Ja quasi soc a casa. Ara mateix soc a la meva segona casa: Magdeburg. Vaig arribar divendres de matinada i marxaré dilluns al matí. Així que la tarda del dilluns ja trepitjaré Barcelona.
Per més que ho intenti no puc expressar fidelment el que he sentit durant el viatge i la sensació que em resta ara que ja estic acabant la ruta. Només puc dir que és una molt bona experiència, que m"ho he passat molt bé. He compartit grans moments amb el Marcos, un amic que no pensava tornar a veure tant aviat. He conegut una mica les ciutats de Vilnius, Riga i Estocolm i com se senten els seus habitans autoctons o extrangers gràcies a l"Agne, la Laura i l"Annegret.
Pluja i fred han estat una costant durant el viatge i la neu una variable. Però no ens han pas espatllat el viatge. Ja sabiem a que ens exposavem viatjant en aquestes dates, així que no ens ho hem pres a males. Fins i tot hem anat a la platja! jeje, però amb guants, bufanda i tremolant de fred. jeje.
He descobert que a Jürmala (Riga) les cases de color blau o les que tenen pinta de castells o palauets pertanyen a de russos. I que les noies més emperifollades i que porten sabates de taló alt també venen d"aquelles contrades. Les letones són més naturals a l"hora de vestir.
D"aquestes premises i després de veure aquesta senyal es dedueixen coses gracioses com ara que les ruses no poden trepitjar la gespa.
Segueixo escribint més tard.
Tinc ganes de pujar fotos i videos, però estic tenint problemes per poder passar les fotos. Fins després doncs.
Per més que ho intenti no puc expressar fidelment el que he sentit durant el viatge i la sensació que em resta ara que ja estic acabant la ruta. Només puc dir que és una molt bona experiència, que m"ho he passat molt bé. He compartit grans moments amb el Marcos, un amic que no pensava tornar a veure tant aviat. He conegut una mica les ciutats de Vilnius, Riga i Estocolm i com se senten els seus habitans autoctons o extrangers gràcies a l"Agne, la Laura i l"Annegret.
Pluja i fred han estat una costant durant el viatge i la neu una variable. Però no ens han pas espatllat el viatge. Ja sabiem a que ens exposavem viatjant en aquestes dates, així que no ens ho hem pres a males. Fins i tot hem anat a la platja! jeje, però amb guants, bufanda i tremolant de fred. jeje.
He descobert que a Jürmala (Riga) les cases de color blau o les que tenen pinta de castells o palauets pertanyen a de russos. I que les noies més emperifollades i que porten sabates de taló alt també venen d"aquelles contrades. Les letones són més naturals a l"hora de vestir.
D"aquestes premises i després de veure aquesta senyal es dedueixen coses gracioses com ara que les ruses no poden trepitjar la gespa.
Segueixo escribint més tard.
Tinc ganes de pujar fotos i videos, però estic tenint problemes per poder passar les fotos. Fins després doncs.
5 comentaris:
M'alegro moltíssim de llegir aquestes paraules.
Gaudeix d'aquest sentiment i viu.
un petonàs
Aleix... no he acabat d'entendre això de les russes i la gespa...
En qualsevol cas, em fa molta gràcia que consideris Magdeburg la teva segona casa, està molt bé això de tenir aquesta sensació d'algun altre lloc que no sigui Barcelona.
Per cert, vull veure fotos de letones vs russes!
Ptons
Merci fillola :)
He gaudit i molt. :)
****
Astrid, malauradament no he fotografiat russes ni letones, com a mínim no de manera conscient, així que no et puc presentar material fotogràfic al respecte per fer un L vs R.
La diferència rau en que: A Letònia el 29% de la població és russa, si no vaig errat, i es veu que:
- si veus una noia amb tacons d'aquells importants i maquillada tens les de guanyar si apostes per que és russa. Els carrers són amb llambordes, però elles se les empesquen per moure's-hi amb aquelles sabates.
- Les letones van més amb sabata plana i sense massa parafernàlies de maquillatge.
Bàsicament aquí rau la diferència. tot això és una observació que em va fer una letona amiga meva.
I pel que fa a la gespa doncs: com que a la foto que encara no he penjat hi surt una sabata de taló doncs... bé, q prohibit russes.
bonic!!
aquí estem, llegint-te.
una abraçada fortota i molta alegria de que hagis pogut gaudir del viatge d'aquesta manera.
...ja sé sap...
els camins ho són tot!
petons
Olga
Hola Olga bonica :)
Qui millor que tu per saber la importància dels camins.
Ens veiem aviat. mua!
Publica un comentari a l'entrada