas estava desenroscada i en ubicació desconeguda.

Quan va arribar el Phillipe (el del càmping) i va veure el desastre es va posar les mans al cap. El Porras feia veure que mirava el manual del cotxe amb un sentiment de culpa (o bergonya) considerable.

No vam tenir cap altre opció que empènyer el cotxe: ell, el del para-sol i jo.

El vam treure a fora i mentre el Philippe es mirava la parcel·la el Porras va sortir del cotxe, va anar cap a ell amb cara de preocupat i li va dir:

"Oh my girl! I'm sorry bla bla bla"

OH MY GIRL!!! jajaja, jo en aquell moment vaig callar, però després parlant amb el Porras no vaig poder evitar descollonar-me. El philippe no escoltava el que li deia o no ho va entendre o no va voler creure el que li havia dit. En tot cas no ens va fer pagar cap suplement i després de pagar per la nit i que bategessin al Porras com PARRAS vam marxar.



diumenge, 7 de setembre del 2008

Targetes SD HC: Classes

Ultimament m'estic plantejant canviar de càmera digital. La que tinc, una Kodak EasyShare DX4530 de 5Mpixels, ja està força cascadeta. Funciona, i fa unes fotos bones sota el meu punt de vista, però és força voluminosa, funciona amb piles de Ni-MH o LITHIUM i té un dels botons de desplaçament espatllat.

La càmera per la que m'estic decantant és la Canon IXUS 85IS de 10Mpixels. Molts amics tenen models anteriors d'aquesta mateixa càmera, la 55, 65, 75... i m'ha convençut. És força compacta (86 x 54 x 20,4 mm) i pesa 130g. La Kodak mesura 111 x 66 x 39 mm i pesa 210g (suposo q sense les dues piles que utiliza).

Buscant preus he vist que ara hi ha targetes SD i SDHC. Les SDHC són l'evolució de les SD, tenen més capacitat d'emmagatzematge i existeixen 3 classes en funció de la seva velocitat de l'ectura i escriptura.

Així que cal fixar-s'hi bé a l'hora de comprar una SDHC per obtenir el maxim rendiment de la nostra càmera. Aquest aspecte s'ha de tenir en compte sobretot amb les cameres reflex que disposen del mode ràfega que permet fer fotografies molt seguides. Si la velocitat d'escriptura de la targeta és baixa pot ampliar el temps entre foto i foto. Les càmeres d'aquest estil poden aconsellar utilitzar SD de classe 4 per exemple.

A les compactes suposo que no es nota massa, però si que ho notaràs al transferir les fotografies a l'ordinador. Si més no va bé saber-ho per fer una compra adaptada a les nostres necessitats.

Els estandatds són els següents:


CLASS 2: velocitat assegurada de 2MB/s
CLASS 4: velocitat assegurada de 4MB/s
CLASS 6: velocitat assegurada de 6MB/s


podeu consultar la web sdcard.com per a més info:
http://www.sdcard.com/b2b/TextPage.asp?Page=3
www.sdcard.com


i aquest article (en català) que explica molt bé què són les SDHC i les diferents classes:
http://www.prismax.cat/?p=42
http://www.prismax.cat/

dimarts, 2 de setembre del 2008

10 dies per marxar


Com tots els que llegiu aquest bloc sabeu marxo d'Erasmus a Alemanya. Potser hi ha nous lectors ja que recentment m'he fet un facebook i he retrobat amistats de fa molts anys.

Doncs el dia 12 agafo carretera i manta (i una pila de coses) i juntament amb en Porras marxo cap a Magdeburg. Aprofitarem per fer un viatget per Europa que durarà 9 dies. tenim pensat fer una mitja de 500-600 km diaris, bàsicament pels matins, i parar a veure coses per les tardes. Les nits de càmping i els menjars de carmanyola. Si més no la majoria.

Un dels llocs que aprofitarem per visitar és Praha. Jo no hi he estat mai i em fa força gràcia visitar la ciutat. Però segur que passem i ens aturem a llocs tant o més bonics com la ciutat txeca.

El dia 20 tenim previst arribar a Barcelona, així que és possible que pugui cremar a la Mercè. Ja veurem.

Si algú es vol apuntar al viatge (del 12 al 20 de setembre) que m'ho digui. Sent 3 o 4 ens ho podem passar millor.


Encara m'he de preparar un munt de coses...


El dia 23 marxo definitivament.

dilluns, 1 de setembre del 2008

Correfoc a Sant Quirze: foto

A l'ultim post vaig escriure la meva crònica del correfoc a St. Quirze del Vallès. Vaig comentar que va ser una passada i que els 6 de Diables de Les Corts que hi vem anar (Natalia, Morós, Elia, Chimo, Bernat i Aleix) ens ho vam passar genial.

