Pocs minuts abans d'aterrar he gaudit de la visió d'un mar infinit de nata muntada. Una visió maca i impressionant. Després les taulades nevades de les cases prop de l'aeroport de Schönefeld han aparegut demanant el reconeixement de la seva bellesa. Les immòbils i nevades cases feien goig de veure.
No he pres cap instantània. La càmera la duia a la motxilla i la motxilla era al compartiment d'equipatge de mà sobre la noia adormida que tenia d'acompanyant. Així que he preferit no molestar-la. De tota manera tant la nata muntada com les teulades nevades han desaparegut de la meva vista en pocs segons.
Al tren m'he tornat a meravellar. Llegia amb delit un exemplar del llibre
After Dark de Haruki Murakami que m'he decidit a comprar a l'aeroport de Barcelona per matar el temps d'espera incrementat per el retard de l'avió. L'estava devorant frase a frase, pàgina a pàgina, capítol a capítol. En acabar un capítol he aixecat la vista i he mirat per la finestra. De nou la neu m'ha captivat. Tot el paisatge blanc movent-se a la velocitat del tren, mostrant arbres, prats, cases, meravelles per descobrir!
He restat una estona observant l'exterior.
Jo no soc un gran lector. No llegeixo ràpid ni soc constant. Acostumo a escurar unes poques pàgines durant els trajectes en transport públic i pocs minuts abans de dormir, per agafar son.
Entre l'espera a l'aeroport, el trajecte en avió i el trajecte en tren m'he llegit 112 de les 175 pàgines del llibre. Segur que molts de vosaltres l'hauríeu acabat en la meitat de temps. Però per el no-gran lector que soc ja està bé.
Les dues primeres pàgines del llibre m'han fet pensar que m'havia equivocat comprant el llibre. Les he trobat pesades. Però a partir d'aquí el llibre m'ha enganxat. Només se m'han resistit els primers capítols de la germana. En un d'aquests he decidit que preferia dormir i he desat el llibre per una bona estona més tard.
L'autor descriu les escenes amb molt de detall. I ens situa amb mà experta en diferents punts d'una habitació. Com si veiéssim a traves de càmeres. El que vull dir es que sembla que ho escrigui per fer la pel·lícula, fins i tot esmenta les cançons que sonen a cada instant.
En resum. Torno a ser a Magdeburg i estic bé.
