Hi ha converses que sobten força. No es que siguin filosofiques o que tractin sobre la reproducció de les granotes vermelles de l'amazones...
són més aviat absurdes com la que ha mantingut una companya de la feina "A" amb un client "B".
Mentres li cobrava el que el client havia escollit per comprar (estem parlant d'una botiga de souvenirs) ella li diu:
A: esto és un imán.
B: ah, y se engancha? (a ver senyor pues claro es un iman!! això ho pensava jo.)
A:Sí
B: y dónde? en...
A: en la nevera
B: ah, ya. y en el metal no? (...)
A: Sí, claro en el metal también. La nevera és metalica.
B: ah, ya veo.
Més o menys ha sigut algo similar
fa un parell de dies vaig patir les següents preguntes
La clienta comprava unes tasses Mug (de café en llet) amb motius inspirats en gaudí.
A=Clienta
B=jo
A: I se pueden usar?
B: Claro
A: se pueden usar, o son de decoracion?
B: Se pueden usar, son tazas.
A: ah, claro. y esta tambien se puede usar (referint-se a una d'un estampat diferent)
B: Sí, es una taza. Si usted quiere ponerla en una vitrina... como quiera. Pero és una taza. Si usted quiere la puede usar (no le va a morder, no se le cortarà la leche ni vendrá gaudí en tranvia a su casa i le clavarà el lapiz de dibujo en el ojo) [això del parentesi és evident que no li vaig dir i fins i tot ni ho vaig pensar, no d'aquesta manera]
A: vale, vale, gracias.
hi ha més converses i n'hi haurà moltes més.