Avui he estat cercant material gràfic, perquè de càmeres n'hi havia moltes. Així que per algun lloc han de sortir. Ni al matí ni a la tarda n'he trobat, però ara mateix he anat a parar a mussol.cat (el portal independent de St Quirze) i en aquest article que parla de les festes he trobat una foto de l'inici del correfoc. La única que hi ha. I sabeu quí hi apareix? Doncs l'elia!

Pocs que hi erem i com a foto del reportatge posen una de Diables de Les Corts. jeje. :P

Aquí us deixo la foto, és una llàstima que no aparegui de cara, però no ens cal per saber que som nosaltres.

elia, correfoc, sant quirze 2008, Diables de Les Corts

Ara que veig la foto volia remarcar que el muntatge que van fer a la plaça de la vila feia patxoca. Van posar una cascada a l'entrada de l'ajuntament (a nosaltres no ens ho deixaràn fer mai... diferències entre pobles i ciutat...) i pirotècnia al terra, no sé quin nom té, però semblaven cascades invertides. Desde dins feia molt bon efecte.

Si algú troba més fotografies que m'ho faci saber.

;)




Qui són els millors?!?

diumenge, 31 d’agost del 2008

Correfoc a Sant Quirze

Ahir una petita expedició de Diables de Les Corts vem anar a Sant Quirze del Vallès a participar en el seu correfoc i la festa posterior.

Va ser un correfoc molt intens, amb gran participació de públic (comparant amb els correfocs a Les Corts) i amb moooltes carrutxes per cremar. Durant tot el correfoc vem mantenir un ritme força heavy. Casi no hi havia cua per encendre i per tant era un no parar. A la poca estona ja estaba rebentat.

Com ens van avisar el dia abans d'urgència no vam poder coordinar el tema piro. Nosaltres sempre cremem amb anella i ells la tenien sense... així que vam decidir que el millor que podiem fer era cremar amb les mans. Al final van sobrar 3 forques i els 5 de les corts que cremavem ens les vem anar rulant. el sistema és força còmode. Però ens és més divertit cremar amb les mans i a la primera de canvi li donavem la forca a un altre. :P

El chimo es va estrenar com a diable, i ben content que va quedar.

Després soparet amb retard però de nivell. Mentre l'esperavem al poli-esportiu alguns es van posar a jugar a haki. Després de molt rumiar-ho m'hi vaig afegir, però vaig adonar-me que les cames no em responien. El recorregut del correfoc em va deixar baldat. Avui em fan un mal horroros si intento ajupirme o baixar escales, i sembla que tincgui 90 anys. Vaig caient...

Els de la colla molt simpàtics. Només recordo els noms de l'Eloi (cap de colla) i el Carles que són amb els que més vem parlar.

Més tard concertillos, però jo aquí vaig decidir marxar amb el suposat, segons el 012, ultim bus nit que ens portava a barcelona. El Morós va venir amb mi i després de perdre'ns una mica el vem poder agafar a les 2.55 al costat de l'estació de FGC.

Pels concerts s'haurà de preguntar a l'elia o el chimo. A veure que expliquen.



;)

Banyoles


Bé, fa dies que dic que escriuria una crònica millor de l'estada a Banyoles durant les festes convidats per les Gàrgoles de Foc.

Aquesta gent de Banyoles són uns cracks a nivell personal, i és clar, si partim d'aquesta base a les demés àrees d'acció (tabaleres, diableres, festeres...) doncs no poden quedar-se enrera. Van ser dos dies fantàstics, amb molta festa i amb un amfitrionatge immillorable.

En Marc i en Simu, màxims representants de la colla (vers nosaltres si més no) ens van tractar genial. Com les altres vegades. La resta de gent de Banyoles no van ser menys. Però bé, crec q ja n'hi ha prou de tants elogis. Encara s'ho creuràn de debò. :P

En marc ens va descobrir la "piscina publica" de Banyoles, mentre ens explicava la història del drac (que no monstre com molts de nosaltres pensàvem) . Hi vam tornar l'endemà abans de marxar.

Vem poder Gaudir de la Montse i el Jordi (o dela Muntsa i el Gorka com els hi diu en Natxo). Ells després dels Dr. Calipso van ser els unics que van anar al "Mas de nit" (on haviem anat tots els altres la nit anterior) a ballar una mica. Van descobrir que té dues sales, una d'insofrible on vem estar nosaltres i una altra de puta mare que el Simu per alguna raó ens va amagar. La cara de ximples que se'ns va quedar l'endemà us la podeu imaginar.

Jo el correfoc no el vaig poder gaudir, em vaig trobar malament i vaig anar a descansar una estona. Però l'espectacle sí que el vaig veure, i QUIN ESPECTACLE! Una performance amb molta gent movent llits i genitals i molta piro acompanyat de música. Aquí els nostres tabalers van fer un gran paper.



Si voleu saber-ne més i veure algunes fotos entreu als següents links:
http://natxomrtorture.blogspot.com/2008/08/banyoles-2008.html
http://gargolesdefoc.blogspot.com/




dijous, 28 d’agost del 2008

Gladiatus


Gladiatus http://gladiatus.es/


El meu link per recultar gladiadors
http://s8.gladiatus.es/game/c.php?uid=86108

dilluns, 18 d’agost del 2008

Banyoles + Glif

Festassa gran a Banyoles, com no podia ésser d'una altra manera.

Resumeixo amb un GENIAL que es queda curt. Gàrgoles, sou uns cracs!






Properament una crònica millor.



----

Per cert, Natxo, no he trobat Glif, però he trobat el següent.

grif

[variant de griu]

m MIT/ART Griu.



griu

[1373; del ll. gryphus, i aquest, del gr. grýps, grypós, íd.]

m MIT/ART Animal mitològic de cap i ales d'ocell rapaç i cos de lleó.

->griu.

divendres, 8 d’agost del 2008

OLAFUR ELIASSON 2 (Girona + Estartit)

Ahir va ser un dia completet. Un dia d'estiu com feia temps no gaudia. La fractura del cap del radi m'ha obert les portes per assaborir l'estiu.

Després de la meva primera sessió de rehabilitació, l'Elia, l'Astrid, l'Anna, la Raquel, el Natxo i un servidor vam agafar els cotxes en direcció Girona, on està la segona (o primera) part de l'exposició de l'Olafur Eliasson "La Naturalesa de Les Coses". La primera (o segona) és a la Fundació Miró de Barcelona.

Olafur Eliasson és un artista danès i islandès nascut a Copenhaguen al 1967. Aquesta exposició (les dues meitats) "inclou instal·lacions que exploren la relació entre la llum i el color, escultures de llum, sèries fotogràfiques i fotogravats".

Olafur Eliasson

Olafur Eliasson

Olafur Eliasson
De camí vam descobrir que els cacauets poden ser un aliment molt desitjat (els préssecs també).

A:"vols que obri els cacauets?"
B: no no cal
A:"si vols obro els cacauets"
C: no tinc gana. potser després.
A:"vols que obri els cacauets?"
B: "A, si vols cacauets,pots obrir-los."
B,C,D,E: "jajaja"

Aleix, Anna, cacauets
Després de visitar la expo vam fer cap a un restaurant anomenat König on vam menjar molt bé. Recomanat 97% (té un 3% de penalització per l'empanada dels cambrers). Gran assortiment d'entrepans. Tots bonissis.

Un cop pagat l'àpat vam fer un petó al cul de la lleona (que estava allà mateix) i vam anar cap a l'Estartit, on vam passar una tarda genial. Platjeta, piscina i soparet al "tela marinera".

Natxo, Aleix

Elia, Girona

Aleix, cel

Aleix, Platja

Elia, Natxo, Aleix

I passades les 00h, uns quants vam tornar cap a BCN. On vam descobrir que els urbanos també porten Bicings.


La jornada va donar per molt. Fins i tot per coses molt emotives:

** ara ja soc padrí, PADRÍ :D **
Aleix, Raquel




;)

dimarts, 5 d’agost del 2008

Yuehui Tang: Il·lustrador

Tears
Painter, Photoshop
June 2008



Avui he descobert, per casualitat, l'il·lustrador Yuehui Tang. M'ha impressionat molt el detall i el realisme de les seves obres. Suposo que a vosaltres tampoc us deixarà indiferents.



Mermaid
Painter, Photoshop
November 2007

Wasteland
Painter, Photoshop
September 2007





més imatges


-_-

dimecres, 30 de juliol del 2008

Fora guix


avui m'han tret el guix, i ja puc escriure amb les dues mans!!
quin descans.

El metge no m'ho ha pintat bé, m'ha dit q a vegades aquestes lesions s'han doperar. Que a vegades s'extreu el cap del radi i es posa una protesis (tot i que ell no n'era partidari).

No crec que sigui el meu cas, o això espero. De moment no puc estendre el braç completament ni rotar la ma. Fa força mal si ho intento. Dimarts tinc visita amb el "recuperador", pq m'ajudi a retornar la mobilitat al meu estimat braç.

Així que com a minim fins dimarts no aniré a treballar. Potser dimecres sí. Qui sap. També depèn de com em millori el braç aquests dies. Jo l'intento forçar com m'ha dit el traumatoleg.

Per altra banda, quan tingui temps (aquest dissabte a blanes?) puc anar a la platja/piscina. Quines ganes!!

Dijous acabo el curs d'alemany i depén del que em diguin avui continuo a l'agost o ho deixo estar. M'ha servit per tenir una base molt molt MOLT elemental i que de poc em servirà allà per comunicar-me en alemany, però com a minim estic més preparat que fa un mes.

i poca cosa més.



;)


Ira, confirma'm lo de diumenge.

diumenge, 20 de juliol del 2008

working on FM poster

l'altre dia l'Irene em van dir que m'havien proposat, entre d'altres, per fer el cartell de Festa Major de Les Corts. Aquest any a més celebrem el 10è aniversari de la Plataforma Infantil i Juvenil de Les Corts.

Així que poques hores després dels meus renecs inconsistents per haver-me emerdat en això vaig fer un esboç am un retolador. Només la idea.

és aquest:


I avui he estat pensant en una altra cosa i m'he dedicat a fer uns quants ninots que potencialment ompliràn el cartell.

són aquests:


De moment no puc fer massa més, ja que no tinc la info de les activitats de la FM.

És una idea, potser en tindré d'altres, qui sap. Fer un cartell no és fàcil precisament. Però faré el que podré per tenir un esboç decent per al dia 28 de juliol.

dijous, 17 de juliol del 2008

Carta a Telemadrid

He rebut el següent mail i l'he volgut copiar aquí tal i com l'he rebut.



Carta des de Capellades.


Aquí us envio una carta feta per un noi de Capellades dirigint-se a Telemadrid
M'agradaria que la féssiu córrer a tots els vostres contactes perquè així coneguin el que realment passa a Catalunya amb el maleït bilingüisme. A veure si enviant-ho a força gent pot arribar als mateixos ulls que el programa de Telemadrid. La informació ens farà lliures...o això és el que diuen.

Aquí va la carta:

Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor. He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos. Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino.
Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.
La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.
No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.
Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.
Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.
No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.
Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano. Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:

Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància


GADES-04.06.08

dimecres, 16 de juliol del 2008

Entrades per al Boss


URGENT!!!


ES VENEN 3 ENTRADES A PREU DE COST PER AL CONCERT DEL BOSS D'AQUEST DIUMENGE!!!


66€ CADA UNA




dimarts, 15 de juliol del 2008

Alemany i més

Hola gent ^^.

Bé, estic de baixa per això del braç i el bicing, i no puc aprofitar per anar a la platja ni jugar a la consola, que hi farem... però sí que puc aprofitar per treure el màxim partit al curs d'alemany que estic fent aquest mes de juliol.

Soc conscient que aquest curs i el què faré a l'agost no em serviràn per entendre una converça fluida en alemany, però segur que alguna cosa pillaré. I la resta ja l'aprendré allà. :P

Per si les mosques m'he matriculat a una unica assignatura i el projecte. Les dues en anglès. Un cop allà ja veuré si ampli matricula o què.

És complicat l'alemany, suposo que és una d'aquelles veritats bàsiques que tothom sap. Però quan t'hi poses n'agafes consciència. El cas es que he trobat una web interessant que et conjuga els verbs alemanys en diferents temps verbals (també els anglesos). La web et dona el codi per que afegeixis el conjugador a la teva web. Així que he agafat el codi i l'he posat al final del blog.



Estic manco però puc fer birres. Pagar-les em costa més, però per beure-me-les cap problema. ;)




webs:
Conjugador Alemany i Anglès
Curs d'alemany

divendres, 11 de juliol del 2008

crack... catacrack

Natxo, sí, un crack però dels que fan mal...

Si fa uns dies no podia utilitzar la mà dreta, ara és l'esquerra la que està de baixa. Avui m'he trencat, perdó, fracturat la cabeza del radio, senyores i senyors, així que no és d'extranyar que m'hagin receptat paracetamol, deu ser pel mal de cap del radi. pobret...

M'han enguixat tot el braç i en tinc per a dues setmanes, segons ells. Ells són els homes i dones de bata blanca que escriuen malament. Sort que ara ho fan amb ordinador. Són lents, més lents que la tortuga del malo, però s'entén.


i com? doncs fent salut... Fa uns dies vaig presentar el treball final de disseny gràfic i com a titol tenia "Fes salut, mou-te amb bici". Però clar una cosa és la teva bici i una altra una bici bicing, que podria semblar que és més bici q la bici, però no. Resulta ser una MEEERDA, així amb majuscules i arrossegant la e.



anava jo una mica rapidet cap a la uni (despres de passejar-me per uns quants bicings mentiders que deien que no tenien bici) quan de sobte el pedal ha cedit sota el pes (o la força) que li ha aplicat el meu peu esquerra i he sortit volant direccio descendent i sentit dolorós. Així que després d'unes quantes hores a l'Hospital del Mar estic a casa amb el braç enguixat i amb una rabia i impotencia desmesurada que intento paliar amb aquestes gracietes sense gràcia que he escrit per aquí.

Demà aniré a la feina a veure q em diuen, però suposo que hauré d'agafar la baixa.




ai mareta...





una abraçada a totes i tots

Radio + not?es